Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Impacte de la tuberculosi bovina

Senglars i cérvols poden transmetre la malaltia a la cabanya ramadera i aquesta, al seu torn, contagiar-la als humans a través del consum de llet sense pasteuritzar

La tuberculosi bovina forma part d’un tipus de tuberculosi que poden compartir animals salvatges, domèstics i persones. Causada per “Mycobacterium bovis”, molt semblat a l’agent que origina la tuberculosi en humans, aquest tipus de zoonosis sol transmetre’s del bestiar als humans a través del consum de llet crua (sense pasteuritzar). Aquest tipus de transmissió, no obstant això, rares vegades ocorre ja que la llet que es consumeix actualment se sotmet a un procés de pasteurització, que elimina del bacteri. Mantenir un adequat sanejament del bestiar i uns rigorosos controls en el sacrifici dels animals és clau per a la prevenció d’aquesta malaltia, encara que el fet que els senglars la comparteixin i constitueixin un dels principals reservorios silvestres dificulta aquesta tasca.


Risc per a la salut pública, problemes en el comerç internacional de productes o un descens de la producció són alguns dels principals problemes associats a la tuberculosi bovina. Aquesta malaltia, present sobretot en els primers anys del segle XX, quan el consum de llet sense pasteuritzar encara era molt generalitzat, ha de fer front a un problema que ramaders i productors consideren fonamental per formular solucions.

I és que animals domèstics (bovins i ovins) comparteixen amb els salvatges, els considerats ungulats (senglars i cérvols), la capacitat d’actuar com hospederos d’aquesta microbacteria, o reservorios, i agents de dispersió. A la complexitat de garantir la sanitat dels animals domèstics se li uneix el contagi a través dels animals salvatges, pels quals no existeixen els mateixos protocols de control. Poden reintroducir la malaltia en la cabanya ramadera que estigui sana i aquesta, al seu torn, transmetre-la als humans.

El paper del senglar
Senglars i cérvols són els principals reservorios salvatges de “M. bovis”

Segons un estudi realitzat en 2008 pel Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), que el seu objectiu era determinar la relació entre la tuberculosi d’espècies salvatges i la prevalença en el bestiar boví, el 52% dels senglars i el 27% dels cérvols del Parc Nacional de Doñana van donar positiu en les proves de detecció del “M. bovis”. Aquestes xifres van posar sobre la taula llavors, segons els responsables de la recerca, la importància que juguen aquestes espècies en la transmissió i el manteniment de la tuberculosi, especialment tenint en compte que es tracta d’una població, la dels senglars, amb un cens molt elevat. Aquestes dades demostren a més la compatibilitat d’aquests animals amb la microbacteria causant de la malaltia.

Segons l’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA), per frenar el risc de transmissió de la malaltia entre espècies s’han adoptat mesurades com la restricció del moviment dels animals fins que els resultats donin negatiu. Les dades obtingudes fins al moment reflecteixen que, als països on s’ha diagnosticat la malaltia per “M. bovis” en animals salvatges, els senglars i els cérvols són els principals reservorios. De gens serveix actuar sobre els animals domèstics si no s’apliquen també mesurades de vigilància sanitària a aquestes espècies, que a més tenen un especial interès cinegético, la qual cosa augmenta també la possibilitat de transmissió a les persones.

Conscients de la dificultat d’aquest control, experts de Neiker-Tecnalia van iniciar en 2007 un projecte, que finalitza aquest any, per possibilitar la immunització del principal reservorio silvestre de la tuberculosi bovina a Espanya, el senglar, “com a forma de control de la malaltia en animals silvestres que comparteixen entorn amb espècies ramaderes”. Alguns dels passos d’aquest projecte han anat enfocats a conèixer la resposta immune del senglar a la vacuna.

Evolució epidemiològica
La tuberculosi bovina pertany al grup de malalties infeccioses reconegudes per l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) per suposar un risc tant per a la ramaderia com per a la salut pública. “M. bovis” té la capacitat d’emmalaltir al 90% dels bovins i pot afectar a més a porcins i ovins. En 2006 el Ministeri de Medi ambient i Mitjà Rural i Marí (MARM) feia públics les dades de l’informi “Tuberculosi bovina en 2006” segons els quals la prevalença de la malaltia va ser del 0,42% enfront del 0,31% de l’any anterior, la qual cosa significava un augment de la malaltia després de 20 anys de descens continuat.

Els experts van atribuir aquest augment, més que a un repunt de la malaltia, a un increment del diagnòstic. En 2007, aquesta zoonosis entrava a formar part d’una de les prioritats de la Comissió Europea en matèria de malalties animals objecto d’erradicació, control i vigilància, encara que amb “menys impacte zoonótico” que altres malalties endèmiques.

Control en escorxadors/escorxadors
El control de la tuberculosi bovina en les explotacions és molt important ja que es tracta d’una malaltia que pot arribar a causar la mort de l’animal i produir pèrdues econòmiques importants tant a ramaders com a indústria alimentària. En l’escorxador/escorxador, aquest control també és fonamental:

  • Inspecció “antemortem”: s’examinen els animals abans del sacrifici per detectar si existeixen senyals provocats per la malaltia.
  • Inspecció “postmortem”: s’avaluen els animals després del sacrifici. Per a això, es presenten en dues parts tallades longitudinalment al llarg de la columna vertebral (canal). Es realitza una observació visual, incisió i palpació dels òrgans i ganglis limfàtics. En el cas de la tuberculosi és molt important la inspecció dels pulmons i els ganglis limfàtics.
  • Resultats de la inspecció: si es detecta una lesió tuberculosa dels ganglis d’un sol òrgan, en un sol òrgan o en una part de la canal, aquesta part serà declarada com no apta per al consum humà. Si es detecten múltiples lesions serà declarada no apta la canal assabenta.

L'AGENT PATOGEN

La tuberculosi és una zoonosis, és a dir, es pot transmetre d’animals a persones i viceversa. Les causants de la malaltia són uns bacteris pertanyents a “Mycobacterium”: “tuberculosi”, “bovis” i “avium”. Hi ha diferents formes de transmissió, encara que les més habituals són la respiratòria, que representa el 80-90% dels casos, i la digestiva, que significa el 10-20% dels casos, i que es produeix a través de la llet de vaques tuberculosas o de llet no pasteuritzada.

Els símptomes externs en els animals són molt febles. Els més habituals són tos crònica i mastitis (que pot provocar descens de la producció lletera en els casos més crítics). L’agent responsable de la tuberculosi bovina pot arribar a sobreviure de 18 a 31 dies, amb temperatures que poden anar dels 24º C als 43º C si s’exposa al sol. Són especialment vulnerables els vedells que s’alimenten de la llet crua procedent de vaques malaltes.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions