Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Ciència i tecnologia dels aliments

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Exposició a contaminants a través de peix i marisc

Aquests són dos dels aliments que més contribueixen a la ingesta de contaminants mitjançant la dieta

La preocupació per l’abocament de fuel en les costes del Golf de Mèxic és inevitable. Els diferents estats afectats intenten contenir l’avanç del petroli, encara que s’estima que el desastre és un dels pitjors de la història d’aquest país. Les seves conseqüències poden arribar a causar enormes pèrdues econòmiques i importants alteracions als centres de pesca de la zona. La taca, que adquireix cada vegada més amplitud, afecta als animals que habiten les seves aigües, entre ells, el peix destinat a consum humà. Aquestes i altres amenaces posen en risc la qualitat d’aquest aliment i del marisc, per aquest motiu sigui crucial conèixer quins són i les mesures per reduir-les, que ajudaran a limitar el risc que els contaminants arribin a l’organisme a través de la dieta.

Img barcoImagen: Melissa & Bryan Ripka

Accidents com l’ocorregut el passat mes d’abril en el Golf de Mèxic, després de l’explosió d’una plataforma petroliera, provoquen marees negres que contaminen nombroses espècies marines i afecten a l’entorn. A la catàstrofe ecològica que suposen accidents d’aquesta índole, com l’ocorregut en les costes gallegues després de l’enfonsament del Prestige en 2002, se sumeixi l’amenaça en el sector pesquer i marisquero, així com en altres productes del mar que s’obtenen a les zones perjudicades. Però a més d’enfrontar-se al risc d’accidents com les marees negres, el peix és víctima d’altres amenaces. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ha dut a terme diversos estudis sobre la contaminació química del peix i del marisc. En ells, posa de manifest que són dos dels aliments que més contribueixen a la ingesta de contaminants a través de la dieta. Alguns dels més habituals són arsènic, cadmi, mercuri, plom i hidrocarburs aromàtics. Controlar i delimitar la seva presència passa per conèixer de manera precisa els riscos associats a la ingesta d’aquests aliments.

Crustacis i marisc, els més susceptibles

Els crustacis i el marisc són els més afectats, encara que totes les concentracions es troben per sota del valor màxim establert per la Unió Europea. Els metalls pesats s’acumulen per naturalesa en la cadena alimentària i, en el mitjà aquàtic, els peixos els ingereixen de manera natural i els acumulen durant el seu cicle vital. Quan el consumidor ingereix el peix, menja alhora aquests metalls pesats. Entre tots, el mercuri és el més freqüent en els animals, ja que es troba de manera natural en la naturalesa i, a més, es genera per diferents activitats industrials. Com més grans (en grandària) són les espècies de peix, major és la concentració de tòxics que acumulen. El consumidor pot arribar a absorbir el 95% del tòxic present en el peix.

Contaminants més habituals

L’arsènic és un element tòxic que es troba de manera natural en la superfície de les roques. Els humans es contaminen a través del menjar, l’aigua o l’aire, així com per contacte de la pell amb el sòl que contingui arsènic. La ingesta benvolguda d’arsènic en un adult és, segons dades de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA), la següent:

/imgs/2010/05/taula-arsenico.jpg

Els peixos, els crustacis, els mol·luscs i altres animals aquàtics tenen la capacitat de metabolizar l’arsènic i acumular-ho en forma de dimetilarsenico en el seu interior, una forma orgànica de toxicitat més baixa que la inorgànica. La ingesta benvolguda d’arsènic inorgànic se situa en uns 15 µg/kg/setmana, molt per sota del valor establert pel Comitè de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

El cadmi és un element peculiar. No es troba en estat lliure en la naturalesa, sinó que la majoria procedeix de la indústria de fosa, com a subproducte. En el peix, les concentracions detectades en les diferents espècies varien molt poc. L’aportació més important prové del lluç, el calamar i el musclo. La ingesta benvolguda de cadmi en un adult varia segons el consum de peix i de marisc:

/imgs/2010/05/taula-cadmior.jpg

El grup de població amb una ingesta diària de cadmi més elevada a través del consum de peix i de marisc són les persones majors de 65 anys, mentre que els nens són els qui consumeixen menys. La ingesta diària de cadmi tolerada a través del peix i del marisc està molt per sota dels paràmetres de seguretat que els experts marquen (7 µg/kg/setmana) para tots els grups de població.

El mercuri és un metall pesat líquid a temperatura ambienti, molt perjudicial i irritante per a la pell, els ulls i les vies respiratòries. Es troba de manera natural en la naturalesa, amb el que la seva presència en els animals pot ser elevada. La ingesta benvolguda en un adult, segons el consum de peix i marisc, és la següent:

/imgs/2010/05/taula-mercurior.jpg

La contribució més important procedeix de la tonyina i del lluç. Per contra, la cloïssa és l’aliment que menys contribueix a la ingesta d’aquest contaminant. En general, el peix blau representa un 58% de la ingesta de mercuri i el blanc, un 35%. Crustacis i mariscs representen el 7%. S’estima que el 90% del mercuri present en el peix es troba en forma de metilmercuri. La ingesta benvolguda d’una persona adulta és d’11,35 µg/dia, enfront del valor diari tolerable de 16µg/dia.

REDUIR EL CONSUM DE CONTAMINANTS EN ALIMENTS

  • S’han de rentar els vegetals (fruites, verdures i hortalisses) abans de consumir-los.
  • Rebutjar el brou de les verdures, ja que en ell queden dissoltes substàncies tòxiques.
  • Eliminar la part més externa dels vegetals perquè aquí es concentren les restes dels residus fitosanitaris.
  • En el cas de les fruites, fregar de forma enèrgica per eliminar possibles restes.
  • Conèixer l’origen de tots els productes que es consumeixen. En les etiquetes dels establiments, ha d’indicar-se la procedència dels aliments.
  • Deixar córrer una mica l’aigua de l’aixeta abans de consumir-la per evitar el cúmul de substàncies químiques.
  • Les canonades de plom han de substituir-se, ja que aporten quantitats importants de plom a l’aigua.
  • Seguir una dieta variada i equilibrada per evitar l’acumulació de tòxics en l’organisme.
  • En el cas dels productors, és necessari respectar els intervals de temps i deixar d’usar productes químics per erradicar així restes de tòxics en els vegetals.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions