Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Hipertensió, risc cardiovascular i dieta

Entre els experts augmenta l'interès de valorar el paper de la dieta en el control de la pressió sanguínia i el dels altres factors de risc cardiovascular

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 01deFebrerde2005

El control de la ingesta de sal en la dieta ha deixat de pertànyer definitivament a l’àmbit de la consulta mèdica per aconseguir els fòrums de debat científic del més alt nivell. La discussió no té a veure només amb el risc d’hipertensió, sinó també amb el cardiovascular el d’algunes malalties metabòliques. El debat també ha aconseguit de ple a la indústria alimentària.

La medicina basada en l’evidència està imposant una avaluació sistemàtica de totes les mesures preses pel que fa als pacients hipertensos, la seva eficàcia i la seva rendibilitat. El metge segueix postil·lant en el seu diagnòstic: «Oblidi’s de la sal i dels menjars copiosos». Però, en l’actualitat, està obligat a concretar el veritable abast d’aquesta restricció i la seva justificació amb resultats d’assajos clínics.

Per aquest motiu no és estrany que als congressos mèdics d’hipertensió s’estigui donant tornades últimament al paper de la dieta en el control de la pressió sanguínia i el dels altres factors de risc cardiovascular perquè, això sí, prevenir segueix sent millor que guarir.

Un exemple de l’impacte que està tenint la revisió d’aquest concepte són les Jornades Catalanes sobre Hipertensió Arterial, celebrades recentment a Barcelona amb l’assistència d’uns 1.200 experts. En diverses de les ponències presentades s’evidencien el relleu creixent dels últims consensos i el resultat de les recerques més candents sobre el paper de la dieta en la hipertensió.

José Luis Tovar, nefrólogo de l’Hospital General Universitari Valle d’Hebron de Barcelona, entén que la identificació de marcadors bioquímics és de gran utilitat per diagnosticar complicacions metabòliques, hipertensió i episodis cardiovasculars. Si els marcadors estan relacionats amb la dieta, poden establir-se pautes que contribueixin a reduir riscos evitables.

Est seria el cas de la proteïnúria, mesura que informa de l’eliminació de proteïnes a través de l’orina. En opinió de Tovar, es tracta d’un marcador «molt fiable» en diabetis, una de les patologies metabòliques més esteses, a més d’en hipertensió i risc cardiovascular. «Es tracta de mantenir un nivell de proteïnúria per sota de 0,5 g al dia», assegura. Per aconseguir-ho cal consumir un màxim de proteïnes de 0,8 g per kg de pes, reduir l’aportació de sal a menys de 6 g al dia (tenint en compte que embotits, formatges o aliments en conserva sumen molta més sal a la pròpia del saler) i mantenir el colesterol-LDL, l’etiquetatge com a dolent, per sota de 100 mg/dl. Segons el nefrólogo barceloní, si a aquestes mesures se sumeixi una pressió sanguínia al voltant de 130/80 mmHg i l’evitació del tabac estaríem en el llindar de la «perfecció saludable».

Oblidar-se de la sal?
La cultura alimentària basada en menjar ràpid pot induir a una major ingesta de sal entre la població general, adverteixen els experts
En un treball sobre hipertensió i dieta signat per la unitat de factors de risc cardiovascular de l’Hospital Santa Maria de Lleida, els autors reconeixen que el compliment dietètic dels pacients és cada vegada més difícil. «Els pacients se senten assetjats per múltiples consells, recomanacions i prohibicions; d’aquí la importància d’intentar formular una única dieta integral», expliquen.

«Oblidar-se de la sal» és l’exemple d’un plantejament mal enfocat, segons ells. El pacient deu precisament tenir molt en compte la sal, saber que una alimentació hiposódica no suposa només evitar el saler en els menjars, sinó controlar la quantitat de sodi inclosa en els aliments que acostumem a prendre. Una dieta mediterrània equilibrada i variada garanteix l’aportació salina suficient i necessari, recorrent a diferents formes de cocció i reforçant el paper de les herbes aromàtiques i altres condiments en detracció de la sal de taula.

Els metges reconeixen que els aliments elaborats i en conserva simplifiquen moltes funcions domèstiques i poden suposar fins i tot un estalvi, però adverteixen que els seus nivells de sodi són part del problema i no de la solució. Recórrer a els snacks, a l’entrepà o a la pizza com a solució de costum suposa ingerir més de 700 mg de sodi per producte, que és més del que els nostres sistemes de filtrat poden suportar.

Un estudi realitzat per l’Hospital Valle d’Hebron sobre el compliment de la prescripció de dieta i exercici per part dels metges als pacients hipertensos, aporta encara més dades al debat. Es va tractar d’una mostra reduïda (72 pacients), però va servir per verificar que un 81% assumeix el de la dieta i un 44% assumeix el de l’exercici; també va permetre verificar que els pacients cumplidores aconsegueixen un millor control de la pressió sanguínia, amb independència del tractament farmacològic seguit i que els pacients joves o de sexe femení aconsegueixen un millor compliment que els de major edat i sexe masculí.

Cultura alimentària
La principal recomanació dels experts és una nova cultura alimentosa en la qual l’examen de l’etiquetatge dels aliments i el control de nutrients ingerits passada a ser un costum. Seria una fórmula perquè els pacients assumissin la seva responsabilitat en el control de la seva hipertensió amb una eficàcia fins i tot superior a la qual poden proporcionar els metges en la consulta.

En paral·lel, des d’alguns sectors es reclama un paper més actiu de les autoritats sanitàries i l’administració pública per prevenir l’excés d’ingesta de sodi. En alguns països del nostre entorn s’han iniciat ja campanyes que incideixen de forma clara en aquest sentit. Est és el cas de França, on s’estan adoptant mesures molt restrictives sobre aquest tema; i en el Regne Unit s’ha obert recentment un intens debat entre científics i indústria alimentària sobre la qüestió. Caldrà esperar per veure si la seva eficàcia resulta contagiosa.

Pel que fa a Espanya, les úniques recomanacions visibles sobre l’oportunitat de mantenir un control responsable sobre la ingesta de sal sorgeix de les consultes mèdiques. Els experts entenen que si hi hagués un major control dels productes elaborats i envasats per part del Ministeri de Sanitat i Consum o de les conselleries autonòmiques corresponents, podrien millorar-se els nivells d’ingestió sòdica en la població general.

LA RELACIÓ AMB LA VITAMINA D

Img barometro1
No només el sodi és responsable de la hipertensió arterial. La relació que el metabolisme càlcic, les hormones implicades en aquest metabolisme (calcitonina, i paratiroide) o la vitamina D guarden amb la pressió arterial ha estat també font de recerques i controvèrsies.

Un treball de l’Institut Universitari Parc Taulí de Sabadell i el Consorci Sanitari de Terrassa, presentat en les jornades catalanes d’hipertensió, va indagar en la relació que els nivells de vitamina D guarden amb les xifres tensionales. Van enquestar a 232 hipertensos ancians de tots dos sexes amb edat mitjana de 72 anys i van descobrir que només en el 14% dels enquestats s’objectivaven valors normals de vitamina D (per sobre de 24 ng/ml); en el 16% es va detectar manca i en un 70% insuficiència. La recerca va demostrar també que a menor nivell de vitamina D hi havia un nivell inferior d’hormona paratiroide i un major nivell de pressió arterial, amb independència del tractament farmacològic assignat.

En les seves conclusions, els autors van subratllar la relació depenent i inversa que la vitamina D guarda amb la hipertensió arterial, així com una elevada prevalença d’hipovitaminosis en la població anciana estudiada. D’acord amb les conclusions de l’estudi, el dèficit «no només perjudica el perfil de risc cardiovascular, sinó també el d’osteoporosis i fractures òssies».

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions