Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Estratègia comuna per a la seguretat alimentària

Un laboratori virtual recollirà els diferents mètodes d'anàlisi alimentària que s'usen per garantir la qualitat i seguretat alimentàries

La disparitat de mètodes que s’usen actualment per detectar substàncies tòxiques en els aliments dificulta en ocasions el control en la cadena alimentària, especialment en els casos en els quals és necessari unificar criteris, com el comerç internacional d’aliments. Per simplificar aquesta labor i incrementar la seguretat dels consumidors, un projecte europeu fixa les estratègies i les pautes perquè tant la indústria alimentària i la comunitat científica puguin intercanviar dades i coneixements. Aquesta coordinació ha de traduir-se, al seu torn, en el desenvolupament d’estratègies comunes que serveixin de base per al desenvolupament de noves normes en aquest àmbit i en l’anàlisi de futures recerques.

Millorar la qualitat i assegurar la seguretat dels aliments és l’objectiu del projecte europeu Monitoring and Quality Assurance (MONIQA), finançat per la UE i el centre de la qual d’interès és eliminar la fragmentació europea i mundial sobre valors nutritius i recerca en seguretat alimentària. La xarxa, també denominada NoE, preveu fonamentalment harmonitzar els mètodes analítics utilitzats als diferents països per garantir la seguretat dels aliments. Com? Es tracta, segons els responsables de la iniciativa que acaben de reunir-se a Viena, de posar en pràctica «programes conjunts de recerca» i promoure «l’intercanvi» d’informació. De tot això s’espera que puguin beneficiar-se els principals implicats de la cadena alimentària, com a indústria alimentària, instituts de recerca i organismes reguladors.

Una de les principals novetats del projecte, en el qual participen més d’un centenar d’investigadors procedents de 20 països europeus, és la creació d’un «laboratori virtual» que actuaria d’eix d’unió de les principals plataformes tecnològiques de la UE, de les diferents bases de dades i de les eines analítiques més utilitzades. La raó de ser de tot aquest sistema és, asseguren els responsables, l’augment dels moviments mundials d’aliments i, en essència, de «portar el laboratori a l’aliment, des del camp fins a la taula», tal com reconeixen els investigadors.

Major seguretat
Estandarditzar els mètodes i les tecnologies aplicades en seguretat alimentària és l’objectiu del projecte europeu MONIQA

La iniciativa europea, sota el títol de Seguiment i garantia de la qualitat en la cadena alimentària, està coordinada per l’Associació Internacional de Ciència i Tecnologia dels Cereals, amb seu a Viena, i s’emmarca a l’apartat de Qualitat i seguretat alimentàries del Sisè Programa Marco de la UE. Del que es tracta és de garantir la salut i el benestar dels consumidors europeus a través d’una major i millor comprensió de la influència del consum d’aliments i dels factors ambientals sobre la salut humana. Però una de les prioritats per complir amb aquestes garanties és proporcionar aliments més segurs i saludables.

Per a això fixa uns sistemes de producció agrícoles, acuícolas i pesquers controlats i integrats. Un dels punts forts és centrar la recerca en l’harmonització de tecnologies i metodologies capaces de garantir una traçabilitat al llarg de tota la cadena alimentària, així com l’aplicació les Anàlisis de Risc i Punt Crític de Control (HACCP), tècnica que se sustenta que «més val prevenir que guarir». Aquest sistema s’aplica primer a les matèries primeres, els ingredients i el material d’envasament. El control continua durant l’elaboració, la distribució i la venda, i acaba en la preparació, bé per part dels professionals o dels consumidors.

El paper de les noves tecnologies
Dins de l’ampli ventall d’activitats que es fixen els experts està el d’analitzar les implicacions que tenen les noves tecnologies en l’àmbit de la seguretat alimentària i la qualitat. Es tracta de concretar les necessitats futures de recerca i de constituir la base d’una xarxa d’experts en seguretat alimentària que segueixi funcionant fins i tot després que finalitzi el projecte inicial. Fins ara, algunes de les recerques que més fruits ha donat en el sector de l’alimentació han estat, per exemple, les basades en genètica molecular, capaces de detectar els bacteris causants de la deterioració dels aliments i de descobrir l’origen de gèrmens no desitjats.

Altres mètodes, com la cromatografia i els espectométricos permeten analitzar de forma ràpida el contingut gras i aromàtic dels productes alimentaris. També permeten detectar, com ho fan els mètodes inmunoquímicos de precisió, la presència de substàncies naturals nocives per a la salut.

NECESSITA MILLORAR

Img nanotecnologia2
Quins són les necessitats del consumidor? Quines tecnologies en l’àmbit alimentari emergiran? Aquestes són algunes de les preguntes que s’han plantejat en la conferencia Perspectives Alimentàries per 2030, que avui finalitza a Brussel·les. Durant la trobada nombrosos experts han debatut sobre les tendències dels aliments, les principals demandes i el paper de les noves tecnologies de producció alimentàries.

Algunes de les necessitats que s’han plantejat ha estat tenir en compte moltes altres àrees a l’hora de valorar la seguretat d’un aliment, com el medi ambient, la salut i l’economia. Això significa obrir-se a altres disciplines, com la biotecnologia o la nanotecnologia.

Per Janez Potočnik, comissari de Ciència i Recerca, és necessari realitzar canvis en recerca per «avançar en el sector de l’alimentació». Es tracta de millorar la transferència del coneixement i adaptar-la als canvis que s’estan produint. Per exemple, la biotecnologia podria millorar els processos de producció primària, els mètodes d’inspecció i el desenvolupament d’aliments nous sans, admet Potočnik.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions