Els insectes comestibles procedeixen de granges fàbrica quecontrolen els requisits de seguretat i qualitat, com enqualsevol altre tipus de ramaderia, i no solen emprar-se hormones,antibiòtics ni productes químics, excepte perdesinfectar l’entorn de producció entre lots d’insectes.La seva delicada cria en captivitat exigeix una alimentació basadaen fruita, carn, pa dur i fins i tot restes orgàniques com lapell procedent de fàbriques de cuir. També ha d’aplicar-seun minuciós control de la temperatura, l’oxigen i la llum,que ajuda a prevenir l’aparició i transmissió de malaltiesinfeccioses en algunes espècies. A continuació veurem com són les granges fàbrica d’insectes comestibles i quins nutrients aporten aquests nous aliments.
Una de la majors instal·lacions d’Europa es trobaa França. En Dole, prop de Dijon, l’empresa Ynsect posseeixun dels majors centres de producció d’insectes delmón, centrat en la cria i el processament a gran escala de lalarva del cuc de la farina -molt comuna com a alimentviu per a mascotes i esquer de pesca-. La producció va aconseguirles 400 tones en 2017, i s’usa per elaborar la farinadels aliments per a atletes i pinso per a l’aqüicultura i laalimentació d’animals domèstics. Aquest projecte destaca,a més, per reutilitzar residus orgànics (restes de menjar),aprofitant que els insectes tenen el sistema d’enzimsperfecte per “bioconvertir” aquests materials en proteïnes.
A la Comunitat Valenciana localitzem un delspocs exemples de producció d’insectes a Espanya: Bioflytech,una spin off de la Universitat d’Alacant que albergala major granja de mosques del món i que és capaç de produirdos milions d’ous al dia amb destinació a la pol·linitzaciód’horts i hivernacles.
Al nostre país també es troben iniciatives paraelaborar i comercialitzar productes alimentaris a força d’insectes,en formes sofisticades com la dels aperitius d’escarabatso de barritas energètiques per a esportistes elaboradesamb farina de grill. “La millor manera d’introduir elsinsectes en el consum, en un format on no s’aprecia elinsecte però sí el seu valor nutricional, sol ser en barres amb saborsafegits. És una manera excel·lent perquè la gent elprovi sense causar rebuig”, explica Alberto Mas, directord’operacions de la signatura alacantina Insectfit, la primeraempresa a Espanya que combina insectes i fitness. Hagut deal seu contingut proteínico, de moment el mercat s’estàdirigint sobretot als esportistes, encara que no seriaestrany que el públic objectiu s’ampliés en el futur. Qui sapsi algun dia acabarem coneixent la tapa de formigues.
Què nutrients ens aporta cada insecte
L’aportació nutricional delsinsectes comestibles és moltdivers, a causa de la gran quantitati variabilitat d’espècies.La majoria proporciona lasuficient energia i proteïnesnecessàries per a la dieta humana,a més de complir amb elsrequisits d’aminoàcids.Amb alt contingut d’àcidsgrassos monoinsaturadosi poliinsaturados, aquestséssers diminuts són ricsen oligoelementos (coure,ferro, magnesi, manganès,fòsfor, seleni i zinc), aixícom a vitamines (riboflavina,àcid pantoténico, biotinai àcid fólico).
- Les llagostes contenenmés del 70 % de proteïna percada 100 g, el pollastre al voltantdel 27 %.
- 100 g de cucs de farinaofereixen 24 g de proteïna,mentre que el salmó delAtlántico solament conté 20 percada 100 g. A més, tenen lamateixa fibra que les salsitxesvegetals (2,8 g en cada 100).
- Les erugues de Mopaneinclouen 31 mg de ferro percada 100 g, mentre quela carn de vaca contéúnicament 6 mg.
- Els tèrmits tenen el mateixnivell de proteïna crua quela llet sencera (al voltant de16 g per cada 100 deproducte).
- Els grills tenen dues vegadesmés calci que la llet; tresvegades més ferro que lesespinacs; i el mateix nivell deomega 3 que el salmó. 100 gd’aquest insecte contenen 374mg de potassi, amb prou feines 11 mg menys queun plàtan. I aquí no acabenels seus beneficis: presenten lamateixa quantitat de proteïnaque dos ous grans, i mésde la meitat de les necessàriesdiàriament per a un adult de70 quilos.
- Les larves de cuc reitenen la mateixa fibra que lacoliflor (2,9 g per cada 100 deproducte).
- Les mosques de tardor o de lacara, en el seu estat de crisálidas,compten amb la mateixa proteïna cruaque el pollastre (19,2 g en 100grams de producte).
- La mosca de la fruita té elmateix nivell de proteïnes queels cigrons (19,4 g de 100).
- Les larves de mosca soldatnegra posseeixen la mateixa fibraque els brots de soia enconserva (2,4 g de 100).
- Les paneroles tenen lamateixa proteïna que la carnde porc (20,1 g de 100).
