Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Investigadors i representants de la societat civil es mobilitzen contra els transgènics

L'any passat es van conrear a Espanya 80.000 hectàrees de blat de moro alterat genèticament

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 19deFebrerde2009

Els organismes genèticament modificats (OGM) o transgènics tornen a ser objecte de rebot per part de la societat. Investigadors, organitzacions ecologistes, agricultors i consumidors han signat un manifest contra l’ús de transgènics en l’agricultura i l’alimentació.

Aquest document va ser presentat ahir a Madrid per Amics de la Terra, el sindicat agrari COAG, Ecologistes en Acció i Greenpeace, al costat de Vandana Shiva, premi Nobel alternatiu per la seva labor en defensa del medi ambient i els drets de les dones en l’Índia, qui va demanar al Govern espanyol que abandoni el seu suport als OGM.

Mentre els majors productors de blat de moro de la UE han prohibit el cultiu de transgènics, basant-se en nombrosos estudis científics sobre els seus impactes ambientals i sanitaris, “Espanya segueix sent el principal productor de blat de moro transgènic de la UE”, van assenyalar les citades organitzacions ecologistes. Segons les seves dades, l’any passat es van conrear al nostre país 80.000 hectàrees “en una condicions d’absoluta falta de transparència i incomplint moltes de les normes comunitàries i nacionals”.

“El Ministeri de Medi ambient i Mitjà Rural Marí ha de reconsiderar la seva aposta transgènica i orientar l’agricultura espanyola cap a solucions realment progressistes i modernes, ambiental i socialment sostenibles, com l’agricultura ecològica”, va dir Shiva.

Suposats beneficis

El manifest indica que després d’11 anys de cultiu, s’ha comprovat que les llavors modificades genèticament “no reporten els beneficis promesos per la indústria biotecnològica”. Així, “no redueixen l’ocupació de productes químics en el camp, sinó tot el contrari”. Posa com a exemple que a Estats Units els tres principals cultius transgènics han conduït des de 1996 a un augment en l’ús de pesticides de fins a 55.000 tones.

A més, els rendiments “són menors, o en el millor dels casos equivalents als de les varietats no modificades”, i els seus impactes sobre el medi ambient estan cada vegada més documentats: contaminació d’espècies silvestres emparentades, reducció de la biodiversitat, i contaminació química del sòl i dels aqüífers.

El document afegeix que els transgènics “no han aportat millores en la qualitat dels aliments, sinó grans incerteses sobre la innocuïtat dels productes que contenen ingredients modificats, sobretot a mitjà i llarg termini”.

Tampoc, diu, contribueixen a alleujar la pobresa ni la gana al món. “Al contrari, les aplicacions comercials de la biotecnologia en l’agricultura estan augmentant la bretxa que separa a pobres i rics”.

Sentència del Tribunal Europeu de Justícia

Aquesta mateixa setmana, el Tribunal Europeu de Justícia ha dictaminat que els Estats membres de la Unió Europea (UE) no poden mantenir en secret els llocs en els quals s’experimenta a l’aire lliure amb organismes transgènics.

Segons diu la fallada emesa, la informació relativa a la ubicació dels llocs “no pot mantenir-se com a confidencial” i les consideracions relatives a l’ordre públic “no poden constituir una raó suficient com per restringir l’accés a la informació”.

La Cort es pronuncia així sobre un cas que va començar en 2004, quan un ciutadà francès va sol·licitar a les autoritats locals de la província d’Alsàcia (est de França), on resideix, que li indiquessin on van ser alliberats organismes genèticament modificats en aquesta zona.

Les autoritats es van negar a donar tal informació sota l’argument que la mateixa podria posar en risc als grangers enfront d’opositors als OGM. Per això, el ciutadà va decidir recórrer a una cort francesa, que al seu torn va derivar el cas a la justícia europea.

L’Alt Tribunal considera que la normativa de la UE que permet a les autoritats locals mantenir en secret alguns aspectes relacionats amb els transgènics, com a detalls comercials, no s’estén a les localitzacions en què són alliberats.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions