Els nous casos d’aus mortes a Itàlia, Grècia i Eslovènia, en els quals s’ha confirmat la presència del virus H5N1, han determinat la necessitat d’aplicar de forma automàtica les mesures legals de caràcter preventiu aprovades l’any passat. Les autoritats comunitàries han demanat calma als consumidors i els recorden que la carn d’au i els seus derivats no presenten risc per a la salut.
Itàlia es va avançar fa uns dies a l’aplicació automàtica de les mesures legals de caràcter preventiu, que prohibeixen els moviments d’aus i la venda de carn i ous a les zones on s’han localitzat els brots de grip aviari. A més, obliguen a establir una zona de protecció de tres quilòmetres entorn del lloc afectat i d’una zona de vigilància, en deu quilòmetres a la rodona, on la caça està vetada; l’exigència de majors controls; a aplicar el confinament de les aus a la zona protegida; la prohibició de venda de carn fresca fos d’aquesta àrea, excepte control previ dels productes; i les restriccions a la importació de països tercers afectats per la malaltia.
Durant l’any 2005 els experts han observat canvis importants en l’epidemiologia de la malaltia en els animals i l’extensió del virus a nous països, amb el consegüent augment del risc ja que els brots s’han reproduït malgrat les enèrgiques mesures de control adoptades, entre elles el sacrifici de més de 140 milions d’aus. Davant l’esperada situació, les autoritats comunitàries i les de tots i cadascun dels Estats membres, demanen calma als consumidors, i els recorden que la carn d’au i els seus derivats no presenten risc algun per a la seva salut, davant el temor que el seu consum baixi estrepitosament, com ja ha passat a Itàlia. A Espanya, les autoritats estatals i autonòmiques preparen mesures de prevenció davant l’elevada possibilitat que arribi la malaltia a través de les aus migratòries.
Mesures d’àmbit comunitari
L’arribada de la grip aviari a la UE suposarà la incorporació de mecanismes automàtics de prevencióA Itàlia van saltar totes les alarmes després que el Centre de Referència per a la Grip Aviari de Pàdua qualifiqués els ceps oposats en diversos cignes morts com de «alta patogenicidad». Encara que els temors únicament se centren en la sanitat animal, les autoritats italianes s’han vist obligades a fer una crida als ciutadans perquè no toquin les aus mortes que puguin localitzar. Aquesta crida respon a la confirmació que una senyora en Pesqués, després de trobar mort un cigne, ho va ficar en una borsa i ho va lliurar en un ambulatori proper.
Per evitar el contacte directe amb les aus mortes, la Unitat de Crisi feia públic un document amb les pautes a seguir en cas que algun ciutadà pogués localitzar-los: no tocar les aus mortes, demanar la intervenció dels serveis veterinaris o dels bombers i, en cas de contacte amb els animals, rentar-se amb cura i rentar la roba. Respecte als criadors que poguessin estar afectats per l’aparició de nous brots, les autoritats italianes els han promès indemnitzacions pels danys que poguessin patir per evitar així que les infeccions en les aus puguin ser fetes callar pel temor a perdre el seu negoci. D’altra banda, les autoritats regionals de Calàbria, Sicília i Puglia, que és on s’han registrat els casos de cignes morts, han posat ja en marxa mesures de prevenció, com a controls minuciosos en empreses agrícoles i criaderos d’aus o la prohibició de traslladar aus vives.
Les mesures en qüestió afectaran a altres països o Estats membres del nostre entorn més immediat. Així, les autoritats comunitàries, en la reunió del Comitè de la Cadena Alimentària, que se celebrarà els propers 16 i 17 de febrer, preveuen prohibir la importació de pollastres i ocells vius, plomes, carn i derivats, ous i plomes sense tractar procedents de les zones de Bulgària afectades per la grip. Unes mesures restrictives que ja venien aplicant arran d’un brot de la malaltia de Newcastle (afecció aviari).
L’aparició d’un cas de grip aviari a Eslovènia també ha posat en alerta a les autoritats austríaques, que han pres mesures immediates de vigilància que afecten a la frontera amb aquest país. En aquest sentit, les autoritats eslovenes han imposat les mateixes mesures de prevenció que la Comissió Europea va decidir fa uns dies per a Grècia, on es van confirmar nous casos del virus H5N1, i estan en contacte permanent amb les austríaques per escometre qualsevol mesura conjunta que anés necessària per evitar l’extensió del brot.
Les mesures a adoptar per les autoritats competents dels Estats membres afectats imposen una zona de protecció en la qual les aus de granja i les silvestres que estiguin en captivitat no podran sortir a l’aire lliure. En aquesta àrea està prohibida la venda de carn i ous, excepte excepcions previstes en les normes de la UE i baix estricte control. Així mateix, està prohibit que les aus surtin de les explotacions, excepte para ésser traslladades directament al lloc de sacrifici, així com el transport d’aus de granja i la celebració de fires o mercats a les àrees on s’han trobat els cignes morts. També es veta la caça a les zones de vigilància i s’exigiran més controls post mortem d’aus, a més d’instar a les autoritats dels països afectats al fet que apliquin mesurades per conscienciar als productors d’aus, als ornitólogos i als caçadors.
La mesura de control d’aus més important és la que imposa la ràpida destrucció de totes les aus exposades o infectades, destrucció apropiada d’esquelets i quarentena i rigorosa desinfecció de granges. Li segueix la restricció del moviment de les aus de corral dins del país i entre països. Però en algun dels tercers països la falta de control de certes granges o corrals no registrats o clandestins en àrees rurals remotes poden complicar l’eliminació ràpida i sistemàtica dels animals.
El fet que els brots de grip aviari puguin ser devastadors per als grangers i les indústries avícoles, especialment als països en desenvolupament, ha portat a les autoritats governamentals a emprendre mesures de control agressives urgents tan aviat com es detecta el brot. No hi ha dubte que la malaltia pot estendre’s d’un país a un altre a través del comerç internacional d’aus de corral vives. En aquest sentit, s’ha comprovat que les aus migratòries poden transportar el virus a grans distàncies i ser responsables de l’expansió internacional de la grip aviari altament patogénica.
En l’àmbit internacional s’han adoptat mesures estratègiques que tenen en compte tant la sanitat animal com la salut pública de la població, com el control de la malaltia en els animals, la principal opció per reduir les oportunitats d’infecció de les persones i, per tant, per reduir el risc d’aparició d’un virus pandémico. Una segona opció és la prevenció dels comportaments que porten a les persones a exposar-se al virus. En aquest sentit, les recomanacions tècniques de la FAO i l’OIE (Organització Internacional d’Epizootias) descriuen mesures de control específiques i expliquen la manera d’aplicar-les.
La urgència de l’estratègia mundial, elaborada en col·laboració amb l’OMS, es deu als riscos per a la salut humana -en particular els associats a una pandèmia- que planteja la contínua circulació del virus en els animals. L’estratègia adopta un enfocament progressiu, amb diferents opcions de control presentades en funció dels diferents perfils de la malaltia, inclosos factors com la densitat de les aus, els sistemes d’explotació agrícola i el fet que les infeccions hagin tingut lloc en granges comercials o en petites propietats agrícoles rurals. Es recomana la vacunació com una mesura de control apropiada en algunes situacions epidemiològiques, però no en totes. Altres mesures exposades en l’estratègia són una estricta bioseguretat en les granges comercials, el recurs a la compartimentació i la zonificació, el control dels moviments dels animals i productes, i la reestructuració de la indústria agrícola en alguns països.
Al juliol de 2005 els països membres de l’OIE van aprovar noves normes, reconegudes per l’Organització Internacional del Comerç, per a la grip aviari. Destinades a millorar la seguretat del comerç internacional d’aus de corral i productes avícoles, les noves normes abasten els mètodes de vigilància, la notificació internacional obligatòria dels ceps d’alta i baixa patogenicidad del virus de la grip aviari, l’ús de la vacunació i la innocuïtat dels productes avícoles.
Una altra de les mesures estratègiques és intensificar la col·laboració entre els sectors de la sanitat animal i la salut humana. Així, s’ha disposat que l’OMS designarà personal dedicat especialment a millorar l’actual intercanvi d’informació entre els sectors agrícola i sanitari a nivell internacional. Aquesta col·laboració redundarà en benefici de tres objectius fonamentals, com són localitzar amb precisió les zones d’activitat de la malaltia en els animals, en les quals hauria d’intensificar-se la vigilància dels casos humans; vetllar per que les mesures de control de la malaltia en els animals siguin compatibles amb la reducció del risc d’exposició humana; i garantir que l’assessorament prestat a les comunitats rurals sobre les mesures de protecció reflecteixi l’evolució de la malaltia en els animals.
- Decisió de la Comissió de 31 de gener de 2006 per la qual es modifiquen les Decisions 2005/759/CE i 2005/760/CE pel que fa a una ampliació del seu període d’aplicació. (DOUE L 36, de 8 de febrer de 2006).
