Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Fi del carnet de manipulador

Els titulars de les empreses del sector alimentari seran els responsables de la formació dels seus empleats en matèria d'higiene alimentària

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 01deSetembrede2010

Es van acabar els test tipus “què fer si una barra de pa cau al sòl” per obtenir el carnet de manipulador: un document acreditatiu de coneixements bàsics sobre higiene i sanitat alimentària. Fins ara, era obligatori per a l’acompliment de labors en hostaleria i en el sector alimentari, però ja no serà necessari. Considerat un pur tràmit per a alguns i la manera de controlar una formació en matèria de seguretat alimentària per a uns altres, el carnet de manipulador, personal i intransferible, no s’exigirà més. La responsable és la directiva europea sobre el lliure accés a les activitats de serveis al mercat interior, la Directiva de Serveis o Bolkestein. Aquesta afecta, entre altres aspectes, a la formació del personal en les empreses de serveis.


Aquesta directiva va entrar en vigor a la fi de 2006 com a eina per a l’establiment d’un autèntic espai sense fronteres en l’Europa comunitària. Llavors donava un termini de tres anys als Estats membres per aplicar-la. A principis de febrer, es va aprovar a Espanya el Reial decret 109/2010, una adaptació de l’esmentada directiva, mitjançant el qual quedava derogada la normativa que fins ara establia els principis relatius als manipuladors d’aliments (RD 202/2000). D’aquesta manera, se suprimeixen dues dels elements essencials que obstaculitzen en conflicte amb la Directiva de Serveis: l’autorització administrativa prèvia de les entitats formadores dels manipuladors d’aliments i els programes que impartien aquestes entitats.

El reglament sobre higiene dels productes alimentosos recull les obligacions dels operadors d’empreses alimentàries de garantir “la supervisió i la instrucció o formació dels manipuladors de productes alimentosos en qüestions d’higiene alimentària”. Segons s’indica en el nou RD, per assegurar les finalitats perseguides per les esmentades autoritats, i d’acord a aquest reglament, es trasllada la responsabilitat en matèria de formació de les administracions als operadors d’empreses alimentàries, que hauran d’acreditar, en les visites de control oficial, que els seus manipuladors s’han format en les labors encomanades.

Vot de confiança
El titular de l’empresa haurà d’acreditar que els seus manipuladors s’han format en les labors encomanades

La seguretat en la manipulació dels aliments es basa en bona mesura en el sentit comú, però també en l’aprenentatge i l’aplicació d’un conjunt de coneixements bàsics en matèria d’higiene i sanitat alimentària. La nova normativa és un vot de confiança cap a un sector més madur i conscient de la importància i repercussió social, econòmica i sanitària de les seves actuacions. Aquest sector, a més de competent, és modern i innova i aplica els nous coneixements en aquest i en altres aspectes, conscient que la qualitat dels seus productes és el pilar bàsic de la seva acceptació i èxit en un mercat globalitzat.

No és qüestió d’acreditar, sinó de conscienciar. No s’examina, sinó que es forma, i no s’aconsegueix un carnet, sinó que s’adquireixen els coneixements i s’apliquen dia a dia a través d’unes bones pràctiques de manipulació. La formació adequada en el sector és fonamental per garantir la seguretat dels aliments que es consumeixen i és responsabilitat del titular de l’empresa. Des d’ara, sense que intervingui un carnet de manipulador.

Una mica d’història

El primer reglament que afectava als manipuladors d’aliments data de 1959. Per a l’obtenció del carnet de manipulador era necessària una revisió mèdica anual i, a més, es dictaven conductes prohibides que havien d’evitar-se. Al principi, el control d’higiene en els establiments i empreses del sector alimentari relatiu al personal es realitzava mitjançant un examen periòdic a la recerca de possibles alteracions en la seva salut, susceptibles de transmetre’s al consumidor. No obstant això, es va detectar que aquest sistema no era efectiu per garantir la salubritat dels aliments, ja que la seva contaminació a través del personal manipulador depèn de factors més directes, com unes bones pràctiques.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va proposar com a solució la formació en matèria d’higiene i l’educació sanitària dels manipuladors. Aquesta és la base del Reglament dels Manipuladors d’aliments de 1983. Les condicions que s’han de complir, tant quant a les pràctiques de manipulació i higiene com a l’expedició dels carnets, es recullen en el Reglament de Manipuladors d’Aliments, aprovat mitjançant el Reial decret 2505/1983. Les prioritats se centraven a fomentar i desenvolupar programes de formació en higiene alimentària per al grup de manipuladors, en detriment dels exàmens mèdics periòdics: els resultats de proves de laboratoris negatius podrien originar una perillosa sensació de seguretat i donar lloc a una relaxació dels hàbits higiènics dels manipuladors d’aliments.

D’aquesta forma, es va registrar un canvi radical en la concepció de la prevenció de malalties transmeses pels aliments i s’entenia que les mesures idònies per a aquesta prevenció eren unes pràctiques i hàbits d’higiene adequats per part de tots els implicats en el sector alimentari. El Reial decret 2505/1983 ha jugat un paper fonamental en el desenvolupament de programes de formació i d’educació en higiene dels aliments i ha confirmat la repercussió favorable de l’educació sanitària en la prevenció de malalties de transmissió alimentària. No obstant això, l’experiència acumulada i el nou enfocament contemplat en directives comunitàries han posat de manifest la necessitat de renovar i actualitzar la normativa en matèria de formació de manipuladors d’aliments.

El Reial decret 2207/1995, ja derogat, que estableix les normes d’higiene relatives als productes alimentosos i que va incorporar a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 93/43/CEE, inclou una nova concepció en matèria de formació de manipuladors, consistent en què les empreses del sector alimentari assumeixin la responsabilitat de desenvolupar programes de formació en qüestions d’higiene dels aliments. Per contra, el Reial decret 2505/1983 feia recaure, sobretot en l’Administració a través de les autoritats competents, la comesa de formar i expedir els carnets de manipuladors d’aliments.

El Reial decret 202/2000, que queda ara derogat, determinava l’obligació dels empresaris del sector de formar als manipuladors d’aliments en qüestions d’higiene alimentària mitjançant l’obtenció d’un carnet acreditatiu i, al seu torn, reservava a les autoritats competents la potestat de formar en matèria d’higiene alimentària a determinats grups de manipuladors. A més, aquest Reial decret es reafirmava en la poca o escassa utilitat dels exàmens mèdics previs com a mitjà per prevenir malalties de transmissió alimentària.

LA MANIPULACIÓ COM A PROFESSIÓ

El manipulador d’aliments, per la seva activitat laboral, té contacte directe amb els aliments durant la seva preparació, fabricació, transformació, elaboració, envasat, emmagatzematge, transport, distribució, venda, subministrament i servei. Com a agent actiu en la cadena alimentària, aquest professional té un paper determinant en relació amb la seguretat i salubritat dels aliments. La seva correcta formació i el seu coneixement en matèria d’higiene, així com el seu compromís i implicació en sistemes com l’Anàlisi de Perills i Punts de Control Crítics (APPCC), resulten de vital importància en l’assoliment dels objectius.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions