Les etiquetes de tots els aliments podrien indicar obligatòriament el lloc on es van conrear o on es va criar l’animal del que s’han obtingut, alguna cosa que ja s’aplica en alguns productes com l’oli d’oliva, les fruites i verdures, el vi, el pollastre, la mel el boví i els productes procedents de l’aqüicultura. Això és almenys el que acaba de proposar la Comissió Europea, que planteja d’aquesta manera “estendre” a tots els aliments l’esment obligatori de l’origen, segons la comissària europea d’Agricultura, Mariann Fischer Boel.
L’origen
A partir de 2010 els productes ecològics hauran d’incloure en l’etiquetatge el seu origenL’objectiu de la mesura comunitària seria identificar el lloc en el qual s’ha conreat un aliment o en el qual s’ha criat el bestiar del que procedeix un producte cárnico o la llet. Fischer Boel apunta que una possibilitat és que en l’etiqueta dels aliments aparegui l’esment “UE-Espanya” o “UE-Itàlia”, segons el país de cultiu o de cria. La Comissió Europea ha inclòs aquesta proposta en el seu document per revisar les normes sobre les denominacions d’origen i dels aliments que compten amb algun distintiu que acredita la seva qualitat.
La Unió Europea (UE) ja obliga actualment a etiquetar l’origen en el cas del boví, fruites, verdures, oli d’oliva, va venir, carn de pollastre, mel i aqüicultura. A més, a partir de 2010 aquesta condició s’imposarà per als productes de l’agricultura ecològica. No obstant això, per a la seva extensió a tots els aliments caldria estudiar certs problemes a l’hora d’imposar aquesta identificació en productes transformats amb molts ingredients.
Harmonitzar denominacions
D’altra banda, Fischer Boel s’ha referit a la possibilitat de crear etiquetes opcionals per als “productes de muntanya” o “tradicionals”, etiqueta aquesta última que podria substituir el terme d’especialitat tradicional garantida (ETG), creat, juntament amb el de Denominació d’Origen Protegida (DOP) i el d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP) per la UE en la dècada dels 90 dins de la seva política de qualitat de productes agroalimentaris.
La proposta presentada el passat 28 de maig tracta de simplificar les regles per a la classificació d’aliments amb ensenyes de qualitat perquè el consumidor pugui distingir-los d’una manera més fàcil. Brussel·les suggereix unificar les regles sobre denominacions d’origen d’aliments i de vi, que en l’actualitat tenen normes diferents.
Les denominacions d’origen (DOP) neixen en la UE amb la finalitat de dotar d’una distinció específica els aliments que han estat elaborats sota condicions de producció molt particulars. Compten amb el vistiplau dels Consells Reguladors, que són els que s’encarreguen de supervisar que el producte segueix amb els paràmetres de producció i de qualitat que estableix la normativa perquè així sigui denominat. En particular, aquest tipus d’esment s’associa sobretot a un producte que s’identifica amb un mitjà geogràfic determinat.
El nombre d’aliments “amb etiqueta”, entre els quals s’inclouen, a més de les DOP, la Indicació Geogràfica Protegida (IGP), superava, a la fi de 2008, els 140. Segons dades de la Direcció general d’Indústries i Mercats Alimentaris del MARM sobre DOP i IGP a Espanya, els aliments que compten amb més denominacions d’aquest tipus són l’oli d’oliva verge, els formatges, les hortalisses, les carns fresques i productes de fleca, rebosteria i pastisseria, entre uns altres. Un aliment amb DOP és aquell que:
- Procedeix d’una regió o país determinada.
- Posseeix unes característiques pròpies del lloc geogràfic del que procedeix.
- La producció, transformació i elaboració es realitzen a la zona geogràfica delimitada.
