Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Experts reclamen un pla de vigilància sistemàtic de dioxines en aliments

El nivell de dioxines que contenen els aliments que es consumeixen a Espanya és pràcticament desconegut. Les dades acumulades fins avui ofereixen un mapa “imperfecte i fragmentari” de la presència d’un contaminant per al qual no existeix un pla nacional de “vigilància sistemàtica” que permeti la detecció de fraus alimentaris. Pinsos i aliments grassos són, en opinió d’experts reunits en el simposi internacional Dioxin 2002, els principals productes a seguir.

Ara com ara, admet Josep Rivera, president del comitè científic de Dioxin 2002, el simposi internacional de referència en contaminant orgànics persistents clausurat la setmana passada a Barcelona, el nivell de dioxines que pugui acumular-se en els aliments que es consumeixen a Espanya és summament “imperfecte”. Les claus de la imperfecció caldria buscar-les en l’escàs nombre de mostres analitzades fins avui, en la discrepància existent entre les metodologies emprades per a l’anàlisi i en la inexistència d’un pla de vigilància sistemàtic sobre productes considerats sensibles. La suma d’imperfeccions genera un mapa “fragmentari” sobre el qual no és possible ni traçar una línia d’evolució ni tampoc fer un seguiment d’un eventual focus contaminant.

“En molts països mancada informació”, assenyala Heidelore Fiedler, membre del Programa de Medi Ambient de l’ONU. En informes elaborats conjuntament per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en col·laboració amb l’Agència per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), destaca l’especialista, els recomptes de dades de l’última dècada llancen una esperançadora reducció del nivell de dioxines tant ambientals com en aliments. La reducció, segons resa en els informes oficials, és del 50% en el món occidental. “Però es tracta només d’una mitjana”, matisa immediatament.

La mitjana està calculada per als països del nord d’Europa, on s’efectua un seguiment des de la dècada dels vuitanta, el Japó, Corea, els Estats Units i el Canadà. Poc o res se sap de la resta del sud-est asiàtic i de bona part d’Àsia, Àfrica i, sobretot, dels països de l’Est d’Europa. “La contaminació és major a les regions industrialitzades”, insisteix Fiedler. Especialment, en aquelles on prima la combustió com a font energètica. L’única excepció, corroborada des de fa anys, és Egipte, on els nivells són “inusualment alts”.

Alemanya, França o els països nòrdics europeus, continua, acumulen sèries històriques que permeten traçar una línia d’evolució “clarament a la baixa”. La millora dels sistemes de combustió, on es generen bona part de les dioxines, tèrcia Rivera, s’ha traduït en uns nivells ambientals menors als de fa una dècada. La conclusió, obtinguda en forma de mitjana, llança reduccions dràstiques al llarg dels 90. El mateix s’observa a Amèrica del Nord o el Japó, amb sèries “consistents” elaborades en la segona meitat d’aquesta mateixa dècada. Per extrapolació, el càlcul s’aplica també a l’àrea mediterrània però en aquests països, puntualitza l’experta de l’ONU, “la informació és escassa”.

Sense dades


La informació escasseja també a Espanya, país en el qual tan sols dos laboratoris, tots dos a Barcelona, realitzen anàlisis sistemàtiques. Un pertany al Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i un altre a l’Institut Químic de Sarrià (IQS). A aquests dos s’han sumat recentment el d’Algete, pertanyent al Ministeri d’Agricultura, i el de Majadahonda, del Ministeri de Sanitat. Un cinquè, dedicat principalment a recerca, acaba de posar-se en marxa a Alacant. Els tres últims es troben ara mateix en fase de consolidació.

Per als dos principals laboratoris espanyols la tasca principal ha consistit en el seguiment sistemàtic d’emissions atmosfèriques. El del CSIC porta 8 anys monitorant emissions en 20 punts de mostreig, aspecte que li ha permès detectar reduccions significatives, moltes d’elles vinculades al cessament d’activitat de determinades indústries o a la millora dels sistemes de combustió de plantes incineradores. Però en el que refereix a aliments, principal via d’entrada de dioxines i tòxics equivalents a l’organisme humà, la situació és ben diferent.

Ara com ara, assenyala Rivera, és impossible assegurar que la llet de consum, un dels productes més sensibles, ha reduït les seves concentracions de dioxines respecte a una dècada enrere. El mateix podria dir-se respecte a peix, marisc, olis o pinsos, els altres productes sobre els quals caldria extremar la vigilància.

D’ells, assegura, l’única cosa que pot dir-se és el nivell que presenten “mostres inconnexes” de les quals a penes pot efectuar-se seguiment. A més, es tracta de poques anàlisis en cada cas, la qual cosa dificulta la detecció de grans fraus “tret que es detecti en altres països”. Així va ocórrer, per exemple, en una partida de pinsos contaminats que s’havia produït a Espanya i la detecció dels quals es va realitzar en un laboratori alemany.

Pla sistemàtic


Per a evitar aquesta problemàtica, Rivera proposa un pla de vigilància sistemàtic “actualment inexistent”. Com a tal, entén la selecció de productes sensibles, entre els quals inclou a més dels citats a la llet materna (les dioxines són contaminants bioacumulables en teixits i matèries grasses) i els musclos -“un dels productes més contaminat”, adverteix-, sobre els quals s’haurien d’efectuar controls “periòdics i aleatoris”. Al mateix temps, reclama una major coordinació de les administracions autonòmica i central per a la gestió d’alertes i una homologació segons els estàndards europeus de la metodologia d’anàlisi, avui una miqueta dispersa.

La resposta del govern espanyol ha estat, de moment, la implementació de controls sobre productes de comercialització pesquera (alguns d’ells procedents d’Angola i Moçambic), cereals i fruites. Els productes a analitzar corresponen, no obstant això, al contingent d’obligat compliment que la UE ha dictaminat per als seus Estats membres i no a un programa de seguiment global. Les anàlisis, els primers que poden considerar-se sistemàtics es van iniciar el passat primer de juliol.

Pinsos i polpa de cítrics

Les majors contaminacions per dioxines dels últims anys tenen en la polpa de cítrics a un dels seus principals protagonistes. La polpa, de caràcter àcid, sol barrejar-se amb calç i altres productes que s’incorporen a la producció de pinsos animals. Entre ells poden trobar-se fins i tot serradures de pi i altres materials que poden haver-se vist afectats per focus contaminants. Així va ocórrer amb partides produïdes al Brasil i que es van comercialitzar a Europa. L’alerta es va detectar gràcies al control sistemàtic de llet materna que s’efectua a Alemanya.

Els pinsos són, precisament, un dels productes que a la UE s’estan sotmetent a major control. La raó és que les dioxines que poden contenir s’incorporen fàcilment a la cadena alimentària tant si es tracta d’animals estabulats com si són peixos de pescifactoría. Sobre aquests últims a penes hi ha informació malgrat que les explotacions estan proliferant a tot el món.

Etiquetes:

dioxines

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions