Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Evolució a la baixa del mal de les vaques boges

L'anàlisi de casos detectats en 2004 revela una corba descendent en l'evolució a llarg termini de l'encefalopatia espongiforme bovina

Des de l’inici del «mal de les vaques boges», al novembre de 2000, s’han comptabilitzat a Espanya un total de 492 animals afectats d’encefalopatia espongiforme bovina. L’evolució seguida en aquest temps, encara que ha mantingut una tònica creixent, apunta a una disminució de casos en 2004. La majoria dels animals malalts s’han registrat a Galícia i a Castella i Lleó, com s’ha anat evidenciant durant els últims quatre anys. Les prevalences més altes corresponen a Balears i Aragó, mentre que la més baixa es dona al País Basc.

L’evolució seguida per l’encefalopatia espongiforme bovina a Espanya des que al novembre de 2000 es donés a conèixer el primer cas a Galícia, guarda un patró similar al registrat en el Regne Unit per al mateix període de temps. En aquests primers quatre anys s’aprecia una evolució ascendent fins que s’aconsegueix un bec màxim que, molt previsiblement, quedarà fixat per a l’any 2003; posteriorment s’evidencia una disminució, encara que amb un pendent menys acusat. Les dades registrades fins avui i la seva comparació amb el patró seguit en altres països conviden a pensar en una evolució de més de deu anys abans que pugui donar-se per erradicada la malaltia. En aquest quart any, es dona una disminució en valors absoluts del nombre de casos, la qual cosa evidenciaria un control relatiu del mal de les vaques boges.

Si l’evolució segueix com fins ara, el volum total d’animals infectats al llarg dels anys podrà considerar-se com relativament baix, la qual cosa confirmaria que les mesures adoptades per a la disminució del risc als consumidors van ser encertades, ja que s’ha aconseguit escurçar el temps necessari per apreciar una disminució en els casos animals. En la majoria dels països, aquesta disminució s’ha apreciat als cinc anys d’instaurar els controls i prohibir, de forma eficient, el consum de farines d’origen animal destinades a boví. D’acord amb les dades, a Espanya aquest mateix fenomen s’hauria donat als tres anys dels primers casos.

A Madrid s’analitzen el 20% d’animals majors de 24 mesos mentre que a Extremadura amb prou feines s’aconsegueix el 3%

El nombre total de casos registrats fins a agost de 2004 és de 413 (492 segons dades publicades ahir pel MAPA), amb un total de 114 casos descrits durant aquest any. En 2001, primer any «real» d’evolució, es van registrar 82 animals malalts, mentre que la xifra va augmentar fins a 127 en 2002 i fins a 154 en 2003. Pel que es pot apreciar, la tendència és a la baixa.

Anàlisi dels casos

En l’anàlisi que donem a conèixer es consideren les dades confirmades pel MAPA fins a agost d’aquest any. L’actualització completa dels mateixos encara no s’ha donat a conèixer al moment de publicar aquest informe.

D’acord amb els valors considerats en aquesta data, Galícia, Castella i Lleó i Andalusia són les comunitats autònomes que, en nombres absoluts, major quantitat d’anàlisi realitzen per al control de la malaltia, fet que s’ha anat observant durant els últims anys. D’aquí podria deduir-se que són les que major esforç dediquen per detectar nous casos. No obstant això, el nombre de caps de bestiar per comunitats autònomes actua com a factor corrector de l’esforç. Aquest primer factor de correcció permet calcular el percentatge d’animals analitzats. El càlcul revela que les comunitats que més anàlisi realitzen en relació amb la seva cabanya bovina continuen sent Madrid i Canàries (12,68% i 11,28% respectivament), seguides per Galícia (9,97%) i Balears (8,53%).


En tots els casos, no obstant això, s’aprecia una lleugera disminució en el percentatge d’animals analitzats relacionat amb la disminució de la cabanya, amb el manteniment de l’esforç (cada animal analitzat és un animal mort, per la qual cosa no es pot reanalizar). Això suposa que a major quantitat d’animals sacrificats major serà la reposició d’individus més joves. En l’extrem contrari, Extremadura i Aragó no arriben al 2% (1,71% i 1,57% respectivament).

La reposició d’animals de major edat per uns altres més joves pot introduir un biaix en la comparació. En primer lloc perquè qualsevol animal sacrificat amb més de 24 mesos d’edat, depenent de la comunitat autònoma, o qualsevol que hagi mort en la granja, ha de ser analitzat per l’EEB. En segon lloc, les prohibicions i controls imposats han d’haver evitat el consum de farines d’origen animal, per la qual cosa les dades haurien de tenir una millor correlació amb els animals de major edat.

D’acord amb aquesta última apreciació, a Madrid i Murcia el percentatge d’animals analitzats de més de 24 mesos supera el 20% del total de la seva cabanya. Sorprenentment, com la resta d’anys analitzats, Extremadura, una comunitat en la qual el 90% de la seva cabanya és major de 24 mesos, no s’ha arribat a analitzar el 3% dels animals.

Varis poden ser els motius que expliquin aquesta dada. El primer, una escassa capacitat de sacrifici. És a dir, en tenir pocs escorxadors/escorxadors, no es realitzen moltes anàlisis, per la qual cosa parteix d’aquest esforç ho podrien estar realitzant altres comunitats autònomes en els escorxadors/escorxadors de destinació. D’altra banda, una disminució de la demanda no sembla apropiat utilitzar-la com a justificació a aquest baix percentatge, ja que es considera plenament recuperada. Una altra possible explicació, ara ja corregida, seria assignar casos a comunitats de sacrifici en lloc de les de producció. En efecte, si una determinada regió no té escorxadors/escorxadors suficients, els animals van a sacrifici a altres àrees geogràfiques, per la qual cosa apareixeran casos importats. Davant aquesta situació, els positius són assignats a la comunitat d’origen no a la de l’escorxador/escorxador de destinació.

