Científics del Servei de Recerca Agrícola d’EUA (ARS, en les seves sigles angleses) estan conreant collites de mostassa i altres espècies de Brassica com a alternativa possible als fumigantes químics amb la finalitat d’eliminar dels cultius els nematodes, llavors de mala herba i altres plagues.
L’efecte “biofumigante” de la mostassa s’atribueix als isotiocianatos, subproductes químics de la descomposició de plantes que fan tòxic el sòl a les plagues properes. Actualment, agricultors d’EUA i Europa han tractat ja d’explotar aquest fenomen precedint les seves collites amb altres de mostassa, colza i altres espècies de Brassica.
Malgrat tot, els experts asseguren que encara queda molt que aprendre sobre com aquestes plantes biofumigantes controlen les plagues, les condicions que prefereix Brassica, i els seus efectes cumulatius en l’ambient del sòl, reconeix Rick Boydston, agrònom de la Unitat de Recerca de Vegetals i Farratge de l’ARS, en Prosser, Washington.
Des de l’any 2000, Boydston ha dirigit un grup de científics de l’ARS i de la Universitat Estatal de Washington per observar els efectes biofumigantes de la mostassa en estudis d’hivernacle i de camp. Els experts confien que la informació resultant podria ajudar al desenvolupament de nous sistemes de cultius que milloren l’ús de la mostassa o identifiquen les seves limitacions.
En estudis d’hivernacle, els científics han observat els efectes de farina de llavors aixafades de la mostassa marró i Thlaspi arvense en tiestos de lliris i tres plagues: falòrnia, enciam espinac i nematodes. Els lliris no van sofrir cap efectes dolents, però més de la meitat de les males herbes no van brollar, i les quantitats de nematodes es van reduir d’un 70% a un 80%, informa l’ARS.
