Els aliments constitueixen, a més d’una important font de nutrients per a l’organisme, una possible via d’entrada d’altres substàncies menys desitjables. Algunes d’elles són les restes de plaguicides en aliments com a fruites i hortalisses, que acaben de ser objecte d’estudi del Grup Científic de Productes Fitosanitaris i els seus Residus (PPR) de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). A petició de la Comissió Europea aquest grup d’experts acaba de presentar un dictamen sobre les limitacions de l’actual sistema de càlcul per establir els límits màxims de residus (LMR) para plaguicides. El problema resideix, segons els experts, en la falta de dades dels quals es disposa actualment. Una de les solucions passaria per aplicar programes de vigilància més extensos.
La normativa europea fixa actualment que la quantitat de residus de plaguicides en aliments sigui el més petita possible i toxicológicamente acceptable. Això no ha d’obviar la protecció del medi ambient, a més de la ingesta alimentària benvolguda dels consumidors.
En aquest cas, els països membres compten amb eines com els límits màxims de residus (LMR), que representen la quantitat màxima de residus que es pot trobar en els productes. Perquè això quedi garantit, aquests límits se sotmeten a un seguiment constant i, si és necessari, es modifiquen d’acord amb noves informacions. Això explicaria perquè en alguns casos la normativa fixa límits provisionals per a aliments com la mel o les infusions, o per a límits nacionals que no estan harmonitzats. Ara un dictamen elaborat per l’EFSA acaba de posar en evidència que existeixen certes limitacions per establir aquests límits, que venen marcades precisament per l’escassa representativitat d’aquestes dades.
Limitacions
El LMR és la concentració màxima de residu d’un plaguicida expressat en mg/kg legalment permès en un aliment
El joc de sigles per explicar el càlcul de l’exposició aguda a restes de plaguicides a través de la dieta és molt extens, tal com reflecteix el dictamen de l’EFSA, que substitueix un d’anterior, aprovat el passat mes de març pel mateix grup d’experts. I és que per establir el LMR s’utilitza, en l’àmbit comunitari, la ingesta a curt termini internacional benvolguda (IESTI), que es calcula amb quatre equacions estàndards, depenent del tipus de producte implicat. En línies generals s’estableix un LMR superior al límit de detecció per a un plaguicida en un producte determinat.
El debat que es planteja sobre el tema, que sobrepassa les fronteres comunitàries, resideix en la conveniència de canviar la metodologia d’aquestes equacions. Per què? Des d’organismes com l’EFSA plantegen que aquestes mesures de càlcul són «conservadores» respecte al percentatge de la població total europea protegida d’una possible ingesta superior a la dosi de referència aguda (ARfD), i que el nivell de protecció dels consumidors varia bastant entre els diferents països, grups d’edat i tipus de plaguicida utilitzat. Aquest nivell fluctua entre el 99% i el 99,9%. Si d’harmonitzar les dades es tracta, s’obligaria a establir nous LMR, que augmentarien la ingesta i disminuirien el nivell de protecció. Ha de tenir-se en compte, a més, la composició de la dieta total és diferent en cada individu, la qual cosa explicaria que algunes persones puguin arribar a un nivell d’ingesta superior al desitjat.
Poques dades, solucions incompletes
El grup d’experts de l’EFSA ha partit, per a l’anàlisi, de dades de consum alimentari i de pes corporal procedents d’enquestes nacionals, i ha tingut en compte a més la variabilitat dels residus unitat a unitat, i només s’ha pogut establir una comparació per a sis plaguicides, un país i un grup d’edat. L’extrapolació a altres països i grups d’edat és «incerta», reconeixen els experts. Tampoc han pogut establir un model per a la totalitat de la població de la UE, ni per a tots els plaguicides. Malgrat haver tingut en compte combinacions de 13 plaguicides, 8 països i grups d’edat que va de nens a gent gran, les avaluacions sobre el nivell de LMR només han pogut realitzar-se en un grup reduït de contextos (2 països, Alemanya i Països Baixos) i 11 plaguicides.Què indiquen anàlisi com a est? Que la IESTI constitueix un «indicador pobre» del nivell de protecció de la població total perquè considera cada producte per separat i no té en compte factors com la freqüència de consum i de residus de plaguicides. Els resultats són molt variats, i per tant, la possibilitat de fixar conclusions i solucions amb total garantia es converteix en una àrdua tasca. Per als experts de l’EFSA és necessari que els gestors del risc avaluïn quins són les determinacions del nivell de protecció més rellevants i para quins propòsits.
A l’any s’intoxiquen dos milions de persones per exposició, directa o indirecta, a plaguicides, la majoria de països en desenvolupament, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Des de 1985 és d’aplicació voluntària el Codi Internacional de Conducta per a la Distribució i Utilització de Plaguicides, una de les primeres mesures adoptades per augmentar la seguretat alimentària i protegir la salut humana. A aquest Codi se li sumaven, en 2006, una resolució adoptada per l’Organització Internacional del Treball (OIT) per prohibir qualsevol tipus de crisolitos, implicat en milers de morts a tot el món per càncer de pulmó, segons l’OMS.
A partir del proper any està previst que s’analitzi a més l’endosulfán, utilitzat a tot el món, especialment en cultius de cotó, i que podria entrar a formar part del que es coneix com a «llista de vigilància» de les substàncies perilloses, establerta en 2003 sota el Conveni de Rótterdam, aplicable a certs plaguicides i productes químics objecte de comerç internacional. En la llista estan representats 22 plaguicides perillosos com clorodimeform, diclorido d’etilè i compostos de mercuri, així com 11 productes químics d’ús industrial, bifenilos polibromatados (PBB), bifenilos policlororinados (PCB) i fosfat, entre uns altres.
