Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Estratègia comunitària contra l’obesitat

Un informe comunitari proposa mesures per frenar l'obesitat i la seva consideració com a malaltia crònica

El passat un de febrer de 2007 el Parlament Europeu va aprovar una Resolució sobre el Llibre Verd Fomentar una alimentació sana i l’activitat física: una dimensió europea per a la prevenció de l’excés de pes, l’obesitat i les malalties cròniques davant el constant augment de l’obesitat en la Unió Europea que, encara que no és vinculant, comença a albirar possibles estratègies administratives i legislatives a seguir en l’àmbit de la UE en els propers anys. La situació, atenent a les dades que exposen, no és para menys. I és que en els 30 últims anys, el nombre de persones que pateixen obesitat ha augmentat de manera espectacular, considerant-se la situació similar a la patida a EUA en els anys 90.

Actualment es considera que prop d’un 27 % dels homes i un 38 % de les dones a Europa té excés de pes o pateixen obesitat. Una epidèmia que afecta a més de cinc milions de nens en la UE dels 27, amb una taxa de progressió alarmant, amb prop de 300.000 nous casos a l’any, segons reflecteix la primera part de la citada Resolució.

La solució al problema en cap cas va a ser immediata, si bé requereix de solucions immediates i d’una perspectiva global perquè les xifres no segueixin augmentant de forma tan alarmant. De moment, l’impacte socioeconòmic sembla situar-se entre el 4% i el 7% de les despeses globals de salut en els Estats membres; alguna cosa totalment inacceptable per a la nostra societat, que ha de tendir a augmentar el nivell de salut de la seva població mitjançant l’adopció de mesures des d’àmbits d’actuació ben diferents (com a educatius, socials, econòmics, culturals, normatius, dietètics, metges, científics, entre molts altres).

La problemàtica de l’obesitat, que es considera institucionalment com multifactorial, constitueix en l’actualitat, més que mai, una prioritat política de la UE i dels seus Estats membres. En alguns casos ja s’han començat a prendre mesures dràstiques contra situacions de clar risc per a ciutadans més desprotegits i sense poder de decisió ple sobre la seva alimentació: els menors d’edat. Així, ha saltat recentment als mitjans de comunicació el cas del nen britànic afectat greument d’obesitat, i pel qual els serveis socials proposaven retirar la custòdia a la mare per presumpta negligència materna en qüestions d’alimentació. Les autoritats asturianes espanyoles han actuat recentment per a un cas similar, en el qual s’evidencia que ha de protegir-se la salut dels menors per part d’els qui tenen la responsabilitat directa de cuidar-los en qüestions d’alimentació, els seus progenitors o tutors.

No obstant això, tal com s’apunta des de diferents perspectives, la responsabilitat en qüestions d’obesitat va molt més allà del cercle familiar, i ha d’estendre’s a altres àmbits, públics i privats, a fi d’adoptar solucions eficaces per reduir els seus efectes negatius.

Mesures de salut pública
Per frenar el problema de l’obesitat és necessari abordar-ho des de nombrosos vessants
L’informe presentat pel Parlament Europeu, elaborat per l’eurodiputada liberal belga Frédérique Ries, i que constitueix la base de la Resolució sobre la prevenció del sobrepès i de l’obesitat, reconeix que l’obesitat afecta a una part de la població en augment constant, llançant un seriós advertiment per si les coses continuen sota aquesta tendència: conseqüències incalculables per a la salut pública.

En el seu informe, l’eurodiputada va afirmar que per frenar l’epidèmia europea de l’obesitat és necessari abordar el problema des de tots els seus vessants, combinant educació, nutrició adequada i exercici des d’edats primerenques. Per a això va reclamar una major coordinació de les polítiques europees, especialment les d’agricultura i recerca. Del que es tracta és d’avançar cap a una Europa amb una població molt més sana.

Una de les primeres mesures que aquesta institució comunitària aconsella als Estats membres és que reconeguin oficialment l’obesitat com a malaltia crònica. La finalitat no és una altra que la d’evitar qualsevol fórmula d’estigmatització i discriminació de les persones obeses. De la mateixa forma, recomana que aquestes persones tinguin accés al tractament adequat en el marc dels seus règims nacionals de seguretat social.

La nova tendència, i mentre els resultats siguin satisfactoris i no perjudiquin seriosament la salut dels consumidors, tendeix a l’autorregulació de sectors com el de l’alimentació; a la creació de Plataformes mixtes (com la d’acció de la UE per a l’alimentació, l’activitat física i la salut, en la qual participen la DG Sanco, sectors industrials i ONG?s); o a l’impuls d’Estratègies com la NAOS a Espanya i el seu Codi PAOS, entre altres mètodes. No obstant això, i davant possibles incompliments de certs principis o regles voluntàries per els qui s’adhereixen a aquests mètodes de regulació, o ineficàcia de les mesures proposades, l’Administració comunitària o la de qualsevol dels Estats membres, si escau, sempre pot tornar a mètodes menys consensuats, desenvolupant i aprovant propostes legislatives quan això sigui necessari.

Així, el Parlament Europeu ha vist amb bones intencions la tendència que preval en diferents sectors de la indústria alimentària europea d’actuar concretament per reorientar la comercialització de productes dirigits als menors i per implantar un etiquetatge nutricional dels aliments i begudes destinats a ells.

De moment, estem a l’espera, probablement a l’abril d’aquest mateix any, de la publicació del Llibre Blanco per part de la Comissió, a fi de reduir el nombre de persones que pateixen excés de pes i obesitat a partir de 2015, com a més tard.

Protecció del consumidor
La política de prevenció i vigilància de l’obesitat que pretén instaurar-se atén a un concepte global de consumidor, és a dir, que han de desenvolupar-se o tenir en compte tota la seva existència, a partir del període prenatal fins a una edat avançada; si bé considera que ha de prestar-se una especial atenció a la infància, com a etapa de la vida en la qual s’adquireix una gran part dels hàbits alimentaris.

En aquest sentit, encoratja als Estats membres al fet que reconeguin que l’educació en matèria de nutrició i salut, iniciada a una edat molt primerenca, és crucial per prevenir el sobrepès i l’obesitat. A més, considera crucial l’educació dels nens sobre hàbits alimentaris sans i la posada a la disposició d’aquests d’aliments de qualitat basats en normes nutricionals, advocant per aliments recentment preparats, preferentment procedents de l’agricultura ecològica o regional. De forma addicional, considera necessari que els espais educatius comptin amb suficients instal·lacions per a les activitats esportives i físiques, i que la seva ubicació hagi tingut en compte el foment d’un estil de vida sa i actiu.

Especial atenció considera que mereixen determinats grups de consumidors, atenent principalment a les seves circumstàncies. Així considera als grups desfavorits des del punt de vista socioeconòmic i de menor nivell d’educació, que tenen una major tendència a patir aquest tipus de problemàtica, i on les campanyes informatives, reconeixen, no constitueixen la millor eina per arribar a ells, proposant el contacte directe i l’adaptació a les necessitats locals i al perfil de la col·lectivitat que es tracti.

Un altre dels sectors que està en el punt de mira de les accions públiques de prevenció són les persones d’edat avançada, de les quals interessa l’avaluació sobre els efectes que poden produir factors com la malnutrició i la falta de mobilitat. I com a novetat, apareixen referències clares a les persones amb discapacitat, atès que es troben en major perill de sofrir obesitat per les seves circumstàncies fisiològiques o patològiques, i per la seva falta d’activitat física.

No hi ha dubte que la Comunitat ha d’assumir un paper actiu en el marc de les polítiques comunes o com a complement a les accions dels Estats membres en l’àmbit de la informació i la sensibilització dels consumidors respecte al problema de l’obesitat i d’aprovació d’actes legislatius nous o revisats amb impacte real en la salut nutricional dels ciutadans europeus.

EL CONCEPTE D'ALIMENTACIÓ SANA

Img pastanaga
La Resolució adoptada pel Parlament Europeu s’atreveix a conceptualitzar el que ha d’entendre’s per alimentació sana: aquella que tingui determinades característiques qualitatives i quantitatives, com un contingut energètic adequat a les necessitats de cada persona, i que, en tot cas, respecti els principis dietètics.

És evident que la definició adoptada advoca per una perspectiva individualitzada en l’àmbit de l’alimentació saludable, i tot això, a fi que el consumidor tingui accés a les millors fonts de nutrients i altres components alimentaris beneficiosos que li permetin triar amb llibertat quant a la manera d’aconseguir i mantenir l’aportació nutricional òptima, que millor s’adapti al seu estil de vida particular i a la seva salut. El Parlament Europeu demana en aquest sentit a la Comissió que proposi una política i un marc reglamentari que asseguri aquests objectius.

I és que el consumidor ha de trobar l’equilibri adequat entre el consum diari de calories i la despesa d’energia, i tenir la garantia que ha triat els aliments que l’hi han de proporcionar de forma totalment lliure, sense manipulació informativa i sense inducció a l’engany que, en algunes ocasions, poden procedir de campanyes publicitàries irregulars o d’una informació incorrecta. El Parlament Europeu condemna la freqüència i la intensitat de les campanyes de publicitat i promoció en televisió d’aliments destinats exclusivament als nens, una pràctica comercial que, manifesta, no fomenten uns hàbits alimentaris sans. A Espanya, en el qual un de cada quatre anuncis és de menjar, a la franja de programació infantil, el percentatge d’anuncis emesos és del 56 %, sent la majoria aliments de consum ocasional, com a dolços, brioixeria, llaminadures, entre uns altres.

Un dels aspectes a destacar és el paper rellevant que exerceixen els professionals de la salut a l’hora de fomentar els beneficis per a la salut d’una dieta equilibrada i una activitat física regular, així com de detectar qualsevol risc relacionat amb la salut de persones predisposades a determinades malalties. De la mateixa forma, potència en aquest àmbit de la prevenció de l’obesitat i el sobrepès la professió del nutricionista, de la qual sol·licita als Estats membres el reconeixement mutu i d’accés a la mateixa, garantint una formació científica professional.

Bibliografía

REFERÈNCIA LEGAL

  • Resolució del Parlament Europeu sobre el Llibre Verd ?Fomentar una alimentació sana i l'activitat física: una dimensió europea per a la prevenció de l'excés de pes, l'obesitat i les malalties cròniques. (2006/2231 (INI). Aprovada a Brussel·les en data 1 de febrer de 2007.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions