Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Intoxicació alimentària en viatges combinats

La responsabilitat d'un operador turístic per intoxicació alimentària durant un viatge combinat s'estén als danys morals que es deriven d'ella

img_mapa_p

El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees es va pronunciar fa algun temps sobre la responsabilitat a la qual estan sotmesos els organitzadors o venedors de viatges combinats en els quals s’inclouen no només l’estada sinó també els menjars que se serveixen. Si s’incompleix el contracte de prestació de serveis de viatge combinat per una intoxicació alimentària, el consumidor afectat té dret a rescabalar-se no només dels danys físics patits, sinó també dels danys morals derivats de l’incompliment o la mala execució de les prestacions que constitueixen el viatge combinat, i que es tradueix en la pèrdua del gaudi de les vacances contractades.

Img mapamundo

Una família austríaca va contractar amb una agència de viatges unes vacances combinades (estada de 14 dies amb tot inclòs) en un club de Turquia. L’estada de la família es va realitzar íntegrament en el citat Club, que proporcionava també tots els menjars. Aproximadament vuit dies després de l’inici de les vacances, la filla menor del matrimoni va presentar símptomes d’intoxicació per salmonella, la presència de la qual s’imputava als menjars servits. Molts altres clients també van emmalaltir i van presentar els mateixos símptomes. Tal com descriu la sentència, la malaltia, que es va perllongar més enllà del final de l’estada, va provocar accessos de febre al llarg de diversos dies, trastorns circulatoris, diarrea, vòmits i ansietat. Els pares de la menor es van veure obligats a haver de cuidar d’ella fins al final de l’estada.

Una vegada de retorn, i ja finalitzades les vacances, la família va presentar un escrit de reclamació a l’operador dels fets esdevinguts i les conseqüències que es van derivar per a la seva filla menor en l’àmbit del servei contractat. Després van presentar una demanda contra la companyia turística al no obtenir resposta, reclamant el pagament d’una indemnització per danys i perjudicis.

El plet principal
La Directiva comunitària reconeix de forma implícita l’existència d’un dret a la reparació dels danys que no siguin corporals i sí morals

Els jutges, en un procés en primera instància, li van donar la raó de forma parcial, condemnant a l’operador al pagament d’una mica més de la meitat de la reclamació sol·licitada, doncs la indemnització només contemplava els sofriments físics causats per la intoxicació alimentària, i no així la reparació del perjudici moral causat per la pèrdua del gaudi de vacances, doncs consideraven que cap Llei austríaca preveia expressament la reparació d’un perjudici moral d’aquesta naturalesa.

El Tribunal d’Apel·lació davant el qual es va presentar recurs, si bé compartia el punt de vista de l’òrgan jurisdiccional de primera instància pel que fa al Dret austríac, va considerar que l’aplicació del dret comunitari sobre viatges, vacances i circuits combinats podria donar lloc a una solució diferent. En aquest sentit, l’òrgan judicial austríac va plantejar davant el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees una qüestió prejudicial a fi de dilucidar si l’article 5 de la Directiva 90/314/CEE del Consell, de 13 de juny de 1990, relativa als viatges combinats, les vacances combinades i els circuits combinats, ha d’interpretar-se en el sentit que, en principi, confereix al consumidor un dret a la reparació del perjudici moral derivat de l’incompliment o de la mala execució de les prestacions que constitueixen un viatge combinat. Altres sentències del tribunal europeu havien declarat que un òrgan jurisdiccional nacional està obligat a interpretar les disposicions del Dret nacional a la llum de la lletra i de la finalitat d’una directiva per aconseguir el resultat perseguit per aquesta.

La inclusió dels danys morals
El Tribunal de Justícia considera que l’article 5, apartat 2, paràgraf primer, de la Directiva obliga als Estats membres a adoptar les mesures necessàries perquè l’organitzador de viatges repari «els danys soferts pel consumidor a causa de la no execució o mala execució del contracte». La norma comunitària pretenia eliminar les disparitats existents entre les normatives i les pràctiques dels diversos Estats membres en matèria de viatges combinats que poden crear distorsions en la competència entre els operadors establerts en Estats membres diferents.

Els perjudicis morals derivats en la prestació de viatges combinats eren freqüents en els Estats membres, i s’havia d’estar a les expenses del que les legislacions de cadascun dels Estats tinguessin previst. No tots els ordenaments jurídics preveien la indemnització de danys morals derivats de la prestació d’aquest tipus de serveis turístics. En aquest sentit, l’obligació de reparar els perjudicis morals en alguns Estats membres, i la seva inexistència en uns altres, donava lloc a considerables distorsions en la competència, tenint en compte que, com va destacar la Comissió, s’observaven, amb freqüència, perjudicis morals en aquest àmbit.

En el present cas hem de tenir en compte que en l’àmbit del viatge combinat contractat queden incloses els menjars que s’ofereixen durant l’estada. Les conseqüències derivades d’un menjar en mal estat que ha determinat la intoxicació alimentària de la filla menor produeixen uns danys que van més enllà de les lesions patides. A més han determinat la pèrdua del gaudi de les vacances familiars. La Directiva comunitària té com a finalitat principal donar protecció als consumidors, i en el marc dels viatges turístics, la reparació del perjudici causat per la pèrdua del gaudi de les vacances té una especial rellevància especial per qui les contracta. La norma en qüestió reconeix de forma implícita l’existència d’un dret a la reparació dels danys que no siguin corporals, per tant del perjudici moral.

El Tribunal de Justícia conclou que l’article 5 de la Directiva ha d’interpretar-se en el sentit que, en principi, confereix al consumidor un dret a la reparació del perjudici moral derivat de l’incompliment o de la mala execució de les prestacions que constitueixen un viatge combinat. Per això, qui ofereix la prestació de serveis d’alimentació durant l’estada pròpia d’un viatge combinat ha de tenir en compte aquest fet, doncs la seva responsabilitat pot estendre’s, com el present cas més enllà que a la reparació dels danys i perjudicis físics derivades de qualsevol intoxicació alimentària. L’organitzador, que és amb qui el consumidor contracta la prestació combinada, és qui haurà de respondre enfront d’aquest en primera instància. Qui ofereix directament al consumidor el servei de restauració, dins o no de l’estada, serà qui respondrà enfront de l’organitzador dels danys i perjudicis causats a aquest per repetició de la quantitat abonada al consumidor en concepte de danys i perjudicis.

La protecció del consumidor
L’Advocat General, en la presentació de les seves conclusions, és conscient que la política de protecció del consumidor està experimentant, des de fa ja alguns decennis, una interessant i significativa evolució no només en els Estats membres, sinó també a escala comunitària. Després de ser objecte inicialment de mesures adoptades de forma esporàdica i ocasional conformement a l’article 100 del Tractat CE (actualment article 94 CE, després de la seva modificació), posteriorment l’actuació comunitària en matèria de protecció dels consumidors va trobar, mitjançant l’Acta Única Europea de 1986 primer i el Tractat de Maastricht de 1992 després, un esment exprés i una base jurídica més flexible en l’article 100 A (actualment article 95 CE), per passar finalment a constituir de forma autònoma una de les polítiques comunitàries de l’article 129 A (actualment article 153 CE).

D’aquesta manera, exposa, a poc a poc es van ser adoptant nombroses i importants Directives que han tingut directament en compte les exigència de protecció dels consumidors, conciliant-les amb les exigències derivades de la realització de mercat interior i amb la progressiva liberalització de la circulació de mercaderies i persones entre els Estats membres. En particular, aquestes Directives s’han concentrat en aspectes específics que, a poc a poc, van fer necessària una normativa comuna, señaladamente pel que fa al Dret de contractes i en matèria de responsabilitat civil.

La Directiva de referència, aprovada el 13 de juny de 19990, relativa als viatges, vacances i circuits combinats, adoptada així mateix conformement a l’article 100 A de el Tractat CE, s’inscriu de forma expressa en aquest context, referint-se específicament a un sector que representa un aspecte essencial per a la realització del mercat interior, tenint en compte del creixent desenvolupament del sector turístic en les economies dels Estats membres. En aquest sentit, la normativa comunitària ha de tenir com a objectiu prioritari que els consumidors de la UE gaudeixin de condicions comparables sigui com anàs l’Estat membre que adquireixin un viatge combinat.

L'ÀMBIT DE LA RESPONSABILITAT

Img compra1
En l’aspecte de la responsabilitat contractual es precisa el contingut de la relació triangular que s’estableix entre l’organitzador i/o el detallista, el consumidor i el prestador dels serveis, de tal manera que, per regla general, es considera que l’organitzador és l’únic responsable dels danys causats al consumidor per la no execució o la mala execució del contracte.

L’article 5 de la Directiva comunitària de referència disposa que els Estats membres adoptaran les mesures necessàries perquè la responsabilitat respecte al consumidor per la bona execució de les obligacions derivades del contracte recaigui en l’organitzador i/o en el detallista que siguin part d’aquest contracte, amb independència que aquestes obligacions les hagin d’executar ell mateix o altres prestadors de serveis, i això sense perjudici del dret de l’organitzador i/o del detallista a actuar contra aquests altres prestadors de serveis.

Pel que fa als danys soferts pel consumidor a causa de la no execució o mala execució del contracte, els Estats membres adoptaran les mesures necessàries perquè la responsabilitat recaigui en l’organitzador i/o el detallista tret que dita no execució o mala execució no siguin imputables ni a aquests ni a un altre prestador de serveis, perquè les faltes observades en l’execució del contracte són imputables al consumidor; aquestes mancades siguin imputables a un tercer aliè al subministrament de les prestacions previstes en el contracte i revesteixin un caràcter imprevisible o insuperable;es deguin a un cas de força major, o a un esdeveniment que l’organitzador i/o el detallista, o el prestatari, posant tota la diligència necessària, no podien preveure ni superar.

En els dos últims casos l’organitzador i/o el detallista que siguin part en el contracte estaran obligats a actuar amb diligència per prestar assistència al consumidor que es trobi en dificultats. A més, s’estableixen obligacions per al consumidor, que haurà de comunicar al més aviat possible al prestador que es tracti, així com a l’organitzador i/o al detallista, per escrit o en qualsevol altra forma adequada, tot incompliment en l’execució del contracte que hagi comprovat in situ. No obstant això, aquesta obligació haurà d’esmentar-se de forma clara i precisa en el contracte.

Bibliografía

Referència judicial

  • Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Sexta) de 12 de març de 2002 dictada en l'assumpte C-168/2000, entre Simone Leitner contra TUI Deutschland GmbH & Co. KG.
Normativa
  • Directiva nombre 90/314/CEE del Consell, de 13 de juny de 1990, relativa als viatges combinats, les vacances combinades i els circuits combinats. DOTZE nombre 168/1990, de 23 de juny de 1990. La Directiva ha estat incorporada al nostre ordenament jurídic a través de la Llei 21/1995, de 6 de juliol de 1995, reguladora dels viatges combinats.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions