Una sentència de l’Audiència Provincial de Còrdova eximeix de responsabilitat a una empresa agrícola dels danys causats per la mort per intoxicació de les abelles de ruscs situats en finques confrontants a zones on s’apliquen productes fitosanitaris, especialment perjudicials per a les abelles. La demanda que dona origen a la reclamació d’un apicultor cordovès vi motivada per la mortandad de totes les abelles dels seus ruscs després que una empresa agrícola de presseguers, propera als ruscs, apliqués un tractament insecticida.
La finca apícola estava situada a uns quatre quilòmetres de la zona d’aplicació del producte, alguna cosa que desconeixia qui ho va aplicar, segons es dedueix de la sentència. El producte en qüestió, considerat perjudicial per a les abelles, no era un altre que PENNCAP-M, un insecticida microencapsulado en suspensió aquosa, que comptava amb l’autorització requerida i estava inscrit en el Registre Oficial de Productes Fitosanitaris. En un primer moment, l’aplicació del producte es va realitzar sense adoptar cap tipus de mesura de seguretat per a les abelles, ja que quedava acreditat per als jutges que qui ho aplicava desconeixia la seva presència. A més, atribueixen de poc habitual la presència d’una explotació apícola entre finques dedicades al cultiu de fruiters.
Després de confirmar la mort de les abelles, l’empresa agrícola va procedir a suprimir la flora silvestre de la seva finca i fins i tot va modificar les hores d’aplicació de l’insecticida, però no va adoptar un altre tipus de mesures per evitar mals majors, com així va succeir. La sentència assenyala que, encara quan és possible que les abelles poguessin haver ingerit mutil-paratión en la finca de la demandada, aquesta mera possibilitat no és suficient per entendre que existeix una relació de causalitat.
Possibilitats i responsabilitats
L’apicultor fonamenta la seva reclamació en l’aplicació de l’insecticida, causa directa de la mort de les abelles, i a la falta de mesures
Encara que és cert que els testimonis que van deposar en l’acte de la vista van manifestar que en aquestes dates la finca estava coberta per una gran quantitat de flors silvestres, i que es va aplicar un tractament insecticida als presseguers. Al moment de l’aplicació els arbres no es trobaven en flor i una quantitat del producte va poder haver caigut accidentalment a la flora silvestre que es trobava en la finca. Tampoc pot assegurar-se que, sent el principi actiu molt comú en tot tipus d’insecticides, la concatenació d’esdeveniments s’hagués produït en una altra finca propera. No es pot assegurar que, per l’aplicació d’un insecticida a altres cultius d’una altra finca, s’hagi pogut impregnar flora silvestre que, per definició, pot créixer en qualsevol altre lloc, i que també hagi provocat la mort de les abelles.
I aquesta situació s’agreuja, segons el tribunal, pel fet que l’àmbit superficial en què es pot produir la intoxicació és de deu quilòmetres a la rodona pel que fa al rusc, distància en la qual existeixen altres explotacions agràries que poden usar un insecticida comú. Per això, conclou en un passatge determinat de la sentència que no pot determinar-se de forma certa si les abelles van poder resultar intoxicades en la finca de la demandada ni tampoc el nombre d’elles, ja que alguna part van poder resultar intoxicades en altres explotacions.
L’apicultor fonamentava la seva reclamació en l’aplicació de l’insecticida, causa directa de la mort de les abelles, i al fet que no va adoptar mesures, com eliminar prèviament la flora que atreia a les abelles o aplicar el producte en hores no compatibles amb l’activitat d’insectes pol·linitzadors o no aplicar un producte que, com s’indicava clarament en la seva etiqueta, era altament nociu per a les abelles, substituint-se per altres més específics dels agents nocius que es tractaven d’eliminar.
La sentència, si bé reconeix que la jurisprudència del Tribunal Suprem ha evolucionat en el sentit d’objetivizar la responsabilitat extracontractual, recomana una inversió de la càrrega de la prova i accentua el rigor de la diligència requerida, segons les circumstàncies del cas, de manera que ha d’extremar-se la prudència per evitar el dany, però sense erigir el risc en fonament únic de l’obligació de rescabalar i sense excloure, en tot cas i de manera absoluta, el clàssic principi de la responsabilitat culposa. En el present cas, conclouen que, fins i tot una vegada avisat del risc perjudicial per a les abelles, com així es va fer, a l’aplicador del producte no li eren exigibles prestacions exhorbitantes per prevenir els danys, i que haguessin exigit sacrificis desproporcionats.
La resolució eximeix de responsabilitat a l’empresa agrícola que aplica l’insecticida en la seva explotació de presseguers, en considerar que no existeix culpa ni actuació negligent, en primer lloc, per desconeixement de la proximitat dels ruscs; i, en segon lloc, perquè les mesures adoptades després del primer avís sobre el risc van ser les més adequades i exigibles segons la legislació vigent.
Productes fitosanitaris
La responsabilitat per danys causats per l’aplicació de productes fitosanitaris en explotacions agràries pot determinar-se judicialment atenent al grau de compliment de les condicions legals establertes i de les precaucions necessàries establertes per la normativa vigent pel que fa al risc conegut i informat del producte pel que fa a la fauna.
Els danys produïts a la fauna poden estar degudament justificats i exempts de responsabilitat en l’àmbit d’una activitat lícita d’aplicació d’un producte fitosanitari autoritzat, sempre que se segueixin les indicacions mínimes que estableix la normativa vigent i es prenguin les mesures adequades pel que fa al risc que consti determinat en l’etiqueta del producte.
En els últims anys, els tribunals de justícia han tingut ocasió de pronunciar-se sobre el grau de responsabilitat al que poden estar exposats els qui apliquen productes fitosanitaris en les seves explotacions agràries, delimitant les condicions legals i les precaucions que són necessàries en la seva aplicació, i concretant la protecció que la normativa vigent estableix per a les persones o la fauna, en particular per a les abelles que puguin estar en finques confrontants.
Un Reial decret, aprovat en 1983, regula la reglamentació tècnic-sanitària per a la fabricació, comercialització i utilització de plaguicides, que ha estat modificat en diferents ocasions. La reclamant adduïa que no s’havien aplicat determinats preceptes de la citada normativa, així com de l’Ordre de 9 de desembre de 1975, i els advertiments de l’etiqueta del producte utilitzat: «Perillós per a les abelles. Per a la seva protecció: no usar en àrees ni en èpoques d’activitat de les mateixes».
La Reglamentació tècnic-sanitària per a la fabricació, comercialització i utilització de plaguicides exigeix la correcta manipulació i utilització del producte de manera que no constitueixi risc algun per a les persones, però referits tots a risc per a l’home per una possible inadequada aplicació, i mai per a la fauna. L’ordre de 9 de desembre de 1975 preveu precaucions especials pel que fa a l’elecció de productes fitosanitaris, suficientment selectius en relació als insectes pol·linitzadors, especialment abelles, però amb unes importants matisacions: que siguin tractaments que es realitzin durant l’època de floració de plantes visitades per aquests insectes.
Segons els jutges, no era el cas, a la vista d’un informe pericial presentat durant el judici, en el sentit que la floració de la varietat de presseguer de la finca de referència ocorre entre la primera i segona setmana de març, i que l’obligatorietat de protecció de les abelles té caràcter zonal, corresponent a la Delegació Provincial d’Agricultura, a proposta de les Entitats Provincials que representi al sector agrari i previ informe del Servei de Defensa contra Plagues i Inspecció Fitopatológia, delimitar els cultius o àrees en els quals hagi d’aplicar-se, determinant les Prefectures Provincials d’aquest Servei la normativa a seguir per als tractaments fitosanitaris durant els períodes de floració i aquestes àrees, així com els productes que poden ser utilitzats. Facultats aquestes que en virtut del traspàs de competències han d’entendre conferides a la Delegació Provincial d’Agricultura de la Junta d’Andalusia. Els agents de la Guàrdia Civil pertanyents al Servei de Protecció de la Natura (SEPRONA) van informar que no era necessari autorització especifica per a la zona de tractament, ja que els productes utilitzats es trobaven autoritzats i eren indicats per al cultiu objecto de tractament.
