Recentment s’està produint un lleuger increment del nombre de casos d’hepatitis A a Espanya. Tenint en compte que es tracta d’un tipus d’hepatitis la via de la qual de transmissió és preferentment de tipus alimentari, la prevenció resulta aquí fonamental. Mantenir unes adequades mesures higièniques, com rentar-se les mans abans de preparar els aliments o evitar beure aigua que pogués estar contaminada amb el virus, són algunes de les principals mesures a adoptar.
L’hepatitis és una malaltia caracteritzada per la inflamació del fetge. L’hepatitis viral es refereix a malalties comunes causades per virus que poden ocasionar l’augment de grandària de l’òrgan i, en conseqüència, dolor en estimular la càpsula externa, que és on es troben les terminals sensitives. Els científics coneixen set virus que poden causar hepatitis: A, B, C, D, I, F i G. No obstant això, els virus A, B i C ocasionen gairebé el 90% dels casos d’hepatitis.
El virus de l’hepatitis A o VHA és un picornavirus de 27 nanómetros de diàmetre, és a dir, són virus de grandària petita que posseeixen ARN com a material genètic. En aquesta família existeixen molts representants amb elevat interès a causa de la gravetat d’algunes de les malalties que produeixen. Entre ells, el virus de la febre aftosa i el de la polio. Tant l’hepatitis A com la I són malalties agudes. Es disseminen a través del contacte amb matèria fecal, ja sigui contacte directe o través d’aliments, i no cronifican.
Encara que siguin virus diferents, tots provoquen el mateix problema: una inflamació infecciosa del fetge. No obstant això, la qual cosa els distingeix és la via de transmissió. El virus de l’hepatitis A (VHA) es contreu en ingerir menjar o beure aigua contaminada amb femta humana, procedents de persones malaltes o portadores. La transmissió és idèntica a la d’altres microorganismes patògens com Salmonella o Campylobacter.
La malaltia
A Espanya es produeixen a l’any gairebé 1.000 casos d’hepatitis A
L’hepatitis viral pot ser aguda o crònica. En el primer cas la persona s’infecta i es recupera sense conseqüències; en el segon cas, no obstant això, el fetge pot romandre inflamat durant sis o més mesos, fins i tot per a tota la vida. L’hepatitis viral crònica comporta a més un risc real d’infecció a altres persones durant un llarg període de temps i un risc que la malaltia torni a activar-se.
Els símptomes apareixen, en general, dels 15 a 45 dies després de l’exposició a la infecció. En els adults, els símptomes apareixen sobtadament en forma moltes vegades de refredat o grip suau, en ocasions amb febre, que evoluciona cap a una pèrdua d’apetit, fatiga, nàusees, vòmits, dolor abdominal i icterícia. Els nens, per contra, no solen presentar símptomes, la qual cosa implica haver d’extremar les mesures preventives en col·legis i guarderies.
Els Centres per al Control i Prevenció de Malalties nord-americanes (CDC, en les seves sigles angleses) estimen que cada any s’infecten de 125.000 a 200.000 nens, mentre que a Espanya es produeixen una mica menys d’1.000 casos a l’any. Generalment, l’hepatitis A aguda es guareix en un termini de dos a sis mesos i no es transforma en una malaltia crònica.
Manera de transmissió
L’hepatitis A se propaga a través del contacte personal amb una persona que té la infecció. No obstant això, com el virus sol quedar en el fetge i es dissemina per la matèria fecal, el contacte més directe és mitjançant la transmissió fecal-oral. La malaltia es pot contreure, per tant, mitjançant la ingesta d’aliments preparats per una persona infectada o després de beure aigua contaminada amb el virus. Aquesta possibilitat es dona sobretot en àrees geogràfiques on la higiene o les condicions higièniques són deficients.
Una vegada infectats, els menors normalment no presenten símptomes, per la qual cosa dissemina el virus a altres companys i a les aigües fecals, contaminant el mitjà. D’aquesta forma, totes les persones queden «vacunades» de forma natural i és freqüent que tots siguin positius al virus a partir dels 6 anys d’edat. Quan s’infecta una persona que no té anticossos i que procedeix d’un país desenvolupat, desenvolupa la malaltia al seu país d’origen al retorn.
Aquestes persones, portadores o infectades, tornaran a introduir el virus als seus països d’origen i poden desencadenar un model semblat entre els seus fills, si els té, o entre persones de l’entorn. De la mateixa forma, es produiran casos propis, no importats, en un país com el nostre, ja que la malaltia no s’ha erradicat.
Factors de risc
Els principals factors de risc coneguts per a la transmissió de l’hepatitis A so:
- El contacte directe a casa, especialment si no hi ha unes mesures higièniques adequades que impedeixin la contaminació del menjar a partir de la femta de portadors, normalment durant la seva preparació o manipulació
- El contacte sexual, especialment si hi ha contacte amb la matèria fecal d’un portador o persona que es trobi en les fases prèvies de la infecció
- Treballadors de col·legis i guarderies
- Manipuladors d’aliments
- Personal sanitari: pot haver-hi un risc de transmissió a partir de femta o sang de persones ingressades en hospitals o que acudeixen als seus controls periòdics
- Viatges: si es viatja a zones del món en les quals les mesures higièniques no estan adequadament controlades
En alguns països, com EUA, se solen classificar les àrees geogràfiques en funció del risc de patir malalties transmissibles. En aquelles en les quals el risc es dispara, s’aplica la vacunació rutinària en la població infantil com a mesura de prevenció.
La vacunació és la millor forma d’evitar la malaltia. Des de 1992 existeix una vacuna segura i eficaç que pot prevenir-la sense problemes i que ofereix una protecció per 10 anys com a mínim. Aquest tractament, no obstant això, no és eficaç en cas que ja s’hagi sofert l’hepatitis A ja que es tracta d’una malaltia que confereix immunitat (només es passa una vegada en la vida). Amb tot, si es vacuna a un nen que ja l’ha passat no és en absolut perjudicial.
A Espanya s’ha publicat un estudi que determina que la proporció de seropositius al virus VHA en la comunitat de Madrid és inferior al 25%, per la qual cosa seria perfectament possible iniciar pautes vacunales cap a la població infantil, ja que més del 75% és sensible a patir la infecció. A més d’aquesta mesura, és important ressaltar altres relacionades amb la prevenció o la higiene bàsica:
- Rentar-se les mans després d’anar al bany i abans de preparar els aliments o menjar.
- Usar guants si ha de tocar l’excrement d’altres persones o rentar-se les mans immediatament després de fer-ho, especialment si són nens.
- Quan es visiti un altre país, cal beure aigua embotellada, no usar glaçons, ni rentar la fruita i la verdura amb aigua de l’aixeta.
- Junquera S, Mateos M, Lasa I, Chacon J, Baquero F. 2004. Estudi seroepidemiológico de l’hepatitis A en la comunitat de Madrid during the year 2002. Enferm Infecc Microbiol Clin. 22(8):448-51.
- Navas I, Salleras L, Gisbert R, Dominguez A, Bruguera M, Rodriguez G, Gali N, Prat A. 2005. Efficiency of the incorporation of the hepatitis A vaccine as a combined A+B vaccine to the hepatitis B vaccination programme of preadolescents in schools. Vaccine. 18,23(17-18):2185-9.