La localització dels casos

L’aparició de casos positius, com ja s’ha vingut assenyalant en informes precedents, guarda relació amb l’edat de la cabanya i especialment amb el nombre de vaques lleteres. Al nostre país la major part de la producció de carn es basa en vedells (menys de 12 mesos), mentre que els animals lleters tenen major edat. La malaltia, d’altra banda, s’observa en animals de més de 30 mesos. Per tot això, la probabilitat de trobar animals malalts serà superior en zones on predomini la producció de llet.


Després del primer any d’evolució, va cridar l’atenció la situació de Cantàbria, ja que amb una cabanya important només es detectava al novembre de 2001 un únic positiu. No obstant això, durant 2002 es va incrementar el nombre de forma significativa, ja que s’ha passat a 7 casos totals. En 2003, es van detectar 4 casos més i en 2004 altres 5. Aquestes dades ens indiquen que l’evolució en aquesta comunitat no és descendent, com en la resta, sinó que s’ha estabilitzat. Encara que el nombre de casos sigui baix, suposa prop del 5% nacional.

Si considerem el nombre de casos positius acumulats, segons la diferent capacitat productiva dels animals, més del 60% són vaques lleteres i prop del 25% són de capacitat mixta (llet i carn). En conjunt suposaria més del 85% del total. La distribució del cens ramader no és uniforme en les diferents comunitats autònomes, com tampoc ho és el nombre d’animals majors de 24 mesos. Castella i Lleó, Galícia i a certa distància Andalusia, són les que majors xifres acumulen. No obstant això, per a un total de 413 casos acumulats al nostre país fins a finals de 2004, el major nombre de positius es va donar a Galícia.

Galícia és la comunitat amb major nombre de casos acumulats i Murcia i València les que menys han detectat

L’estudi de la cabanya ha de complementar-se amb un altre paràmetre important com és la demanda dels consumidors. Malgrat que la demanda s’ha recuperat, el nombre de casos no s’ha disparat com s’esperava. Una explicació possible seria el sacrifici massiu dels animals de major edat, la qual cosa hauria comportat eliminar la major part dels afectats. En termes de salut pública, aquest tipus d’actuacions comporten una notable reducció del risc, ja que s’assegura que cap animal malalt arriba al consumidor. Des del punt de vista epidemiològic, no obstant això, l’eliminació massiva sense control previ impedeix conèixer amb exactitud la distribució i evolució de la malaltia.

Les dades revelen que en les comunitats amb casos confirmats existeixen grans diferències. La majoria dels casos s’han presentat a Galícia (141) i Castella i Lleó (105), seguides per Catalunya (42), Astúries (33), Balears (17), Cantàbria (16), Extremadura (14), Navarra (13) i Aragó (11). Enfront de comunitats com Galícia o Castella i Lleó, on el nombre és molt elevat però s’aprecia una lleu disminució, destaquen Navarra i Andalusia, on no s’ha detectat cap cas fins al mes de setembre de 2004.

Les comunitats amb majors prevalences del problema continuen sent Balears (188 animals analitzats per obtenir un cas positiu) i Aragó (395 anàlisi/caso). A aquestes comunitats segueixen Astúries (501 anàlisis/caso, sent aquesta la comunitat que ha tingut un major increment significatiu), Catalunya, Navarra, Castella i Lleó, Galícia i Extremadura, totes elles amb menys de 1000 anàlisis/caso.

Els resultats mostren les comunitats amb una major prevalença d’EEB. Es confirma, en aquest sentit, l’evolució dels anys anteriors en els quals s’aprecia clarament que, conforme avança el temps, les diferents comunitats es van agrupant en aquelles que tenen menys de 1000 anàlisis per cas i aquelles amb més de 1000 anàlisis per cas.

El nombre d’anàlisi mitjana per obtenir un positiu, a escala nacional, va baixar de forma molt important, ja que de mitjana ens trobem amb 850 casos per anàlisis. A causa que estem en el quart any d’evolució, és probable que ara ja s’hagi passat l’efecte reductor artificial que va tenir el sacrifici massiu d’animals sospitosos en els primers mesos de la malaltia. En conseqüència, com més s’analitzi major serà el nombre de casos totals, fins que desapareguin els animals afectats. No obstant això, les dades no són els definitius per aquest any, ja que les autoritats sanitàries encara no els han actualitzat des del passat mes d’agost.

EL MAPA DE LA SITUACIÓ A ESPANYA

Com es pot apreciar en els mapes, existeix una uniformitat en els resultats que es van obtenint, de manera que les comunitats autònomes s’agrupen entre aquelles que necessiten menys de 1000 anàlisis per a un cas i les que es troben entre 1000 i 5000. De la mateixa forma, s’aprecia una uniformitat en l’esforç realitzat al nostre país.

D’altra banda, els mapes evidencien també les zones que major esforç realitzen en aquests moments en el control de la malaltia. En una part gens menyspreable del país, el percentatge d’animals majors de 24 anys analitzats se situa per sota del 10%. Només en dues comunitats, Madrid i Murcia, s’analitzen més del 20% dels animals.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions