Pebre , orenga , safrà , cúrcuma , comí i pebre roig . El 17% d’aquestes espècies que consumim en Europa està adulterat, el 2% conté colorants no autoritzats i l’orenga és, des de lluny, l’herba que més frau presenta: gairebé la meitat del que s’embeni ha sofert alguna adulteració. Així ho assegura un recent document* publicat per la Comissió Europea, que denuncia aquestes males pràctiques en la comercialització de herbes i espècies en el nostre entorn . La recerca, feta pel Joint Research Centri (JRC), ha analitzat 1.885 mostres i és la més gran que s’ha fet fins el moment. A continuació, analitzem totes les dades.
La Comissió Europea exposa en un document que una part important de les espècies i herbes que es comercialitzen en els nostres mercats està adulterada. En alguns casos, el frau es fa mitjançant l’ús de colorants sintètics no autoritzats per consum humà (com succeeix amb algunes mostres de safrà, pebre roig i cúrcuma). En altres, mitjançant l’afegiment de vegetals mòltss més econòmics de el que es anuncia en l’etiqueta. És el cas, per exemple, de l’orenga. El 48% de les mostres d’orenga analitzades contenia també altres herbes (farigola, menta, sàlvia) i productes vegetals, com fulles d’olivera triturades.
Colorants no autoritzats en espècies
La recerca dels colorants es va centrar en quatre espècies: safrà, pebre roig, cúrcuma i pebre. Es van analitzar 1.340 mostres i la taxa global de adulteració de espècies amb colorants no autoritzats va ser de el 2% .
- L’espècia amb major incidència va ser el safrà (adulterat en el 8,5% dels casos), seguit pel pebre roig (2,2%) i, en menor mesura, per la cúrcuma (0,9%). En el pebre no es van detectar adulteracions.
- Entre els colorants no autoritzats , es va detectar la presència de Sudan I , tartracina (E102), vermell allura (E129), azorrubina (E122), groc taronja (E110), groc de quinoleína (E104) i àcid carmínico (E120).
Espècies i herbes adulterades d’una altra manera
A més dels colorants, la recerca va analitzar la puresa d’aquestes sis espècies: safrà, pebre roig, cúrcuma, pebre, orenga i comí. En aquest cas, es van estudiar 1.885 mostres, de les quals el 17% estaven adulterades .
- La herba més adulterada va ser la orenga . En el 48% de els casos , hi havia presència d’altres vegetals. Els investigadors van trobar ADN d’olivera, mejorana, murta (o murta), menta, farigola i sàlvia.
- El pebre estava adulterat en el 17% de els casos . Es va trobar midó d’arròs, blat negre i altres cereals. També, llavors de mostassa (que és un al·lergogen). Algunes mostres no complien amb el contingut mínim de piperina, mentre que altres superaven el contingut màxim de cendres.
- El 14% de les mostres de comí estaven adulterades . En elles es van detectar coriandre, mostassa, llavors de lli i de carabassa, i alcaravea (una herba similar al comí). Algunes mostres superaven el contingut màxim permès de cendres.
- Les mostres de safrà i de cúrcuma estaven adulterades en el 11% de els casos ; sobretot, amb l’ús de colorants no autoritzats. A més, en algunes mostres cúrcuma es va trobar ADN de vegetals no declarats, com el pebre roig, i presència de midó de blat de moro, d’arròs i de civada. Entre les mostres de safrà, algunes eren càrtam (una planta les flors de la qual són grogues), una era caléndula, i en altres no es van veure dos compostos específics de el safrà , que enforteix la sospita de què estaven adulterades.
- El pebre roig estava adulterat en el 6% de els casos . Amb aquesta espècia, a més de l’ús de colorants no autoritzats, les adulteracions més freqüents van ser l’ús d’altres varietats vegetals no declarades (blat de moro, pastanaga, tomàquet, llavors de gira-sol, all o ceba) i la presència de cendres superior al màxim recomanat.
Imatge : atul prajapati
Qui comet els fraus
L’adulteració d’aquests condiments presenta dos grans problemes:
- El primer, que el consumidor no té manera de detectar-la . Són productes mòlts, triturats, dessecats, en els que no es pot percebre a simple vista la presència o absència de determinats compostos. Una persona no té com saber si en les espècies de la seva cuina s’han emprat colorants prohibits, si s’ha afegit midó de blat de moro o si falten composts que deurien estar. Per fer amb aquests resultats, han estat necessàries tècniques de laboratori, com l’anàlisi d’ADN.
- El segon problema és que resulta molt difícil determinar en quin punt es comet el frau , ja que la cadena de producció i distribució és molt llarga i excedeix les fronteres d’Europa. Per fer-nos una idea, la Unió Europea produeix al voltant de 100.000 tones d’herbes i espècies a l’any, mentre que importa unes 379.000 tones des d’Àsia, Àfrica, Amèrica Llatina i el Carib. És a dir, el 80% de les espècies que consumim s’importa de països que no pertanyen a la UE.
Com explica el propi informe, les herbes i espècies culinàries són un producte comercialitzat a nivell mundial amb una cadena de subministrament complexa, que inclou molts passos abans d’arribar als usuaris finals, és a dir, la indústria de l’alimentació, l’hostaleria i els consumidors particulars. “Degut a la complexitat de la cadena, existeixen múltiples oportunitats per adulterar-ne i millorar així els marges de guany ”, recull el text.
Amb tot, els països que han participat en aquest estudi —inclòs el nostre, amb un paper molt destacat— han analitzat mostres obtingudes en diferents punts d’aquesta cadena: productors nacionals, mercats locals, davanteres, importadors, majoristes, processadors i envasadors, minoristes i Internet.
D’aquesta anàlisi es desprèn que el frau està molt repartit i que varia segons la espècia . Així, per exemple, en el safrà de productors de la UE no s’han detectat fraus, mentre que en l’orenga europea s’han trobat un 67% d’adulteracions. En tot cas, el document assenyala que “no hi ha una tendència específica respecte a la taxa de possibles manipulacions fraudulentes al llarg del subministrament”. A més, adverteix de què, “per certes etapes, el número de mostres analitzades va ser massa baix com per fer comparacions estadísticament significatives”. És el cas de la producció interna, els mercats locals, el control de fronteres i Internet.
I què passa amb la salut?
Gran part dels fraus consisteix en afegir altres herbes (com menta o coriandre) o derivats vegetals (com el midó de blat, d’arròs i d’altres cereals). Aquest material vegetal no declarat , en principi, no suposa riscos per la salut, excepte en el cas dels al·lergògens alimentaris (com succeeix amb la mostassa si la ingereixen persones al·lèrgiques a ella).
La presència de colorants no autoritzats preocupa més, ja que no es recomana el seu consum en cap cas. Tanmateix, cal tenir en compte que la seva presència és minsa i que, a més, les persones no ingerim grans quantitats d’espècies. A diferència d’altres aliments (com fruites, verdures, carns, etc.), les quantitats que utilitzem de safrà, cúrcuma o pebre roig són petites. Succeeix el mateix amb els nutrients: en 100 grams de safrà, per exemple, hi ha cinc vegades més potassi que en 100 grams de plàtan, però això no significa que el safrà aporti a la nostra dieta quantitats significatives de potassi, ja que, a diferència del plàtan, no ingerim tanta quantitat.
En qualsevol cas, l’informe posa en evidència la necessitat de fer majors controls al llarg de tota la cadena alimentària per detectar aquesta mena de fraus i impedir que els productes adulterats arribin al mercat i les llars dels consumidors.
_____
(*) Pots consultar el document de la Comissió Europea en aquest enllaç .
