Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Hàbits saludables en seguretat alimentària

Uns hàbits correctes en matèria de seguretat alimentària protegeixen el bon funcionament de l'organisme i afavoreixen una vida més duradora i saludable
Per Maite Pelayo 20 de gener de 2012
Img tostada tomate
Imagen: Lablascovegmenu

Avui més que mai els experts en salut i qualitat de vida saben que uns hàbits i accions correctes protegeixen l’organisme al llarg de la vida i la fan més duradora i saludable. Aquest fet no és una excepció en matèria de seguretat alimentària i no solament respecte a possibles toxiinfecciones agudes, sinó també quan es prenen mesures per protegir-se a llarg termini.

Sovint, quan es parla de seguretat alimentària, es fa especial recalcament en les alteracions agudes, és a dir, intoxicacions o infeccions que es desenvolupen de manera sobtada, en un període més o menys breu, després del consum de l’aliment. En el cas d’ingerir una toxina a bastament, l’organisme reacciona amb una sèrie de símptomes destinats a eliminar-la del cos: vòmits o gastroenteritis, sovint, juntament amb maldecaps, febre, marejos i malestar general. En la majoria dels casos, aquests símptomes remeten de forma espontània o amb tractaments simptomàtics en unes hores o pocs dies.

Evitar toxiinfecciones agudes

Altres símptomes, no obstant això, són molt més greus, com en el cas de les toxines ingerides a través de certs bolets, amb les quals s’ha de tenir molta precaució, o les causades per fermentacions en aliments envasats, com ocorre amb el botulisme, una toxina molt potent que pot provocar fins i tot la mort. És fonamental evitar sempre els envasos bombats, especialment llaunes, o uns altres que en obrir-se deixin anar una xiulada d’aire.

Per no consumir toxines, ha d’evitar-se la ingesta d’aliments crus, sobretot, d’origen animal

Altres potents toxines són les transmeses pels mol·luscs filtradores que concentren microalgas i contenen acrilamida, una substància tòxica perillosa per a la salut. El recomanable és reduir tant les temperatures com el temps emprat en el processament d’aliments rics en hidrats de carboni i evitar torrar-los massa; basar la dieta en aliments frescos i poc processaments; i no abusar tampoc del cafè en càpsules per la presència de furano (és preferible un cafè elaborat per degoteig o un de soluble i no abusar de l’expresso o del preparat a força de càpsules).

  • Oli sense requemar. La temperatura màxima de fritada ha d’oscil·lar entre 180ºC i 200ºC. A cap moment es recomana depassar aquest límit, ja que a aquesta temperatura la degradació de l’oli és molt ràpida, i cal evitar el fumejo (quan l’oli tira fum significa que ja està sobrecalentado). Tant l’alteració oxidativa com la tèrmica provoquen la transformació dels àcids grassos que generen compostos polars, perjudicials per a la salut. S’han d’utilitzar olis estables com el d’oliva o girasol, reposar-los molt sovint i evitar excessius cicles d’escalfament-refredament.

  • Limitar el consum de peix blau de gran grandària (peix espasa, tonyina vermella…) pel seu contingut en nitrats. Aquestes substàncies per si mateixes no són tòxiques, però les seves derivades, com el nitrit, poden causar efectes nocius per a la salut.

  • Evitar consumir aliments secs, com pimentón o fruita seca, en els quals s’hagi desenvolupat humitat, un possible focus de toxines procedents de fongs (micotoxinas). Una elevada humitat i temperatura generen aflatoxinas, unes substàncies molt perjudicials.

  • Disminuir el contingut d’aliments rics en greixos, no solament per seguir una dieta cardiosaludable, sinó perquè s’estima que al voltant del 90% de l’exposició humana a les dioxines i altres substàncies químiques relacionades (molt perilloses per a la salut humana pel seu elevat potencial tòxic) procedeix dels aliments d’origen animal rics en greixos, com a carns i peixos (especialment fetge i derivats de tots dos tipus d’aliments), mariscs i làctics.

  • Utilitzar sempre utensilis i eines autoritzats per al seu ús alimentari, com a garantia que compleixen els requisits establerts per la Comissió Europea, segons els quals, en les condicions normals o previsibles d’ocupació, no transfereixin els seus components als aliments en quantitats que representin un perill per a la salut humana. No utilitzar utensilis, eines, cassoles o recipients de dubtosa procedència o en mal estat de manteniment.

    PRECAUCIÓ EN SEGURETAT ALIMENTÀRIA, NO POR

    Com la por és un sentiment irracional i subjectiu, molts consumidors es neguen a menjar certs productes i desenvolupar pràctiques que qualifiquen, per error, com de risc, alhora que obvien, en comprar, cuinar o consumir, aspectes bàsics de la higiene i la seguretat alimentària. La producció primària i l’alimentació és terrè abonat per acollir molts temors infundats. Plaguicides, alimentació animal i les més diverses pràctiques agrícoles o ramaderes, a més de processos de transformació, s’han convertit en tabús per una societat mal informada.

    Informar-se de primera mà i aplicar els principis bàsics de precaució en seguretat alimentària serà, juntament amb altres factors de prevenció, un important element per desenvolupar una vida saludable. En seguretat alimentària, com en molts altres camps en els quals participa la seguretat, és necessària la precaució, no la por, un sentiment que paralitza i anul·la la racionalitat i l’enteniment. Perquè quan alguna cosa no es coneix o entén, és necessari indagar en les seves causes per arribar a comprendre-ho i actuar en conseqüència.