Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Experts del CSIC i de la Universitat de Sevilla confirmen l’alt contingut en proteïnes dels altramuces silvestres

Han corroborat que el seu valor nutricional és molt similar al d'altres llegums conreats

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 31deAgostde2009

Un grup de científics de l’Institut del Greix, del CSIC, i de la Universitat de Sevilla han desenvolupat un treball sobre el contingut nutricional dels altramuces silvestres. Els investigadors han descobert que algunes varietats d’aquesta espècie, presents a les muntanyes andaluses, posseeixen un contingut proteic molt similar al d’altres llegums.

L’equip, que va basar el seu estudi en sis varietats d’altramuces silvestres, va examinar la composició dels aminoàcids que conformen les seves proteïnes. També van dur a terme un estudi sobre altres paràmetres nutricionals, entre ells la digestibilidad proteïca, el percentatge de proteïna que l’organisme assimila durant el procés de digestió. Les dades van corroborar que les espècies analitzades aconseguien nivells molt semblants als d’altres leguminosas conreades, amb un contingut proteic entre el 23,8% i el 33,6% i un grau de digestibilidad situat entre el 82% i 89%.

L’altramuz és una leguminosa que s’usa habitualment com a aliment per al bestiar. No obstant això, el seu gra també és apte per al consum humà encara que és necessari eliminar el seu sabor amarg amb aigua i sal. Els fruits d’aquestes plantes, a més de per el seu ric contingut proteic, són valuosos pels seus nivells de fibra i carbohidrats i perquè en la seva composició s’inclouen substàncies com els polifenoles. Per aquest motiu, diversos estudis han demostrat que el consum de leguminosas és beneficiós per a la salut i pot ajudar a prevenir malalties com la diabetis o el càncer de còlon.

Malgrat això, el consum de leguminosas ha disminuït en els últims anys, i especialment el de varietats autòctones. “Per a la conservació i expansió d’aquests cultius locals necessitem seguir estudiant les seves característiques com a font d’alimentació”, assenyala Javier Vioque, de l’Institut del Greix (CSIC).

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions