Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Guardar aliments en una llauna oberta: per què no convé fer-ho

Una vegada oberta la llauna, si no es consumeix tot el contingut, és aconsellable guardar-ho en un altre tipus d'envàs per mantenir millor les seves qualitats
Per Marta Chavarrías 15 de octubre de 2015
Img latas nevera hd
Imagen: belchonock

Les llaunes són envasos metàl·lics que s’usen per emmagatzemar aliments i begudes. Estan fetes, sobretot, d’alumini i acer laminat resistent a l’oxidació. En els últims anys, la tecnologia ha permès disposar d’una gran varietat d’aliments enllaunats gràcies a l’avanç dels processos de manufactura. El contacte entre l’aliment, el metall i l’oxigen pot provocar l’aparició de taques d’òxid amb la llauna oberta. Per tant, és recomanable passar les restes d’aliment d’una llauna oberta a un altre recipient amb tapa i guardar-ho en la nevera, on es conservarà alguns dies. L’article explica com manipular les llaunes d’aliments i quin és la diferència entre conserves i semiconservas.

Imatge: belchonock

Img conservas ver
Imatge: Laura Caorsi

La varietat d’aliments enllaunats és àmplia, amb formes i grandàries diferents. Oli, verdures, peix, fruites, carns, sopes o plats preparats són alguns dels productes que poden trobar-se en llaunes. Est és un envàs que aporta una bona protecció a l’aliment i una llarga conservació; són recipients hermètics, un procés higienizante que fa que els seus aliments no requereixin fred per a la seva conservació, ja que són estables a temperatura ambienti. Amb l’esterilització s’inactivan o destrueixen els microorganismes. Les conserves no tenen data de caducitat sinó “de consum preferent”, tal com estableixen les normatives sanitàries. Amb aquesta data el que s’indica és el període de temps (oscil·la entre els tres i cinc anys, en funció de l’aliment) durant el qual s’estima que la conserva es manté en les condicions adequades, encara que no apunta que si es consumeix passada la data tingui algun efecte negatiu des del punt de vista sanitari.

  • Una semiconserva seria, per exemple, una llauna d’anxoves, sobre les quals no s’ha aplicat cap procés d’esterilització (a diferència de la conserva), sinó que se sotmet a un procés que estabilitza el producte durant un temps determinat. Això significa que duraran més si s’emmagatzemen en un lloc fresc, a temperatures de refrigeració, com la nevera. Són productes, per tant, amb una vida útil menor a la de les conserves, perquè el tractament tèrmic que s’empra per a la seva conservació és menys agressiu.
  • Botulisme i llaunes

    El botulisme és una malaltia causada per una toxina que sintetitza el bacteri Clostridium botulinum i que es relaciona amb llaunes de conserva en mal estat que s’han exposat a l’exterior per algun defecte (encara que la seva incidència és molt rara). Aquest microorganisme poc freqüent no pot viure en contacte amb oxigen i s’associa sobretot a les conserves casolanes d’aliments com a hortalisses o fruites que no han seguit un procés de conservació adequat.

    Clostridium botulinum és un microorganisme sensible a la calor, és a dir, s’inactiva entre 80 ºC i 115 ºC i també ho és a pH àcids. Una de les formes de prevenir-ho durant l’elaboració de les conserves és assegurar-se que els aliments es couen ben (uns 120 ºC aconseguiran que s’eliminin les espores més resistents del patogen).