Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Genòmica per a nous aliments

La genòmica nutricional permetrà definir la innocuïtat dels aliments i reemplaçar els considerats de major risc per uns altres menys nocius
Per Natàlia Gimferrer Morató 14 de novembre de 2011
Img consumolab64de484
Imagen: CONSUMOLAB

En aquests últims anys, les troballes en el camp de la biologia molecular i el desxiframent del genoma humà han revolucionat, entre molts uns altres, el camp de la nutrició. Experts parlen de la “nova nutrició” gràcies a la nutrigenómica i la nutrigenética, una nova branca científica que estudia l’efecte de la nutrició en el plànol molecular i genètic. A grans trets, la nutrigenómica desxifra com els nutrients influeixen en l’expressió dels gens i la nutrigenética pretén estudiar quin és la resposta de diferents genotips a la ingestió d’aliments. És un nou concepte d’alimentació individualitzada i disseny de nous aliments.

Els experts garanteixen la possibilitat de realitzar dietes personalitzades sobre la base del genoma de cada persona, és a dir, en funció de la informació continguda en els gens, es podran realitzar dietes que indiquin què aliments aportaran beneficis i quins s’hauran de suprimir. Però a més, aquesta nova ciència permetrà definir l’eficàcia i innocuïtat dels aliments i millorar la susceptibilitat de la població a certs nutrients, alhora que serà possible individualitzar la “dosi diària recomanada”, així com totes les normes fins ara estipulades en l’àmbit general.

Els patrons de malaltia en els humans s’han modificat amb el pas dels anys hagut de, sobretot, al canvi d’hàbits alimentaris i a la manipulació dels aliments. Els processaments, refinats, grasses trans, conservants o colorants constitueixen un elevat percentatge en la dieta diària d’un adult. Aquesta nova alimentació manca de molts nutrients essencials per al bon desenvolupament de l’organisme. Els aliments perden part del seu valor nutritiu original i, a més, alguns generen substàncies potencialment nocives per a la salut. Aquesta nova ciència pretén investigar què factors d’aquests nous aliments més processats poden ser perillosos per a la salut, així com determinar els nutrients necessaris per a l’elaboració de nous aliments nutritius.

Nutrigenómica i disseny de nous aliments

La nutrigenómica és la ciència que estudia els efectes dels nutrients de la dieta en els gens i com aquests canvis poden tenir una conseqüència en el metabolisme de l’organisme. És a dir, analitza com un comportament determinat de la dieta modula l’expressió d’un gen, si augmenta la seva expressió, si disminueix o si no causa cap efecte. Diversos estudis elaborats a Espanya afirmen i demostren l’efecte beneficiós dels polifenoles de l’oli d’oliva en la dieta diària.

La nutrigenómica estudia els efectes dels nutrients de la dieta en els gens

Amb aquests nous avanços en nutrigenómica, els experts afegeixen ara que, en el cas de l’oli d’oliva, s’han determinat els gens que codifiquen la síntesi de substàncies responsables de malalties com l’arterioesclerosi. Per això, aquest nou enfocament pot ser clau per dissenyar nous aliments.

En un futur, es preveu parlar d’aliments “nutrigenómicos”, que serien productes desenvolupats a partir de la informació obtinguda per la genòmica nutricional amb la finalitat d’aconseguir un estat òptim de benestar, prevenir malalties o tractar-les d’una manera, segons els experts, més eficaç. La idea és que els aliments que comporten més risc puguin reemplaçar-se per altres aliments menys nocius.

Nutrigenética

Aquesta part de la ciència és la responsable d’estudiar la diferent resposta fenotípica d’una persona als diferents components de la dieta, en funció del seu genotip. Analitza com una persona respon a una intervenció dietètica determinada segons els seus gens, ja que s’ha descobert que hi ha variacions en certs gens (polimorfismes) que generen una resposta fenotípica diferent. És, per tant, una ciència més aplicada, gràcies a la qual seran possibles les dietes personalitzades des del punt de vista genètic i l’elaboració d’aliments funcionals molt més concrets.

Amb aquests avanços, es pretén establir dietes personalitzades basades en el genotip de cadascun per evitar malalties cròniques, ja que no totes les persones responen als tractaments establerts i la resposta es troba en els gens. Aquí entra en joc l’elaboració de nous aliments funcionals per retardar o evitar problemes de salut com el colesterol o la diabetis encara que, ara com ara, encara estan en estudi.

ALIMENTS FUNCIONALS

Els aliments funcionals són els modificats amb l’addició de components que tenen la capacitat de millorar o mantenir l’estat de salut si es consumeixen amb freqüència. Hi ha una gran quantitat al mercat, encara que els més freqüents són:

  • Probióticos: són aliments fermentats per lactobacilus i bifidobacterias, contenen microorganismes vius, com el iogurt i altres derivats làctics. Entre els seus efectes destaca la modificacion del pH intestinal i la producció de substàncies antimicrobianas, a més de potenciar la immunitat, incrementar la disponibilitat de certs nutrients i millorar el trànsit intestinal. Els probióticos han de romandre vius durant el seu pas pel tracte gastrointestinal.
  • Prebióticos: són substàncies no digeribles per al consumidor i que formen part dels aliments. El seu principal atractiu és que estimulen el creixement de bacteris intestinals. Són molt beneficiosos en el cas de restrenyiment, diarrees, osteoporosis, malalties cardiovasculars, obesitat o diabetis.
  • Simbiòtics: són la barreja d’un probiótico amb un prebiótico, com a preparats làctics rics en fibra i fermentats per bifidobacterias. No obstant això, a dia d’avui, es realitzen estudis per acabar de confirmar els seus beneficis.
  • Rics en fibra: són aliments als quals s’afegeix fibra insoluble i que estan recomanats en cas d’obesitat, hipocolesterolemia o una excessiva excreció d’àcids biliars. A més, aporten grans propietats antioxidants.