Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Informació sobre salmonella en la Unió Europea

El "Atles Europeu de la Salmonella" informa sobre la prevalença de salmonelosis en la UE, els països amb major incidència i els serotipos més freqüents
Per Marta Chavarrías 18 de febrer de 2008

Les salmonelosis és una de les malalties més freqüents en la UE. Els països membres, a través dels seus sistemes nacionals de vigilància, recullen una important quantitat d’informació sobre els casos d’aquesta malaltia i les característiques epidemiològiques dels diferents subtipos de salmonel·les. L’objectiu és poder ‘visualitzar’ la distribució espacial dels casos en l’àmbit comunitari, encara que ha de tenir-se en compte certes limitacions; es tracta de les dades confirmades en laboratori, per tant, les xifres varien de la incidència real.

Els sistemes d’informació geogràfics (GIS, en les seves sigles angleses) són les eines que s’utilitzen per analitzar la distribució espacial dels casos de salmonelosis en la UE. En el projecte ‘Atles Europeu de la Salmonella’ es representen els serotipos més importants (‘S. enteriditis’, ‘S. Typhirium’ o ‘S. Virchow’, entre altres). Les dades procedeixen d’Enter-net , una xarxa europea dedicada a la vigilància de les infeccions causades per ‘S. enterica’ i ‘I. coli’, que recull informació des de 1994. La peculiaritat de totes aquestes dades és la inclusió del que denominen una ‘variable geogràfica’ que indica, dins de cada país, la zona de residència dels afectats o la d’on s’ha fet el diagnòstic. A l’octubre de 2007, la coordinació de la xarxa va ser transferida al Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC, en les seves sigles angleses).

Primeres aproximacions

El projecte Atles, presentat en 2005 durant la celebració del taller anual Enter-net, començava a funcionar amb la recol·lecció de totes les dades procedents dels països que estaven interessats a participar. Grècia, Polònia, Suècia, Països Baixos i Alemanya van ser els primers països a participar. Els mapes demostren la incidència anual (nombre de casos per 100.000 habitants) de les dades que envien els laboratoris sobre els 10 serotipos més comuns de salmonellas (enteriditis, typhimurium, virchow, hadar, infantis, newport o derby, entre altres). Els mapes inclouen un total de 30 països.

Els mapes descriuen la distribució geogràfica del patogen i estableixen comparatives entre els diferents països. A més de destacar les àrees amb les incidències, els mapes analitzen les variacions entre els països, les relacionen i les comparen en la mesura del possible ja que la comparació d’índexs és una tasca complexa per les diferències de vigilància i divulgació. Un dels principals objectius d’aquesta eina, asseguren els experts, és que serveixin als epidemiòlegs perquè puguin investigar la tendència de la malaltia. Encara que queden aspectes per millorar, els responsables del projecte mantenen la recerca perquè es converteixi en una peça clau en ‘la traçabilitat de la salmonella’.

Major control

Dins de les tasques per controlar l’aparició de malalties provocades per microorganismes en aliments, a mitjan 2007 la Comissió Europea presentava un pla per reduir la incidència de la salmonella en les granges avícoles. Una de les prioritats, encara vigents, és rebaixar-la al 1% per a l’any 2011. Avalat pel Comitè Permanent de la Cadena Alimentària i la Salut Animal (integrat al seu torn per representants dels 27 Estats membres de la UE), el pla contempla que els països traslladin a Brussel·les els detalls sobre els seus programes nacionals per al control del bacteri en els sis primers mesos després de l’entrada en vigor de l’entrada en vigor de la nova regulació. A partir de 2010 només es podrà comercialitzar en la UE la carn en la qual no es trobin rastres de salmonella en els 25 g que s’analitzin. En cas que això no sigui així, els productes es bloquejaran o es retiraran del mercat.

XARXA DE CONTROL

Img huevos1La UE inclou en els seus projectes per garantir aliments segurs als consumidors el projecte Enter-net, una xarxa internacional de vigilància de les infeccions gastrointestinals en persones. Als 15 països implicats de la UE se’ls sumen Austràlia, Canadà, Japó, Sud-àfrica, Suïssa i Noruega. La xarxa, fundada per la Direcció general de Salut de la Comissió de les Comunitats Europees, estableix un marc de vigilància per a la salmonel·la i infeccions per I.coli, incloent dades sobre la resistència antimicrobiana. Pensada com una continuació de la xarxa de vigilància Salm-Net (1994-1997), i centrada també en l’harmonització de dues dels patògens més presents en aliments, la xarxa va demostrar l’eficàcia de l’intercanvi d’informació entre països per reduir la incidència.

Segons dades d’aquesta xarxa, s’han identificat fins al moment més de 2.500 diversos tipus de salmonella. Qualsevol persona és susceptible de veure’s afectada per samonelosis, encara que són els nens, les persones majors i les que tenen un sistema immune feble les que tenen un major risc d’emmalaltir. Els símptomes inclouen vòmits, diarrea i febre, i solen durar generalment entre quatre i set dies. La transmissió es produeix sobretot pel consum d’aliments contaminats, principalment d’origen animal.