Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Etiquetes, salut, publicitat i lliure circulació

Una sentència recent estableix limitacions a la prohibició local en l'etiquetatge d'aliments relatius a denominacions i aspectes de salut

Els preceptes comunitaris del Tractat de la UE relatius a la lliure circulació de mercaderies són interpretats pel Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees en el sentit que s’oposen a una normativa nacional que prohibeix, en la publicitat dels productes alimentosos importats d’altres Estats membre, les referències al «adelgazamiento» i a les «recomanacions, certificats, declaracions o dictàmens mèdics o a les declaracions d’homologació».

La sentència dictada el passat 15 de juliol de 2004 pel Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees estableix limitacions a la legislació nacional sobre prohibicions en matèria d’etiquetatge i publicitat dels productes alimentosos quan fan referència a determinades denominacions i aspectes de la salut de les persones. La resolució obre les portes del mercat comunitari a tots aquells aliments que fan referència, sense enganys, a aspectes saludables del producte, però sense contenir cap referència a malalties, i que es comercialitzen baix determinats noms comercials o de fantasia al costat de la denominació de venda.

La verificació científica de les propietats saludables del producte presents en l’etiquetatge o en la publicitat del producte proporcionaran un valor afegit als consumidors al moment de la compra, ja sigui per induir-los a adquirir i a consumir el producte o a dissuadir-los d’això.

El cas de l’adelgazante belga
Els aliments amb etiquetes amb indicacions no enganyoses sobre salut són conformes a les normes i els Estats membre no poden prohibir la seva comercialització

El plet comunitari té els seus orígens en el litigi principal suscitat a Bèlgica entre una productora de cafè (Douwe Egberts) i una farmacèutica (Westrom Pharma) sobre la posada en circulació al mercat belga d’un producte denominat «DynaSvelte Cafè» en unes condicions que, segons la demandant, infringien les disposicions nacionals relatives a la publicitat i a l’etiquetatge dels productes alimentosos.

El cas és que Douwe Egberts, que produïa i comercialitzava cafè al mercat belga, es va oposar judicialment a la comercialització del citat producte en un litigi la petició principal del qual exigia l’adopció de mesures cautelars. L’empresa cafetera sostenia que les indicacions que figuraven en els tarros, els envasos i en la manera d’ocupació del producte en qüestió constituïen infraccions de diferents disposicions legals nacionals relatives a la publicitat i a l’etiquetatge dels productes alimentosos.

Les indicacions controvertides eren del següent tenor: «l’avanç indiscutible en matèria de control del pes», «adelgazamiento, millor control del pes, fi de l’acumulació excessiva de greixos» i «la fórmula patentada a Estats Units, desenvolupada per la Dra. Ann de Wees Allen del Glycemie Research Institute».

Per considerar que la resolució del litigi depenia de la interpretació del Dret comunitari i de l’apreciació de la validesa de la Directiva relativa als extractes de cafè i els extractes de xicoira pel que fa a la normativa nacional, el tribunal belga -mitjançant resolució de 28 de juny de 2002- va decidir suspendre el curs del procediment i plantejar al Tribunal de Justícia diferents qüestions prejudiciales.

La legislació belga -aprovada al març de 1987- i relativa al cafè i als succedanis del cafè, limitava la designació dels productes del cafè als continguts en la seva definició legal, proscrivint altres denominacions comercials o de fantasia. També restringia qualsevol referència a l’adelgazamiento en la publicitat dels productes alimentosos, així com esments a recomanacions, certificats, declaracions o dictàmens mèdics o a declaracions d’homologació, excepte l’esment que un producte alimentós no ha de consumir-se en contra del recomanat en un dictamen mèdic.

En el present assumpte, el Tribunal va partir de la premissa en la qual es basava l’òrgan jurisdiccional remitent, i que no era una altra que el producte «DynaSvelte Cafè» era un producte alimentós de consum corrent i que estava comprès en l’àmbit d’aplicació de la Directiva sobre extractes de cafè i d’extractes de xicoira, i que no es tractava d’un producte alimentós destinat a una alimentació especial.

Nom comercial o de fantasia
El Tribunal belga plantejava com a primera qüestió prejudicial la interpretació que havia de donar-se a la Directiva comunitària sobre extractes de cafè i extractes de xicoira respecte a la permisión o no d’utilitzar, a part de la denominació de venda, altres denominacions, com un nom comercial o de fantasia.

Analitzada la qüestió, el Tribunal de Justícia entén que la Directiva comunitària en qüestió no prohibeix que es faci figurar una denominació de fantasia o una marca comercial, a més de la seva denominació de venda (que és de caràcter obligatori: «extracte de cafè», «extracte de cafè soluble», «cafè soluble» i «cafè instantani»), doncs tal prohibició limitaria la informació dels consumidors sobre les característiques dels productes.

