Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Aliments > L'oli

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Etiquetatge per a garantir l’autenticitat de l’oli d’oliva

La legislació sobre etiquetatge obliga al fet que no s'indueixi a error al consumidor sobre les característiques del producte

L’aparició de diferents fraus alimentosos relacionats amb la comercialització d’oli d’oliva “reetiquetat” o venda de productes de categories que no coincidien amb l’etiqueta han portat al legislador comunitari a tenir una consideració especial sobre aquest aspecte. El Reglament (CE) 1019/2002, de juny de 2002, introduïa novetats que incidien de manera específica sobre l’etiquetatge i la presentació del producte final. La finalitat era garantir al consumidor que el contingut del producte coincideix amb la seva denominació i amb les característiques pròpies de la categoria d’oli que es disposa a consumir.

Img aceite orujo oliva1
Imatge: Davina DeVries

Quant a l’envàs del producte final que es posa a la disposició del consumidor s’obliga al fet que els olis d’oliva, objecte d’aquesta norma, hagin de presentar-se com a màxim en envasos de cinc litres i amb un sistema d’obertura que perdi la seva integritat després del primer ús, a fi d’impedir la seva reutilització per a emplenats “fraudulents”.
Una vegada comercialitzat el producte, el consumidor és el responsable del seu control sobre la integritat del sistema d’obertura abans del seu primer ús que, com a últim destinatari del producte, és qui realitza l’acte de l’obertura de l’envàs i qui està en condicions de rebutjar aquells envasos el sistema d’obertura dels quals haguessin estat violentats o manipulats.


En aquests supòsits es procedeix a la devolució del producte en el mateix establiment on va ser adquirit a fi que pugui ser reemplaçat per un altre que compleixi amb el que s’estableix en la normativa i que garanteixi de manera correcta l’autenticitat del seu contingut. En aquest sentit, i com hem recordat altres vegades, és important conservar el resguard de la compra, a fi d’acreditar la devolució. En alguns casos, i atès el possible origen o forma de manipulació realitzada, tant per part del consumidor o del distribuïdor, fins i tot caldria posar en coneixement de les autoritats competents de consum les anomalies detectades per si poguessin constituir actes de frau alimentari.

Quant a l’envasament de productes destinats al consum de col·lectivitats, com a restaurants, hospitals, menjadors i altres establiments similars, s’estableix una excepció quant al contingut màxim dels envasos, deixant als Estats membres la possibilitat de permetre, en funció de l’establiment al qual vagi destinat el producte, la capacitat màxima permesa, que pot ser superior a cinc litres. Els requisits quant al sistema d’obertura i d’etiquetatge del producte han de ser complerts d’igual forma que aquells productes que són destinats al consumidor final.

Les obligacions sobre l’envasament del producte final estan regulades en l’article 2 de l’esmentat Reglament, i la seva entrada en vigor es va produir el passat 21 de juny de 2002.

Canvis en l’etiquetatge de l’oli

La informació sobre les característiques dels productes de consum, i especialment pel que respecta als aliments, té els seus límits: NO es pot induir a error al consumidor sobre les característiques del producte, atribuint-li propietats de les quals manqui o determinant propietats que són comunes a la majoria dels productes, fent creure que són particulars del producte que es posa a la venda.

L’etiquetatge de l’oli d’oliva participa d’aquests principis sobre la informació que ha d’oferir-se al consumidor. Ara es tracta que la informació que s’ofereix sigui objectiva i contrastada, evitant l’engany i el frau alimentari i protegint la qualitat i les característiques d’aquells productes que han optat per complir la normativa vigent.

La normativa sobre l’etiquetatge de l’oli d’oliva diferencia entre l’etiquetatge obligatori i el facultatiu. Ens detenim sobre els seus continguts:

Les indicacions obligatòries. La normativa sobre etiquetatge de l’oli d’oliva constitueix una especificitat sobre la normativa general sobre etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentosos. La protecció especial que es realitza sobre tan singular producte, tant des de la perspectiva dels drets del consumidor com des de la protecció dels interessos econòmics del productor, determinen la introducció de determinats requisits destinats a garantir que el que es compra coincideix amb el que s’ha produït.

Per això, a més de les denominacions obligatòries previstes per a les diferents categories d’oli d’oliva que ja venien imposades per normativa anterior, s’introdueix l’obligació d’informar sobre el tipus d’oli que es posa a la seva disposició del consumidor. Així, s’estableix la inclusió, de manera clara i indeleble, tant la denominació de venda, com determinada informació sobre la categoria de l’oli. Aquesta norma, no obstant això, no serà aplicable fins a l’1 de novembre de 2003.


La informació que haurà d’aparèixer serà la següent:


Figura 1
20020722

Les indicacions facultatives. Aquestes han de figurar en l’etiquetatge del producte, si bé la seva introducció està condicionada al compliment de tota una sèrie de requisits que el propi Reglament estableix. Les indicacions facultatives i els requisits que s’estableixen són els següents:


Figura 2

Les anteriors indicacions, que es defineixen com a facultatives, eren d’ús freqüent en l’etiquetatge de l’oli d’oliva però mancaven de l’obligació d’estar contrastades, verificades o adoptades amb criteris objectius. La definició precisa dels continguts de les anteriors indicacions i la possibilitat de contrastar la seva veracitat garanteixen l’autenticitat entre el que s’esmenta i el que es posa a la disposició del consumidor. Fins i tot algunes de les indicacions que eren comunes en l’etiquetatge de l’oli d’oliva, com l’acidesa, i que apareixien aïllades d’altres paràmetres qualitatius del producte, perden la possibilitat d’aparèixer individualment i tot sol si no va acompanyada d’altres indicacions (índex de peròxids, contingut de ceres i absorbencia en l’ultraviolat) que possibilitin al consumidor contrastar la qualitat del producte final de manera absoluta.


El legislador tracta d’evitar que el consumidor pugui resultar enganyat davant tan sols una indicació sobre les característiques de l’oli d’oliva, que no expressa de cap manera la qualitat del producte en el seu conjunt i que ha estat en alguns casos pauta equivocada d’una part dels consumidors en l’apreciació com a bo, qualitativament parlant, l’oli d’oliva que consumien.


La regulació que ara s’estableix sobre l’etiquetatge facultatiu, igual que respecte a l’etiquetatge obligatori (com hem comentat anteriorment), no serà aplicable fins a l’1 de novembre de 2003.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Reglament (CEE) núm. 136/66, del Consell, de 22 de setembre de 1966, pel qual s'estableix l'organització comuna de mercats en el sector de les matèries grasses.
  • Reglament (CEE) núm. 2568/91 de la Comissió, d'11 de juliol de 1991, relatiu a les característiques dels olis d'oliva i dels olis de pinyolada d'oliva i sobre els seus mètodes d'anàlisis.
  • Reglament (CE) núm. 1019/2002, de la Comissió, de 13 de juny de 2002, sobre les normes de comercialització de l'oli d'oliva.
>

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions