Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Identificatius electrònics en oví i caprí

La UE imposa un nou mecanisme de traçabilitat de bestiar oví i caprí basat en la identificació electrònica

El nou reglament comunitari recull la nova regulació d’identificació i registre dels animals de l’espècie ovina i caprina. La norma en qüestió -que ha estat publicada en el Diari Oficial de la Unió Europea el 9 de gener de 2004- millora substancialment l’actual marc legal sobre la matèria, que fins avui apareixia recollit en una Directiva aprovada en 1992. El sector té, a partir d’ara, un període transitori d’adaptació a les noves obligacions que s’imposen, molt més estrictes que les anteriors, i l’objectiu de les quals, entre altres, és pal·liar les negatives conseqüències que l’últim brot de febre aftosa va causar a la Unió Europea per falta d’una adequada traçabilitat, tant d’animals com d’explotacions, i que van afectar especialment les espècies ovina i caprina.

Les autoritats comunitàries entenen que un sistema fiable d’identificació individual d’animals ajudarà també a garantir els controls sanitaris i la seguretat alimentària, així com a evitar el frau respecte a les ajudes al sector. En aquest sentit, la identificació electrònica dels animals s’imposa com el sistema més adequat per al control de la problemàtica plantejada, sent obligatòria, amb certes excepcions, i atesa la cabanya total dels Estats membre, a partir de l’1 de gener de 2008 per a tots els animals.

El sistema d’identificació i registre
Cada Estat membre haurà d’establir un sistema d’identificació i registre dels animals de les espècies ovina i caprina, d’acord amb el que es disposa en el nou reglament comunitari. El sistema d’identificació i registre d’aquests animals reclama unes dades mínimes que han de disposar-se obligatòriament, com són els mitjans d’identificació necessaris per a identificar a cada animal; els registres actualitzats de cada explotació; els documents de trasllat; i un registre central o una base de dades informatitzada.

La identificació electrònica té com a objectiu millorar la traçabilitat dels animals

Així mateix, la normativa imposa a totes aquelles persones físiques o jurídiques responsables d’animals, però no als transportistes, i encara que sigui amb caràcter temporal (a excepció de les consultes o clíniques veterinàries), l’obligació de portar un registre actualitzat, ja sigui manual o informatitzat, disponible en tot moment en l’explotació i accessible a les autoritats competents durant un període, a fixar per cada Estat membre, que no podrà ser inferior a tres anys. El registre de l’explotació contindrà, sense perjudici que algun Estat membre sol·liciti informació complementària, com a mínim les següents dades:

  • El codi d’identificació de l’explotació.
  • La direcció de l’explotació i les coordenades geogràfiques o una indicació geogràfica equivalent de l’explotació.
  • El tipus de producció.
  • El resultat de l’últim cens (quan criï animals de manera permanent) i la data en què es va efectuar.
  • El nom, els cognoms i l’adreça del posseïdor.
  • En el cas dels animals que abandonin l’explotació, el nom del transportista i el número de matrícula de la part del mitjà de transport que contingui els animals, el codi d’identificació o el nom i l’adreça de l’explotació de destinació o, en el cas dels animals que surtin amb destinació a un escorxador, el codi d’identificació o la indicació de l’escorxador, així com la data de sortida, o un duplicat o còpia compulsada del document de trasllat contemplat en l’article 6 del reglament.
  • En el cas dels animals que arribin a l’explotació, el codi d’identificació de l’explotació de la qual procedeixen, així com la data de la seva arribada.
  • La informació sobre l’eventual substitució o substitucions dels anells o els dispositius electrònics.
  • El nom, els cognoms i la signatura del representant de les autoritats competents que hagi comprovat el registre i la data en la qual es va dur a terme la comprovació.

A més, la norma contempla l’obligació de facilitar a les autoritats competents tota la informació relativa a l’origen, la identificació, i en el seu cas, la destinació dels animals que una explotació «hagi posseït, tingut, transportat, comercialitzat o sacrificat en els últims tres anys». Una de les novetats que la norma reglamentària estableix, sempre que es garanteixi la confidencialitat i la protecció de les dades prescrites pel dret nacional, és l’accés a la informació continguda en aquests registres de totes aquelles parts que tinguin un interès legítim, incloses les organitzacions de consumidors legalment reconegudes.

D’altra banda, el trasllat d’animals entre explotacions diferents d’un mateix Estat membre haurà d’anar acompanyat d’un document de trasllat, emplenat pel posseïdor de l’animal, i basat en un model establert per les autoritats competents, que haurà de contenir com a mínim la següent informació:

  • El codi d’identificació de l’explotació.
  • El nom, els cognoms i l’adreça del posseïdor.
  • El nombre total d’animals traslladats.
  • El codi d’identificació de l’explotació de destinació o del pròxim posseïdor dels animals o quan els animals siguin traslladats a un escorxador.
  • El codi d’identificació o el nom i la ubicació de l’escorxador i, en cas de transhumància, el lloc de destinació.
  • Les dades relatives al mitjà de transport i al transportista, inclòs el seu número d’autorització.
  • La data de sortida.
  • La signatura del posseïdor.
  • El codi d’identificació individual de l’animal (quan es requereixi l’obligatorietat de la identificació electrònica per a tots els animals).

L’obligatorietat del posseïdor de l’animal en l’explotació de destinació de conservar el document de trasllat s’estén a un mínim de tres anys, sense perjudici que les autoritats competents de cada Estat membre determinin un terme superior a aquest, fixat reglamentàriament.

El document d’explotació, així com el de trasllat, seran optatius en aquells Estats membre en què funcioni una base de dades centralitzada electrònica de totes les explotacions de tots els posseïdors que exerceixin la seva activitat en el territori, a excepció dels transportistes, i que contingui almenys la informació requerida.

Període transitori
El sistema d’identificació electrònica de bestiar oví i caprí, previst amb caràcter obligatori per a tots els animals (excepte excepcions) per a l’1 de gener de 2008, precisa d’un període transitori d’implantació, a l’espera que es desenvolupin les disposicions d’aplicació necessàries per a la correcta implantació d’aquest sistema. Mentrestant, s’estableix un sistema d’identificació i registre eficaç que permeti tenir en compte l’evolució futura en el camp de la identificació electrònica a escala comunitària, a fi de permetre identificar cadascun dels animals i la seva explotació de naixement.

El sistema d’identificació i registre serà directament aplicable, entre altres supòsits, a partir del 9 de juliol de 2005, a tots els animals d’una explotació nascuts després d’aquesta data, i en un termini no superior als sis mesos o abans que l’animal abandoni l’explotació de naixement. El termini podrà ampliar-se fins als nou mesos per a animals criats en sistemes de ramaderia extensiva o a l’aire lliure.

A la vista del resultat obtingut durant el període transitori, el termini establert per al funcionament total de la identificació electrònica podria modificar-se, d’acord amb l’informe que la Comissió haurà de presentar abans del 30 de juny de 2006 al Consell sobre l’experiència adquirida en la implantació d’aquest.

La implantació del sistema requerirà, a partir dels treballs realitzats pel Centre Comú de Recerca de la Comissió, la presentació de les directrius tècniques detallades, definicions i procediments en el camp de les característiques tècniques dels identificadors i lectors, els procediments relatius a les proves, els criteris d’acceptació i el model de certificació destinat als laboratoris autoritzats, l’obtenció d’identificadors i lectors adequats, l’aplicació dels identificadors, la seva lectura i recuperació, la codificació dels identificadors, així com la creació d’un glossari comú, un diccionari de dades i normes de comunicació. La norma flexibilitza la implantació del sistema d’identificació electrònica en aquells Estats membre en els quals el bestiar oví i caprí és relativament reduït, permetent en aquests supòsits que sigui facultatiu.

EL PROJECTE IDEA

Img cresa1

Les autoritats comunitàries són conscients que la identificació electrònica pot millorar la traçabilitat respecte al bestiar i les seves explotacions. El resultat adoptat pel nou Reglament va tenir el seu origen en el projecte a gran escala que la Comissió va iniciar en 1998, i per un període de tres anys, per a la identificació electrònica del bestiar (denominat IDEA), i l’informe definitiu de la qual va ser redactat el 30 d’abril de 2002. El Projecte -la finalitat del qual era demostrar la viabilitat de la identificació electrònica en el bestiar boví, oví i caprí- va ser provat fins al seu sacrifici en prop d’un milió de caps de bestiar a Espanya, Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos i Portugal.

Atenent el que el propi reglament indica, el projecte va demostrar que els sistemes d’identificació dels animals de les espècies ovina i caprina poden millorar notablement si s’utilitzen identificadors electrònics. I és que, com apunta la pròpia normativa, el grau de desenvolupament que la tecnologia d’identificació electrònica ha aconseguit permet en l’actualitat, i excepte algunes excepcions, la seva aplicació en els diferents Estats membre.

El projecte ha evidenciat els avantatges del mètode d’identificació electrònica sobre el tradicional, ja sigui marcat auricular o tatuatge, i precisat d’un registre manual de les dades. El Reglament comunitari l’ha imposat a partir de l’1 de gener del 2008, si bé amb certes excepcions, atesa la cabanya total d’animals dels Estats membres, i sempre que no siguin objecte d’intercanvis intracomunitaris.

A Espanya, després de la seva participació en el projecte IDEA, el mètode que s’ha considerat més adequat per a la identificació electrònica dels animals, tant per la seva simplicitat d’aplicació i recuperació, com per la total absència de riscos per al consumidor de carn d’aquestes espècies, ha estat la denominada “bitlla ruminal” ceràmic equipat amb un TP (identificadors electrònics o «transponders»).

Bibliografía

  • NEHRING, Raúl; CAIXA, Gerardo. Unitat de Producció Animal. Facultat de Veterinària Universitat Autònoma de Barcelona. Identificació electrònica animal: Projecte IDEA. Article publicat complet en Món Ramader número 108 de febrer de 1999.
  • CAIXA, G.; HERNÁNDEZ-JOVER, J.; GHIRARDI, J.; GARÍN, D.; i MOCKET, J.H. Aplicació de la identificació electrònica a la traçabilitat del bestiar i de la carn. Producció Animal, Departament de Ciència Animal i dels Aliments, Universitat Autònoma de Barcelona. Fundació Ibèrica per a la Seguretat Alimentària. II Seminari Internacional FUNDISA, 2-3 d'octubre de 2002, Auditori Mapfre, Madrid.
NORMATIVA
  • Reglament (CE) número 21/2004, del Consell, de 17 de desembre de 2003, pel qual s'estableix un sistema d'identificació i registre dels animals de les espècies ovina i caprina i es modifica el Reglament (CE) número 1782/2003 i les Directives 92/102/CEE i 64/432/CEE. Publicat en el Diari Oficial de la Unió Europea L 5 de 9 de gener de 2004.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions