Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Europa aprova el cultiu d’un transgènic per primera vegada en els últims 12 anys

Es tracta d'una patata que estarà destinada a la producció de midó per a la indústria paperera

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 03deMarçde2010

L’Executiu comunitari va aprovar ahir el cultiu en territori comunitari d’una patata genèticament modificada que produirà la signatura alemanya BASF i que estarà destinada a la producció de midó per a la indústria paperera. No obstant això, els seus subproductes podran emprar-se per a la fabricació de pinsos per a animals.

El cultiu de la patata “Amflora” és la primera autorització que la Comissió Europea (CE) decideix des de fa 12 anys, després del permís que va donar en 1998 a la companyia Monsanto per conrear el seu blat de moro MON 810. Els Estats membres que no vulguin que aquest cultiu es permeti al seu territori podran adoptar “salvaguardes” com ja van fer sis països (entre ells Alemanya i França, però no Espanya) amb el blat de moro MON 810. També va autoritzar aquest dimarts la comercialització de tres varietats de blat de moro transgènic Monsanto.

El nou comissari de Salut, John Dalli, va subratllar que l’autorització de cultiu per a la patata “Amflora” està subjecta a “condicions molt estrictes” per evitar la seva propagació a altres cultius. Per això, s’imposa la “separació física” del tubercle transgènic d’altres patates destinades al consum humà en tot el procés de recol·lecció, emmagatzematge, transport, etc. A més, haurà de ser agafada del camp abans que produeixi llavors i la seva comercialització es farà subjecta a un contracte amb les empreses papereres. “No són per a la comercialització de productes per a consum humà”, va insistir el comissari Dalli, que va negar pressions per part del fabricador BASF per accelerar aquesta autorització. No obstant això, altres fonts comunitàries van admetre que l’autorització per al cultiu inclou una clàusula que autoritza la “presència accidental” d’un 0,9% d’aquest transgènic en aliments per a les persones i animals.

L’assumpte dels organismes genèticament modificats (OGM) és “delicat”, va admetre Dalli, que va defensar que les decisions de Brussel·les són el resultat d’una avaluació “finíssima” dels diferents expedients. A més va recalcar que els dictàmens científics de l’Autoritat Europea per a la Seguretat Alimentària (EFSA) són la “base” de les decisions. Preguntat per la polèmica que els OGM susciten en la Unió Europea (UE) i el rebuig de part de l’opinió pública, Dalli va apostar per la “innovació responsable” i per avançar en l’ús de noves tecnologies, però va insistir que la CE es recolzarà en les dades científiques per assegurar que “no hi ha dubte” sobre les garanties de seguretat per als ciutadans europeus.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions