Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Intercanvi de gens de la grip aviari

Experts nord-americans troben un nou cep de grip porcina composta de gens tant de la grip aviari com de la porcina
Per Marta Chavarrías 3 de gener de 2008
Img granja avicola

La grip aviari, que continua donant nous casos en països com Polònia o Romania, marca també bona part de l’agenda d’autoritats en sanitat animal de tot el món. També ho fa d’un ampli sector de la comunitat científica, com a veterinaris del Servei de Recerca Agrícola nord-americana (ARS, en les seves sigles angleses), que acaben d’identificar un nou cep de la grip porcina amb una particularitat molecular: la seva composició inclou gens tant de la grip aviari com de la porcina.

En 2006 experts de la Universitat de Minnesota detectaven en dos grups de porcs diferents un mateix patogen. El punt d’unió entre aquests dos grups estava en el consum d’aigua procedent d’estanys freqüentats per algunes aus aquàtiques migratòries, considerades unes de les responsables de l’expansió del virus de la grip aviari H5N1. Després de realitzar diversos estudis, entre ells de caràcter molecular, els experts, en col·laboració amb veterinaris de l’ARS i de la Universitat Estatal de Iowa, pertanyents al Centre Nacional de Malalties Animals d’EUA, han pogut concloure ara que el patogen és un virus de grip del subtipo H2N3 relacionat «directament amb un cep que infecta els ánades reals».

Intercanvi de gens

El subtipo anomenat H2N3 està compost per gens tant de la grip aviari com de la grip porcina, segons experts de l’ARS
De la recerca nord-americana, publicada en ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, pot concloure’s que en el cep H2N3 aïllada de la grip porcina, tant el segment del gen H2 com del N3 de la grip aviari s’han barrejat amb segments de gens dels virus més comuns de la grip porcina. Què significa això? En línies generals, aquestes «mutacions» confereixen als virus H2N3 capacitat per infectar als porcs, i aquests es converteixen en una espècie de «recipient», segons els experts de l’ARS, dels virus de grip que poden infectar tant a les aus, com a porcs i fins i tot humans.

Els objectius més immediats, atenent a aquestes conclusions, han d’anar encaminats a augmentar la vigilància del bestiar porcí per descartar la presència dels virus del subtipo H2 i altres ceps que podrien infectar també a les persones.

En 2003 experts xinesos confirmaven per primera vegada la identificació del virus de la grip aviari H5N1 en porcs. Durant el Simposi Internacional de Prevenció i Control de la Síndrome Respiratòria Aguda i Greu i la Grip Aviari, celebrat a Pequín, els experts confirmaven la «cadena de contagi d’aus a mamífers», que es convertien en el «lloc idoni» per a la barreja de virus. Llavors, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) qualificava la notícia com un «toc d’atenció» per a l’establiment de mesures de control del virus mutante.

Risc latent

El risc de propagació del virus de la grip aviari continua. Així ho demostren els últims casos confirmats en països com Polònia, on s’han hagut de sacrificar més de 110.000 aus després de la detecció de quatre casos en només una setmana procedents de granges situades a uns 120 quilòmetres de Varsòvia. També ha confirmat casos en les últimes setmanes Romania, concretament en el Delta del Danubio, on s’han localitzat diverses aus mortes. En aquest cas s’han hagut de sacrificar unes 100 aus de granja, i les primeres recerques apuntaven com a origen de la infecció el contacte amb espècies migratòries.

A Aràbia Saudita, la malaltia es cobrava la vida d’unes 90.000 aus de dues granges, i en el Regne Unit l’últim brot del virus H5N1 de la grip aviari obligava a sacrificar uns 24.000 galls dindis d’una granja del sud-est del país. Jacques Diouf, director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) afirmava, durant la Conferència Internacional de Nova Delhi sobre Grip Aviari i Pandémica, que la grip aviari encara pot «causar una pandèmia mundial». Segons l’expert, es tracta d’una de les malalties que més exemplifica el «risc de patògens viatjant llargues distàncies en períodes de temps curts».

ESTRATÈGIA PER A la CRISI

Img pollos4Durant els anys 2003 i 2007 un total de 60 països d’Àsia, Europa i Àfrica han confirmat una infecció pel virus de la grip aviari H5N1; de tots ells, 26 han confirmat brots en 2007; fins a desembre de 2006 s’han eliminat o han mort més de 200 milions d’aus. En la majoria dels casos, els brots s’han produït en aus de corral domèstiques.

Són dades de l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE), que manté actives les estratègies adoptades ja en 2005, quan es va celebrar la primera Conferència Internacional sobre la Grip Aviari H5N1. Les bases que es van asseure llavors, i que continuen vigents, pretenen afrontar la malaltia en la font animal, desenvolupar la capacitat d’alerta primerenca i de resposta ràpida dels serveis veterinaris, aplicable a qualsevol malaltia animal important, incloses les zoonosis.

Segons les últimes dades de l’Adreça de Producció de Sanitat Animal de la FAO, els focus de grip aviari en aus domèstiques i altres espècies han estat especialment altes entre gener i abril de 2007, amb un bec registrat al març. De maig fins a finals de setembre els brots han disminuït, encara que durant novembre i desembre han tornat a augmentar. Les dues organitzacions (OIE i FAO) tenen un pla mundial en comú per a la lluita contra la grip aviari. A més, comparteixen la Xarxa Mundial sobre la Grip Aviari (OFFLU), la finalitat de la qual és coordinar la recerca, proporcionar diagnòstics de confirmació, i mantenir un enllaç amb l’OMS en l’anàlisi dels ceps del virus.