Bona part de l’alimentació, la que es relaciona amb la salut i el benestar, depèn directament del consumidor. Però hi ha una altra part, la que inclou riscos per contaminació, per exemple, que a més de no dependre d’ell ho fan vulnerable. La seva actitud per fer front a una crisi alimentària depèn de nombrosos factors. A EUA, una recent enquesta revela que el 95% dels consumidors segueixen les recomanacions i avisos sobre els riscos alimentaris. La dada confirma el que s’ha demostrat fins ara, i és que en casos de crisis alimentàries com la provocada per la presència d’I.coli en espinacs, la tendència del consumidor és reduir o evitar durant un cert temps el consum del producte implicat.
Des de diferents sectors reconeixen que la relació entre consum i crisis alimentàries és complexa. No només han d’incloure’s factors com la salut i benestar, que depenen fonamentalment de les eleccions alimentàries de cada consumidor, sinó també la percepció de les amenaces per a la salut. Un estudi realitzat per l’Institut Nacional per a la Recerca de Noruega revela que els nivells de confiança cap als reguladors europeus de l’àmbit alimentari, una de les parts implicades en la gestió de crisis alimentàries, varia significativament entre països. En la majoria dels casos, no obstant això, motiven un rebuig temporal dels productes alimentaris.
A EUA, un recent estudi indica que la major responsabilitat (en un 58% dels casos) recau sobre l’Administració d’Aliments i Medicaments, que és la responsable de fixar les regles per a la producció d’aliments segurs. Quina part li correspon al Departament de Salut? Segons els enquestats, poca (un 12% dels casos). Tant l’Administració de l’Aliment i Medicaments (FDA), com el Ministeri d’Agricultura (USDA) i els Centres de Salut per al Control de la Malaltia i la Prevenció (CDC) treballen per a la creació d’un grup d’experts que formulin recomanacions sobre com abordar els brots de malalties associats, per exemple, amb el consum de fruites i hortalisses fresques. Les denúncies realitzades fins ara en aquest camp qüestionen l’efectivitat de les mesures que engeguen les administracions sanitàries. Però per desenvolupar estratègies de comunicació eficaces relacionades amb els riscos sanitaris és necessari conèixer com perceben el risc els consumidors, tal com reflecteix l’informe de l’Eurobarómetro sobre Les qüestions relatives al risc, presentat en 2005.
Crisis recents
Segons l’USDA, els riscos en aliments causen 76 milions de malalties cada anyFa unes setmanes, el sector de les verdures fresques nord-americana rebia un dur cop després de la detecció d’un brot d’I.coli en espinacs. La reacció de les associacions de consumidors va ser la petició de lleis més estrictes en el camp de la seguretat alimentària. I és que, si ben els productes frescos són els més valorats pels consumidors des d’una perspectiva dietètica i nutricional, són els que plantegen majors problemes des d’una perspectiva de la contaminació. En el cas del brot per I.coli, que es va estendre a la fi de 2006 a uns 20 estats d’EUA i va afectar a més de 169 persones, els espinacs es van contaminar després de ser abonades amb fem d’animals, especialment de boví.
Brots com el descrit, de gran gravetat i amb nombrosos afectats, han propiciat una gran desconfiança en el sistema de protecció de la salut dels consumidors. Aquesta tendència ha quedat reflectida també en altres crisis alimentàries fos del mercat nord-americà. En el cas de les dioxines detectades sobretot a Bèlgica es va introduir un oli industrial, amb alt contingut en PCB i en el cas de les vaques boges, es va produir un canvi en l’extracció del greix per a la fabricació de farines de carn. També es van produir canvis en el cas de l’oli d’orujo, i la detecció d’acrilamida s’ha associat al tractament al que se sotmeten els productes alts en hidrats de carboni. Amb tot, des de l’última gran crisi a Espanya, per exemple, en 2000, la confiança dels consumidors cap als aliments ha anat en augment.
El nombre de malalties produïdes per aliments ha descendit un 32% en els últims anys, segons dades del Centre de Control i Prevenció de Malalties nord-americana (CDC). Actualment s’han descrit més de 250 malalties diferents transmeses pels aliments, la majoria d’elles infeccions provocades per bacteris, virus i paràsits que es transmeten pels aliments. Les més comunes són les provocades pels bacteris Campylobacter, Salmonella i I.coli. La primera d’elles, que viu en els intestins d’aus sanes, és la principal causa bacteriana causant de la malaltia diarreica al món. Salmonella, també present en intestins d’aus, a més de rèptils i mamífers, pot propagar-se a les persones a través d’aliments d’origen animal.
La reducció reflectida amb Listeria és similar a la dels casos de Campylobacter, amb una reducció del 30%, un 29% para I.coli i un 9% en el cas de Salmonella, totes dades de 2005. Les xifres demostren no només que els continus controls afavoreixen el control de moltes d’aquestes malalties, sinó que la gamma de malalties canvia de forma constant. Els experts ho atribueixen al fet que microbis recentment descrits emergeixen per diverses racions: perquè poden propagar-se amb facilitat per tot el món; perquè evolucionen i perquè les pràctiques de producció d’aliments i els hàbits de consum canvien (les proves de laboratori permeten identificar microbis que abans no eren coneguts).
