Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Informació nutricional i protecció al consumidor

El Parlament Europeu proposa flexibilitzar els missatges continguts en l'etiquetatge dels aliments que fan referència als avantatges per a la salut humana

img_comprando 5

Els comportaments nutricionals s’estan associant cada vegada més amb la seguretat alimentària. En aquest context, juga un paper fonamental la informació que acompanya als aliments, un tema que ha estat focus de discussió en el si de la UE després que el Parlament Europeu hagi presentat les seves discrepàncies sobre la proposta de la Comissió Europea per limitar missatges al·lusius als avantatges de l’aliment per a la salut de les persones.

Img comprando

La nutrició constitueix una de les principals fonts de salut. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) reconeix que uns correctes hàbits alimentaris aporten sistemes immunes més forts i disminueixen el risc de sofrir malalties. És més, segons el Codex Alimentarius, totes les persones han de tenir accés a «suficients aliments innocus i nutritius per satisfer les seves necessitats nutricionals i les seves preferències alimentàries», amb la finalitat de portar una «vida activa i sana». La idea que es desprèn de tot això és que un aliment «no és nutritiu si no és innocu».

Però perquè els consumidors prenguin consciència de la importància de portar una dieta sana és necessari que aspectes com el de l’etiquetatge estigui clarament definit. Com es defineixen aquestes pautes? En què es basen? La normativa comunitària estableix condicions específiques que proposen, entre altres coses, la prohibició dels missatges que es considerin confusos o vagues, de l’estil «millora la memòria» o «redueix l’estrès». La Comissió Europea treballa per evitar que l’etiquetatge d’un producte afirmi, per exemple, que no menjar un producte pugui implicar problemes per a la salut. Un informe presentat fa escassament una setmana per la Comissió de Medi ambient i Salut Pública del Parlament Europeu divergeix sobre algunes d’aquestes condicions, i insta a apropar les posicions i examinar de nou les propostes que a mitjan maig.

No és la primera vegada que l’Eurocambra dictamina sobre la normativa referent a l’etiquetatge dels aliments. En una primera lectura ja va rebaixar les exigències plantejades per la Comissió, i va proposar obligar a les empreses alimentàries a indicar el «perfil nutricional» d’un producte o el seu contingut exacte en sals, grasses o altres nutrients, si es volia destacar com a eslògan en l’etiquetatge. Els eurodiputats basen el seu argument en què la dieta general per a una persona és més important per a la salut que el consum individual d’un producte i temen que ni la indústria ni els governs nacionals siguin capaços de complir les noves mesures.

Tot això explica que la Comissió de Medi ambient hagi proposat uns requisits més flexibles per als missatges sobre avantatges per a la salut en els aliments que no al·ludeixen a la reducció del risc de malaltia, ni adjunten missatges com «prevé…». Els eurodiputats aposten també per simplificar les condicions per a les empreses petites i per restringir els eslògans destinats a la població infantil.

Protecció al consumidor
Recents estudis indiquen que millorar la informació nutricional no implica que es porti una dieta sana

Avaluar els riscos associats amb els aliments i informar als consumidors ha estat també una de les principals funcions de l’activitat duta a terme per l’EFSA des de la seva engegada, una activitat basada a emetre informes científics sobre assumptes relacionats directa o indirectament amb la seguretat alimentària. Des de llavors, fomentar una informació del risc clara perquè el consumidor percebi els incidents de manera que li resulti comprensible ha estat i continua sent un dels pilars de la protecció al consumidor. Per a això, s’han elaborat eines que han permès el foment del diàleg en tots els nivells, amb la col·laboració dels Estats membres i les agències nacionals de seguretat alimentària.

No obstant això, els experts destaquen que, a pesar que la majoria dels consumidors posseeixen un nivell «satisfactori» d’educació nutricional, no significa necessàriament que es millori la nutrició. Segons l’estudi Alimentació, Salut i Estils de Vida, presentat en el VI Fòrum Internacional de l’Alimentació a Barcelona, el major coneixement sobre les bones pràctiques nutricionals «no necessàriament incideixen en el consum real de la població» que, si bé coneix quins són els aliments nutricionalment més adequats, reconeix que per canviar de dieta caldria «canviar d’estil de vida». El treball conclou que no per oferir una major informació o educació alimentària es produeixen canvis importants en les pràctiques alimentàries que siguin nocives per a la salut.

Guies alimentàries
Bona prova de la importància entre dieta i salut ha quedat plasmat en el col·loqui que s’ha celebrat, a petició de l’EFSA, sobre guies d’alimentació. L’objectiu de la trobada, celebrat durant els dies 21 i 22 de març, ha estat debatre sobre l’estat de la recerca científica en l’àmbit de l’alimentació i la seva relació amb la salut. Els responsables europeus confien que el debat hagi servit de base per iniciar els canvis necessaris en les actuals recomanacions sobre una correcta alimentació.

Quins són els nutrients més adequats o els patrons específics de consum per assegurar una baixa incidència de certes malalties són algunes de les adreces a seguir. L’objectiu de tot això consisteix a aportar als consumidors l’oportunitat de triar la seva alimentació amb «coneixement de causa». Sembla lògic considerar que el primer pas per aconseguir-ho és oferir una informació clara mitjançant perfils nutricionals.

MISSATGES NUTRICIONALS

Img barometro2
Malgrat haver demostrat la importància d’oferir una correcta i clara informació al consumidor, no ha d’esperar-se que es produeixin canvis importants en els hàbits alimentaris actuals, que abandonen l’alimentació tradicional per dietes alimentàries poc equilibrades en les quals prevalen la rapidesa, la comoditat de preparació i d’ingesta. Segons l’estudi Mengem com vivim, presentat durant la celebració del Saló Alimentària 2006 a Barcelona durant els dies 6 i 10 de març, els missatges nutricionals de difícil compliment són factors determinants en l’adopció de dietes menys saludables.

El treball, dirigit per Jesús Contreras i Mabel Gracia, membres de l’Observatori de l’Alimentació, avança que no cal esperar canvis importants com a conseqüència d’una major informació o educació alimentària, ja que les pràctiques alimentàries nocives tenen a veure més amb aspectes de la vida laboral, cultural i social. En aquest sentit, destaca la «desorientació» dels consumidors sobre el contingut dels missatges sobre salut i alimentació que perceben, en molts dels casos, de forma «contradictòria». Per aquest motiu, els experts conclouen que és important establir un canal de comunicació no només amb els consumidors, sinó amb especialistes i tècnics responsables de les polítiques nutricionals i de la salut pública.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions