Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Investigadors espanyols obtenen el genoma complet del meló

És la primera vegada que una iniciativa públic-privada del nostre país aconsegueix un genoma complet d'una espècie superior de plantes

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 11 de Juliol de 2012

Un consorci de nou centres de recerca públics i privats espanyols ha obtingut el genoma del meló, una de les espècies de major interès econòmic a tot el món, ha anunciat el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), que ha destacat que “és la primera vegada que una iniciativa públic-privada espanyola aconsegueix un genoma complet d’una espècie superior de plantes (tenen flor i produeixen llavors) i, a més, ho han fet usant noves tecnologies de seqüenciació massiva, que són més barates i eficients”. A més del genoma complet del meló, els investigadors han pogut seqüenciar, a partir d’ell, els genomes de set varietats diferents.

El projecte Melonomics, engegat per la fundació Genoma Espanya, ha comptat amb la participació de nou centres de recerca i el suport de cinc empreses, tots ells distribuïts en cinc comunitats autònomes. El treball, publicat en la revista “Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS)” ha estat liderat per Pere Puigdomènech, del CSIC, i Jordi García Mas, de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), que desenvolupen el seu treball al Centre de Recerca en Agrigenómica de Barcelona (CRAG). També ha comptat amb una col·laboració destacada del grup dirigit per Roderic Guigó, del Centre de Regulació Genòmica.

Els resultats de l’estudi han mostrat que el meló té un genoma d’uns 450 milions de parells de bases i 27.427 gens, molt major que el seu parent més proper, el cogombre, amb 360 milions de parells de bases. “La diferència de grandària es deu en gran part a l’amplificació d’elements transponibes i no s’observen duplicacions recents del genoma, molt freqüents en espècies vegetals”, va explicar Puigdomènech.

“Hem identificat 411 gens en el meló que poden tenir la funció de proporcionar-li resistència a malalties. Són molt pocs i, malgrat això, el meló té una gran capacitat d’adaptació a diferents ambients”, va destacar l’investigador del CSIC. Durant l’estudi, en comparar aquest genoma amb altres propers filogenéticamente, s’ha va observar com es realitzen els canvis en el genoma d’aquestes espècies conegudes per la seva gran variabilitat.

Un altre aspecte d’interès per a l’estudi és el relacionat amb la maduració de la fruita, procés en el qual es defineixen característiques com el gust i l’aroma. Els investigadors han identificat fins a 89 gens relacionats amb alguns d’aquests processos: 26 relacionats amb l’acumulació de carotenos (el que dona el color a la polpa del meló) i 63 amb l’acumulació de sucre i, per tant, amb el sabor del meló, dels quals 21 no estaven descrits anteriorment. “El coneixement del genoma i dels gens relacionats amb característiques d’interès agronómico permetran avançar en la millora genètica d’aquesta espècie per produir varietats més resistents a plagues i amb millor qualitat organoléptica”, va assenyalar l’investigador de l’IRTA, Jordi García Mas.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions