Que l’obesitat infantil s’ha convertit en una prioritat sanitària en tots els països occidentals ja no és nou. Ara la qüestió és com invertir la tendència. Canviar dràsticament un estil de vida i uns hàbits dietètics assentats en milions de nens no és realista, així que cal optar per intervencions raonables, asseguren els experts.
«No és clar quin és la dieta òptima per reduir la ingesta de calories de forma segura i efectiva en nens», recorda la investigadora Rebecca Gehling, en un treball que s’acaba de publicar en la revista Journal of Paediatric Child Health. El greix és el factor determinant en l’aportació energètica, per la qual cosa l’estratègia més lògica hauria d’anar en aquest sentit: reduir el greix.
Gehling, del Departament de Nutrició de la Universitat de Flinders (Austràlia), ha dirigit una recerca en la qual s’ha comparat la dieta real de nens de 6 a 9 anys. L’estudi parteix de les dades recollides en 1995 en l’Enquesta Nacional de Nutrició australiana, que recull la realitat dietètica dels diferents grups de població d’aquest país.
Segons les dades de l’enquesta, el 37% dels nens de 6 a 9 anys australians participants en aquella enquesta adquireixen dels greixos més del 35% de l’energia de la seva dieta diària. D’ells, un 43% ingereixen més del 15% d’energia en forma de greix saturat. Aquestes xifres superen la recomanació de les autoritats sanitàries, segons la qual entre un 25% i un 30% de l’energia ingerida ha de provenir dels greixos i no més d’un 10% ha de ser de greixos saturats.
Més grassa i energia, menys menjar
El grup d’alt consum de greixos no menja més sinó que consumeix 140 g menys que el grup de baix consum de greixos
Els investigadors han identificat dues tendències o grups. Un primer és el d’alt consum de greixos, un grup amb una tendència «de risc» que ingereix entre el 35% i el 45% de l’energia en forma de greix. El segon és el de baix consum en greix, que ingereix entre el 23% i el 27% de la seva energia en forma de greixos. L’estudi no estableix diferències de pes ni altura entre tots dos grups, perquè l’objectiu no és trobar relacions de causa-efecte, sinó comparar patrons alimentaris. Si s’identifiquen els aliments que marquen aquesta diferència, afirma l’equip, serà més fàcil elaborar unes recomanacions per a les famílies.
Què difereix entre tots dos grups? El primer, i certament cridaner, és que el grup d’alt consum de greixos no menja més. Al contrari: consumeix 1.570 g diaris de menjar, 140 g menys que el grup de baix consum de greixos (amb 1.711 grams) i no obstant això ingereixen 1.100 kilojulios més d’energia. Més diferències. El grup d’alt consum en greixos («alt en greixos» per abreujar) consumeix menys vitamina C, encara que més fòsfor i més calci que el grup «baix en greixos». Aquest últim, en canvi, té un consum de calci massa baix (fins al 74% d’ells no arriba a la quantitat diària recomanada de calci).
Per grups d’aliments, el consum de làctics, aliments amb cereals i barritas de snacks és més elevat en el grup «alt en greixos». En canvi, aquest mateix grup consumeix menys quantitat de pa, cereals, fruites, refrescs i sucs. No s’han trobat més diferències significatives, excepte el fet que el grup «alt en greixos» obté fins a tres vegades més energia de vegetals (el que inclou verdura, però també plats com a patates fregides propietàries o coliflor amb formatge, el principal component del qual és vegetal), així com de carn i similars (pollastre, peix, salsitxes i ous, entre uns altres).
Les recomanacions, diuen els investigadors, haurien d’apuntar a aquests grups d’aliments. Així, aconsellen, entre altres coses, la reducció de productes làctics (el gelat i el formatge una vegada cada tres dies; els altres dies optar per iogurts i buscar opcions amb menys grassa), limitar el suc a 150 ml al dia, incentivar el consum d’aigua, reemplaçar els snacks de cereals per pa, cereals o fruita i canviar, en els plats cuinats, les patates fregides propietàries per patates cuites o bullides. Tan sols amb reduir els aliments basats en cereals (snacks), canviar a làctics amb menys grassa i posant l’aigua com a beguda prioritària, es pot aconseguir, afirmen, el major impacte en la reducció d’ingesta de greix i energia.
El problema no està només en els quilos. Molts nens obesos tenen perfils lipídics que apunten a un risc prematur de malaltia cardiovascular, segons un estudi que s’ha presentat al VI Congrés que va realitzar a Washington la Societat Americana de Cardiologia o (American Hearth Association, AHA) sobre arterioesclerosi, trombosi i biologia vascular. Trobar aquests trastorns i saber si estan vinculats a hàbits culturals i alimentaris o a altres raons és el pas previ a la prevenció.
«És urgent transmetre la importància de prevenir les malalties cardiovasculars en la infància», diu Daniel Preud’Homme, professor de la Universitat de l’Estat de Wright (Estats Units) i autor de l’estudi. El resultat «inesperat» de l’estudi és que els nens obesos blancs tenen un risc major de malaltia cardiovascular que els nens obesos negres. Els nivells més baixos del colesterol HDL s’han trobat en el 46% dels nens blancs (el que representa un major risc) enfront del 29% dels nens negres; els nivells més alts de colesterol VLDL s’han trobat en el 62% dels nens blancs, enfront del 31% dels nens negres.
El treball, es va realitzar sobre 160 nens amb obesitat mórbida i amb una edat mitjana de 12 anys, dels quals el 30% eren negres, i el 70% blancs, hispans, asiàtics o nadius americans. Els investigadors van analitzar el colesterol HDL (de les sigles en engonals de lipoproteïnes d’alta densitat) o colesterol «bo» -anomenat així perquè torna al fetge on pot ser eliminat-, el colesterol de baixa densitat o LDL i el colesterol de molt baixa densitat o VLDL, que bloquegen les artèries i incrementa el risc cardiovascular. També s’ha mesurat les grandàries de les partícules de lipoproteïnes (cosa que es pot fer amb tècniques de ressonància magnètica) perquè les partícules més petites del LDL s’han associat amb un major risc cardiovascular.
