El krill antàrtic (“Euphausia superba”) és un petit crustaci de les aigües fredes dels oceans Atlàntic i Pacífic, en els voltants de l’Antàrtida. S’alimenta de fitoplàncton i és, alhora, un manjar per a molts animals majors (la seva biomassa s’estima en milions de tones) com a balenes i foques. Constitueix una baula essencial en la cadena tròfica de l’ecosistema antàrtic, però la Comissió de la Unió Europea acaba d’aprovar un nou ús per a ell: ha autoritzat la comercialització com a ingredient alimentari d’un extracte d’aquest crustaci. La certificació ha estat possible després de superar les condicions i requeriments previstos en el reglament sobre Nous Aliments i Nous Ingredients Alimentaris.
El procés d’aprovació de l’extracte de krill es va iniciar en 2006, quan una empresa situada a Canadà va sol·licitar a les autoritats finlandeses l’autorització per comercialitzar-ho com a ingredient alimentari. Quatre mesos després, l’organisme finlandès va emetre un informe d’avaluació inicial. En ell va arribar a la conclusió que el seu ús era acceptable. La Comissió va remetre l’informe d’avaluació inicial a tots els Estats membres i en un termini de 60 dies es van exposar les objeccions fonamentals a la comercialització del producte. A principis de 2008, es va consultar a l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), la Comissió Tècnica De la qual Científica de Productes Dietètics, Nutrició i Al·lèrgies, en el seu dictamen emès a petició de la Comissió Europea sobre la innocuïtat de l’extracte lipídic, va determinar que era segur en les condicions d’ús proposades.
Requisits
Sobre la base de l’informe d’avaluació inicial, es va determinar que l’extracte complia els requisits legals del reglament:
- No suposa cap risc per al consumidor.
- No indueix a error.
- No difereix d’altres ingredients alimentaris a la substitució dels quals es destinin i, per tant, el seu consum no implica desavantatges per al consumidor des del punt de vista de la nutrició.
Destaca la seva riquesa en àcids grassos omega 3 de cadena llarga
L’autorització recull que l’extracte lipídic de krill antàrtic s’obté després de picar el crustaci ultracongelado i sotmetre-ho a un procés d’extracció amb acetona. Després, les seves proteïnes i altres components se separen de l’extracte lipídic per filtració. L’acetona i l’aigua residual s’eliminen per evaporació. Entre les especificacions de l’extracte, ressalta la seva riquesa en àcid eicosapentaenoico (EPA) i àcid docosahexaenoico (DHA), àcids grassos omega 3 de cadena llarga amb un mínim de 15% i 7%, respectivament. Mentre, es limita en un 1% el valor màxim dels àcids grassos trans.
Entre els seus usos alimentaris permesos, i sempre que no excedeixin els límits màxims establerts, destaquen productes tan dispars com els làctics i similars (excepte begudes a força de llet), greixos d’untar, complements alimentosos, salses per a amanides, cereals per al desdejuni, aliments dietètics destinats a usos mèdics especials i productes alimentosos per a dietes de baix contingut calòric. La denominació “extracto lipídic de crustaci krill antàrtic (Euphausia superba)” figurarà en l’etiquetatge del producte com a tal o en el llistat d’ingredients, quan sigui un d’ells.
Microalgas com a aliment
La introducció de nous aliments en la UE ha impulsat l’autorització per estendre l’ús dels olis procedents de les microalgas “Ulkenia sp.” i “Schizochytrium sp.”. La primera s’ha dut a terme a petició d’una empresa situada a Suïssa, que ho va sol·licitar a les autoritats alemanyes en 2004. En el seu informe d’avaluació inicial es concloïa que l’extensió dels usos d’aquesta microalga podria suposar un increment del consum de DHA (àcid docosahexaenoico) de manera inacceptable.Després de remetre l’informe als Estats membres, aquests van mostrar la seva preocupació pels elevats nivells d’ingesta d’àcids grassos omega 3 i, especialment, de DHA. No obstant això, la font principal d’aquest tipus d’àcids és l’oli de peix. Avui dia, en els aliments de les categories per les quals es va sol·licitar l’addició de l’oli d’aquesta microalga, els àcids grassos procedeixen tant de l’oli de peix com de la microalga “Ulkenia sp.”. No s’espera que la utilització d’oli de microalgas en productes com a pans i panets, barres de cereals i begudes no alcohòliques, així com en els líquids que s’elaboren a força de llet, desemboqui en un increment addicional dels àcids grassos omega 3 que s’ingereixen.
De manera molt similar es va aprovar l’extensió dels usos de l’oli de la microalga “Schizochytrium sp.”, després de la petició d’una empresa nord-americana a les autoritats del Regne Unit en 2008. Encara que l’avaluació inicial va ser positiva i es va enviar a tots els Estats membres, aquests van donar a conèixer diverses objeccions relacionades amb els elevats nivells d’ingesta d’àcids grassos omega 3 i, en particular, de DHA. Com en el cas anterior, l’ús d’oli de “Schizochytrium sp.” es va estendre als mateixos tipus d’aliments. La comercialització d’oli ric en DHA (àcid docosahexaenoico) procedent de “Schizochytrium sp.” es va autoritzar en la UE en 2003 després de modificar les seves característiques i aplicacions, d’acord amb les observacions dels experts dels Estats membres.
15 de maig de 1997. Si un aliment o ingredient no s’ha utilitzat per al consum humà en un grau significatiu abans d’aquesta data en la Unió Europea, es considera un “nou aliment“. Aquest dia va entrar en vigor el Reglament del Parlament Europeu i del Consell sobre Nous Aliments i Nous Ingredients Alimentaris, que estableix el procediment per autoritzar la seva comercialització. Abans d’aprovar-se, cada producte se sotmet a una avaluació de seguretat per garantir el nivell més elevat de protecció per a la salut del consumidor. Des de la seva aplicació, són múltiples els nous aliments i ingredients avaluats a través d’aquest reglament pels Estats membres i la comercialització dels quals ha estat autoritzada o denegada en la UE.