I és que, com ha tingut ocasió de manifestar el Parlament Europeu i la Comissió, la Directiva sobre etiquetatge, publicitat i presentació dels productes alimentosos enumera els esments que han de figurar imperativament en les etiquetes dels productes alimentosos, de les quals forma part la denominació de venda, sense excloure, no obstant això, la utilització d’altres indicacions. La citada Directiva preveu que no pot substituir-se la denominació de venda per una marca de fàbrica o comercial o una denominació de fantasia, però no prohibeix la seva utilització simultània.

AL·LEGACIONS SOBRE SALUT

Img codigo1
El Tribunal belga sol·licitava que es dilucidés si les disposicions del Tractat relatives a la lliure circulació de mercaderies i la Directiva sobre etiquetatge, publicitat i presentació dels productes alimentosos s’oposaven a una normativa nacional que prohibia les referències al «adelgazamiento» i a les «recomanacions, certificats, declaracions o dictàmens mèdics o a declaracions d’homologació» en l’etiquetatge, la presentació i la publicitat dels productes alimentosos.

Analitzada pel Tribunal de Justícia la qüestió, s’observa que el Reial decret belga prohibeix utilitzar les indicacions controvertides no només en la publicitat dels productes alimentosos sinó també en el seu etiquetatge.

La Directiva comunitària de referència prohibeix qualsevol indicació relativa a malalties humanes, independentment del fet que pugui induir a error al consumidor o no, així com les indicacions que, sense contenir cap referència a malalties, sinó més aviat, per exemple, a la salut, resultin ser enganyoses; i impedeix que els Estats membres adoptin mesures prohibitives del comerç dels productes alimentosos que s’ajustin a les normes establertes en aquesta Directiva.

En aquest sentit, la resolució judicial conclou que els productes alimentosos l’etiquetatge dels quals conté indicacions no enganyoses relatives a la salut han de ser considerats conformes amb les normes de la Directiva, de manera que els Estats membre no poden prohibir la seva comercialització basant-se en motius fundats en possibles irregularitats d’aquest etiquetatge, si bé es permet que els Estats membres apliquin normes nacionals no harmonitzades que prohibeixin el comerç de productes alimentosos conformes amb aquesta Directiva, sempre que estiguin justificades per qüestions de protecció de la salut pública i dels consumidors.

El Tribunal de Justícia considera que les disposicions controvertides de la legislació belga van més enllà del que està permès pel Tractat comunitari, en establir un règim restrictiu de la lliure circulació de mercaderies. En aquest sentit, considera que existeixen mesures menys restrictives per evitar riscos residuals per a la salut, entre les quals suggereix l’obligació del fabricador o del distribuïdor del producte que es tracti d’aportar, en cas de dubte, la prova de l’exactitud material de les dades de fet esmentades en l’etiquetatge.

Com apunta, una prohibició absoluta de fer constar en l’etiquetatge dels productes alimentosos determinades indicacions relatives a l’adelgazamiento o a recomanacions mèdiques sense que s’examini, cas per cas, la seva possibilitat efectiva d’induir a error al comprador, donaria lloc al fet que els productes que portessin tals indicacions no poguessin ser lliurement comercialitzats en aquest Estat membre, ni tan sols en el cas que aquestes no anessin enganyoses.

Una mesura d’aquest tipus no està de cap manera justificada, en excedir del que és necessari per aconseguir l’objectiu de protecció dels consumidors contra els fraus; máxime quan en el cas que si els esments de referència estan científicament fundades, proporcionen als consumidors una informació adequada que pot induir-los a adquirir i a consumir el producte o a dissuadir-los d’això.

Per finalitzar, el Tribunal de Justícia estableix la via i la referència davant el possible caràcter enganyós d’una indicació en l’etiquetatge d’un producte alimentós, en indicar-nos que seran els òrgans jurisdiccionals nacionals els que hauran de resoldre la qüestió, formant-se la seva pròpia opinió prenent en consideració les expectatives que presumiblement té un consumidor mitjà, normalment informat i raonablement atent i perspicaç.

Bibliografía

RESOLUCIÓ JUDICIAL

  • Sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (Sala Segona), de 15 de juliol de 2004. Assumpte C-239/02.
NORMATIVA
  • Directiva 1999/4/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de febrer de 1999, relativa als extractes de cafè i els extractes de xicoira (DO L 66, p. 26)
  • Directiva 2000/13/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de març de 2000, relativa a l'aproximació de les legislacions dels Estats membres en matèria d'etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentosos (DO L 109, p. 29).
  • BÈLGICA: Reial decret de 5 de març de 1987, relatiu al cafè i als succedanis del cafè (Moniteur belge de 12 de juny de 1987, p. 9035),

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions