Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Etiquetes contra les al·lèrgies alimentàries

L'etiquetatge ha d'ajudar el consumidor a identificar els productes responsables d'al·lèrgies alimentàries
Per Juan Ramón Hidalgo Moya 22 de setembre de 2003

La regulació de l’etiquetatge dels aliments peca d’insuficient i d’incompleta, segons entenen les autoritats europees competents en la matèria. Els consumidors precisen d’una millor informació dels productes alimentosos que consumeixen, i per a això ha de posar-se a la seva disposició informació sobre els seus ingredients, especialment necessari en casos d’al·lèrgia o d’intolerància alimentosa, a fi d’evitar riscos per a la salut.

L’etiquetatge alimentari no ha ofert fins ara una informació rigorosa sobre els ingredients que els aliments contenen ni ha solucionat un problema de salut pública com el de les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries, que afecten el 8% dels nens i al 3% dels adults europeus. El legislador comunitari escometia, en 2003, i a manera de Proposta de la Comissió, els retocs per a modificar la Directiva sobre etiquetatge, aprovada en 2000, sobre la indicació dels ingredients presents en els productes alimentosos.

A principis de juliol de 2003 el Parlament Europeu, en la seva lenta fase d’aprovació, va adoptar la Recomanació per a la seva segona lectura. L’objectiu de la Proposta no era un altre que establir l’obligatorietat d’un etiquetatge més complet dels ingredients que entren en la composició dels productes alimentosos, amb la finalitat de garantir una millor informació dels consumidors i d’abordar, al mateix temps, el problema de les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries. La normativa pretenia imposar el principi de la indicació de la totalitat dels ingredients, en suprimir l’excepció relativa a l’etiquetatge dels components dels ingredients composts que representin menys del 25% del producte acabat.

En principi, tots els ingredients afegits de manera intencionada han d’incloure’s en l’etiqueta, si bé la nova normativa permetrà un nombre reduït d’excepcions per a determinats ingredients composts utilitzats en petites quantitats, com pot ser el cas dels ingredients inclosos en les mescles d’espècies, que no haurien de ser esmentats en l’etiqueta si suposen menys del 2% del producte final.

La UE prepara una llista amb els ingredients causants d’al·lèrgies que hauran d’incloure’s obligatòriament en les etiquetes.

La norma estableix una llista d’ingredients causants de la majoria dels casos i no admet cap excepció en matèria d’etiquetatge. En aquest sentit, la norma compta amb un procediment d’actualització de la citada llista. La normativa suposa obligacions suplementàries d’etiquetatge per al sector alimentari, disposa de mesures una mica més flexibles per a facilitar l’etiquetatge pel que respecta a la manera d’indicació dels ingredients utilitzats en petites quantitats.

Respondre als riscos reals

La Proposta imposa el principi que l’etiquetatge dels aliments respon als riscos reals de reacció adversa dels ingredients o substàncies derivats d’ingredients causants d’al·lèrgies o intoleràncies alimentàries. Ateses les conclusions realitzades pel Comitè Científic de l’Alimentació Humana -per les quals es reconeix obertament que «entre els al·lergògensalimentaris més corrents es troben la llet de vaca, les fruites, les lleguminoses (en particular els cacauets i la soia), els ous, els crustacis, les nous, el peix, les hortalisses (l’api i altres aliments de la família de les umbel·líferes), el blat i altres cereals», presents en una gran varietat d’aliments preparats- la normativa inclou una llista d’ingredients susceptibles de produir al·lèrgies o intoleràncies que han de ser esmentats sempre que estiguin presents en el producte final. Entre altres, s’inclouran amb tota probabilitat, els següents:

  • Cereals que continguin glútens i productes a base de cereals que continguin glútens.
  • Crustacis i productes a base de crustacis.
  • Ous i productes a base d’ous.
  • Peix i productes a base de peix.
  • Cacauets i productes a base de cacauets.
  • Soia i productes a base de soia.
  • Llet i productes lactis (inclosa la lactosa).
  • Fruits de pela i productes derivats.
  • Grans de sèsam i productes a base de grans de sèsam.

Els additius alimentaris, auxiliars tecnològics i altres substàncies amb efectes al·lergògens estaran també sotmesos a les normes d’etiquetatge per a donar la informació adequada als consumidors que sofreixen d’al·lèrgies alimentàries.

A fi de seguir l’evolució dels coneixements científics i els progressos relacionats amb els mitjans tecnològics per a eliminar l’al·lergenicitat dels ingredients i altres substàncies i per a protegir als consumidors contra nous al·lergògens alimentosos i evitar obligacions d’etiquetatge innecessàries, s’estableix un procediment d’actualització per a poder revisar ràpidament la llista d’ingredients, quan sigui necessari, per a incloure o suprimir determinats ingredients o substàncies. La revisió estarà basada en criteris científics determinats per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària.

L’actualització representa un dels aspectes més nous de la nova normativa davant l’aparició de nous al·lergògens. Els diferents estudis científics sobre la matèria informaran la Comissió fins i tot sobre quins ingredients o substàncies, derivats d’ingredients al·lergògens, perden la capacitat -en determinades circumstàncies- de provocar reaccions adverses. La informació obtinguda serà la base perquè la Comissió aprovi una llista d’ingredients o substàncies que no estiguin subjectes a l’etiquetatge obligatori, prèvia consulta a l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, i fins que aquest organisme comunitari emeti el seu dictamen, a fi d’adoptar una decisió definitiva respecte a la seva situació, que haurà de produir-se en el termini màxim dels quatre anys posteriors a l’entrada en vigor de la Directiva.

SALUT PÚBLICA I PREVENCIÓ INFORMATIVA

Img infeccion2

Les al·lèrgies alimentàries preocupen seriosament les autoritats sanitàries de la UE. I la qüestió no és per a menys, si atenem el fet que el nombre de persones afectades s’incrementa constantment, i que els efectes nocius poden suposar des de malalties i pèrdua de la qualitat de vida a reaccions mortals. En aquest sentit, i en tràmit d’aprovació de la Proposta, el Comitè Econòmic i Social Europeu va exposar en el seu Dictamen que les al·lèrgies alimentàries representen una seriosa amenaça per a la salut pública.

Com ha assenyalat aquest organisme, no existeixen medicaments capaços de curar les al·lèrgies alimentàries. No sols això: els al·lergògens que les provoquen poden desencadenar símptomes al·lèrgics fins i tot a dosis extremadament petites que poden afectar el sistema respiratori, el tracte intestinal, a la pell o al sistema cardiovascular.

El perill que les al·lèrgies alimentàries poden representar per a les persones afectades únicament es pot prevenir des de l’abstenció total dels aliments que les produeixen. Per a això, el consumidor ha d’estar degudament informat de la composició dels aliments a través d’un etiquetatge adequat i fiable que, no obstant això, no ha de ser l’instrument únic d’informació, atès que com adverteix la Proposta, no ha de substituir al paper que correspon a la professió mèdica. A partir d’ara, i una vegada que la Directiva sobre etiquetatge sigui modificada, els consumidors hauran de compartir, juntament amb productors i altres operadors econòmics, una parcel·la major de responsabilitat en el control del risc derivat d’al·lergògens alimentaris.

Bibliografía
REFERÈNCIA LEGAL
  • Proposta de Directiva del Parlament Europeu i del Consell per la qual es modifica la Directiva 2000/13/CE, pel que fa a la indicació dels ingredients presents en els productes alimentosos.