Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Intoxicacions per bolets, un fenomen tardorenc

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 08deOctubrede2001

Els diagnòstics i tractaments per intoxicació de bolets han millorat amb el transcurs dels anys, però també apareixen nous casos, sobre els quals és necessari investigar. La inexperiència i els falsos mites sobre el seu comestibilidad solen ser factors claus en els casos d’intoxicació.

Les intoxicacions per bolets solen ser col·lectives, afectant per igual a homes i dones, es produeixen generalment a la tardor i sobretot durant els caps de setmana i dies festius. En la seva majoria, els afectats pertanyen a l’àmbit urbà i quan els símptomes requereixen d’una consulta mèdica el recurs més utilitzat són els serveis d’urgències d’un hospital.

Aquest és el retrat robot que dibuixa Josep Piqueras, metge del Servei d’Hematologia de l’Hospital Vall d’Hebron, i que es correspon amb els dos terços de les visites rebudes en el citat centre. Des de 1982 fins a 1999, 615 pacients van acudir als serveis d’urgència de l’hospital Vall d’Hebron a Barcelona per intoxicació de bolets i fongs. “Aquests són els casos que a causa de la seva gravetat acabaran visitant els serveis d’urgències”, comenta Piqueras. Segons l’expert, representen més o menys la meitat dels quals es produeixen.

En general, pot esperar-se una incidència de 5-10 casos per milió d’habitants i any, és a dir, de 200 a 400 casos anuals a Espanya, segons dades epidemiològiques. El 40% dels casos és catalogat com a intoxicació greu (tipus Amanita phalloides), amb una mortalitat que se situa al voltant del 10%; un 50% són gastroenteritis, més o menys severes, que se solucionen sense complicacions en un parell de dies; i el 10% restant són diversos tipus d’intoxicacions que, en general, són d’escassa gravetat.”

Malgrat la severitat de les xifres, l’índex de mortalitat per aquesta causa ha descendit significativament en els últims anys. “Entre 1919 i 1939 la mortalitat aconseguia el 30,7%, mentre que entre 1982 i 1997 es va situar en un 7,2%”. Les campanyes de difusió des dels diferents departaments de sanitat han servit per a sensibilitzar al gran públic sobre quins riscos són evitables en la recol·lecció i consum de bolets en la muntanya.

No obstant això, aquest tipus d’intoxicacions continuen sent rellevants. Prova d’això són les dades recollides pels centres d’informació toxicològica dels Estats Units. “Sis de cada mil crides registrades estan relacionades amb les intoxicació per bolets o fongs” explica Piqueras.

El factor humà

“Per als qui no saben, tots els bolets s’assemblen”, afirma Piqueras. I és que el factor humà és l’origen de moltes de les imprudències que es cometen en la recol·lecció. Són molts els que no saben distingir un fong comestible d’un altre tòxic. I molts més els que es deixen portar per falsos mites, dites o tradicions populars sobre la seva toxicitat. Per exemple, ennegrir una moneda de plata o mentre es cuinen, un “supòsit” bon aspecte, o si han estat “picades” per algun animal, són alguns dels arguments que han portat a més d’una intoxicació.

Per als nous afeccionats, les visites guiades per societats micològiques, amb experts en aquest camp, es converteixen en un curset bàsic per a conèixer més dades sobre el món micològic i també ser respectuós amb la naturalesa a l’hora de la recol·lecta.

Dos tipus d’intoxicacions

Des del punt de vista clínic, segons l’Institut Nacional de Toxicologia, les intoxicacions es classifiquen en dos grans grups en funció del període d’incubació. El primer grup està format per les que tenen un període d’incubació curt, entre 30 minuts i quatre hores després de la ingesta. Aquest tipus d’intoxicacions, generalment lleus, solen caracteritzar-se per síndromes de tipus al·lucinogen (per fongs dels gèneres Psilocybe, Paneolus, Stropharia, Conocybe, Inocybe, Copelandia i Pluteus); gastrointestinal (Entoloma lividium i altres espècies dels gèneres Russulas, Lactarius, Boletus, Clitocybe i Agaritus, entre altres); panteriano (produït per Amanita muscaria i Amanita pantherina); coprínico (bolets del gènere Coprinus); o sudoriano (per les dels gèneres Clitocybe i Inocybe).

El segon grup engloba aquelles intoxicacions que es presenten amb un període d’incubació llarg, els símptomes de la qual apareixen passades les sis hores de la ingesta, encara que el temps mitjà sol situar-se entre les 9 i les 15 hores. Són les intoxicacions més greus, causades per bolets hepatotóxicas (Amanita phalloides, A.verna, A.porrinensis i algunes espècies del grup gènere Galerina i Lepiota), nefrotóxicas (fongs del gènere Cortinarius, especialment Cortinarius orellanus) i hidrazínicas ( Gyromitra esculenta, G.gigues, G.infula i Morchella esculenta). En aquests casos, la complicació deriva d’ho trigui que es manifesten els símptomes i de les greus conseqüències que poden implicar, com la pèrdua de la funció renal o hepàtica.

L’eficàcia del tractament depèn en bona part de la rapidesa amb la qual s’actuï. Segons Piqueras, que la persona afectada romangui tranquil·la i hidratada són les pautes bàsiques fins que arriba la visita del metge. I insisteix en la urgència en els casos en els quals se sospiti la ingesta d’Amanita phalloides així com conservar alguna mostra del bolet ingerit per a establir un diagnòstic més ràpid.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions