Insectes per menjar: com es conreen i què ens aporten

• Autor: Per Kristin Suleng
• Data de publicació: Dissabte, 15deDesembrede2018

Els insectes comestibles procedeixen de granges fàbrica quecontrolen els requisits de seguretat i qualitat, com enqualsevol altre tipus de ramaderia, i no solen emprar-se hormones,antibiòtics ni productes químics, excepte perdesinfectar l’entorn de producció entre lots d’insectes.La seva delicada cria en captivitat exigeix una alimentació basadaen fruita, carn, pa dur i fins i tot restes orgàniques com lapell procedent de fàbriques de cuir. També ha d’aplicar-seun minuciós control de la temperatura, l’oxigen i la llum,que ajuda a prevenir l’aparició i transmissió de malaltiesinfeccioses en algunes espècies. A continuació veurem com són les granges fàbrica d’insectes comestibles i quins nutrients aporten aquests nous aliments.

Una de la majors instal·lacions d’Europa es troba
a França. En Dole, prop de Dijon, l’empresa Ynsect posseeix
un dels majors centres de producció d’insectes del
món, centrat en la cria i el processament a gran escala de la
larva del cuc de la farina -molt comuna com a aliment
viu per a mascotes i esquer de pesca-. La producció va aconseguir
les 400 tones en 2017, i s’usa per elaborar la farina
dels aliments per a atletes i pinso per a l’aqüicultura i la
alimentació d’animals domèstics. Aquest projecte destaca,
a més, per reutilitzar residus orgànics (restes de menjar),
aprofitant que els insectes tenen el sistema d’enzims
perfecte per “bioconvertir” aquests materials en proteïnes.

A la Comunitat Valenciana localitzem un dels
pocs exemples de producció d’insectes a Espanya: Bioflytech,
una spin off de la Universitat d’Alacant que alberga
la major granja de mosques del món i que és capaç de produir
dos milions d’ous al dia amb destinació a la pol·linització
d’horts i hivernacles.

Al nostre país també es troben iniciatives para
elaborar i comercialitzar productes alimentaris a força d’insectes,
en formes sofisticades com la dels aperitius d’escarabats
o de barritas energètiques per a esportistes elaborades
amb farina de grill. “La millor manera d’introduir els
insectes en el consum, en un format on no s’aprecia el
insecte però sí el seu valor nutricional, sol ser en barres amb sabors
afegits. És una manera excel·lent perquè la gent el
provi sense causar rebuig”, explica Alberto Mas, director
d’operacions de la signatura alacantina Insectfit, la primera
empresa a Espanya que combina insectes i fitness. Hagut de
al seu contingut proteínico, de moment el mercat s’està
dirigint sobretot als esportistes, encara que no seria
estrany que el públic objectiu s’ampliés en el futur. Qui sap
si algun dia acabarem coneixent la tapa de formigues.

Què nutrients ens aporta cada insecte

L’aportació nutricional dels
insectes comestibles és molt
divers, a causa de la gran quantitat
i variabilitat d’espècies.
La majoria proporciona la
suficient energia i proteïnes
necessàries per a la dieta humana,
a més de complir amb els
requisits d’aminoàcids.
Amb alt contingut d’àcids
grassos monoinsaturados
i poliinsaturados, aquests
éssers diminuts són rics
en oligoelementos (coure,
ferro, magnesi, manganès,
fòsfor, seleni i zinc), així
com a vitamines (riboflavina,
àcid pantoténico, biotina
i àcid fólico).

• Les llagostes contenen
  més del 70 % de proteïna per
  cada 100 g, el pollastre al voltant
  del 27 %.
• 100 g de cucs de farina
  ofereixen 24 g de proteïna,
  mentre que el salmó del
  Atlántico solament conté 20 per
  cada 100 g. A més, tenen la
  mateixa fibra que les salsitxes
  vegetals (2,8 g en cada 100).
• Les erugues de Mopane
  inclouen 31 mg de ferro per
  cada 100 g, mentre que
  la carn de vaca conté
  únicament 6 mg.
• Els tèrmits tenen el mateix
  nivell de proteïna crua que
  la llet sencera (al voltant de
  16 g per cada 100 de
  producte).
• Els grills tenen dues vegades
  més calci que la llet; tres
  vegades més ferro que les
  espinacs; i el mateix nivell de
  omega 3 que el salmó. 100 g
  d’aquest insecte contenen 374
  mg de potassi, amb prou feines 11 mg menys que
  un plàtan. I aquí no acaben
  els seus beneficis: presenten la
  mateixa quantitat de proteïna
  que dos ous grans, i més
  de la meitat de les necessàries
  diàriament per a un adult de
  70 quilos.
• Les larves de cuc rei
  tenen la mateixa fibra que la
  coliflor (2,9 g per cada 100 de
  producte).
• Les mosques de tardor o de la
  cara, en el seu estat de crisálidas,
  compten amb la mateixa proteïna crua
  que el pollastre (19,2 g en 100
  grams de producte).
• La mosca de la fruita té el
  mateix nivell de proteïnes que
  els cigrons (19,4 g de 100).
• Les larves de mosca soldat
  negra posseeixen la mateixa fibra
  que els brots de soia en
  conserva (2,4 g de 100).
• Les paneroles tenen la
  mateixa proteïna que la carn
  de porc (20,1 g de 100).