Als beneficis que se li atribueixen al iogurt per tenir bacteris vius d’efectes beneficiosos per a la salut se li suma ara un de nou, segons es desprèn d’un estudi realitzat per un grup d’experts de la Universitat de Kyoto, a Japó. La recerca s’ha basat a enriquir un iogurt amb un anticòs procedent d’ous de gallina que aconsegueix acabar amb “Helicobacter pylori”, un bacteri responsable de moltes úlceres d’estómac i algunes variants de gastritis.
L’equip d’investigadors ha observat com en 42 pacients infectats amb “H. pylori” la seva activitat bacteriana es reduïa al mínim després d’ingerir dues copes d’aquest iogurt al dia durant quatre setmanes. Una vegada neutralitzada l’activitat del bacteri en aquests pacients, l’anticòs era destruït posteriorment per l’àcid de l’estómac. L’efecte d’aquest aliment amb propietats medicinals es deu a un anticòs que es troba en els ous de les gallines, anomenat IgY-ureasa, i que ajuda al sistema immune d’aquests animals a enfrontés a aquest bacteri.
Incidència bacteriana
“H. pylori” infecta a més del 50% de la població, i és la malaltia bacteriana gastrointestinal més comuna al món
Segons expliquen els responsables de la recerca, encara que actualment existeixen antibiòtics per combatre “H.pylori”, l’objectiu és fer un tractament més accessible, més fàcil de prendre i sense efectes secundaris. N’hi ha prou amb afegir un nou nutrient a la dieta diària del pacient. A més, en molts països en vies de desenvolupament on el bacteri té una major incidència, aquest iogurt tindrà un doble efecte ja que ajudarà també a combatre la desnutrició i altres problemes de salut per ser una font sana de calci i proteïnes.
El iogurt antiúlcera ja es comercialitza a Japó, Coreja i Taiwan, encara que els investigadors que ho han desenvolupat confien que els resultats favorables que estan obtenint puguin introduir pròximament el producte al mercat d’Estats Units, país on aquest bacteri afecte a al voltant de 25 milions de persones. Es calcula a més que “H. pylori” infecta a més del 50% de la població, sent la malaltia bacteriana gastrointestinal més comuna del món. Aquest bacteri ha estat identificada com l’agent causal de l’úlcera péptica (gastroduodenal) i s’ha classificat a més com carcinógeno tipus I, encara que en molts casos les persones portadores mai arriben a desenvolupar cap tipus de símptoma.
El sistema immune de les gallines
Els anticossos de l’ou són una interessant alternativa a l’ús d’anticossos de mamífers. Ja a la fi del segle XVIII es va demostrar que extractes de rovell d’ou obtinguts a partir de gallines hiperinmunizadas contra la toxina tetànica eren capaces de protegir a ratolins inoculats amb dosis letals de la mateixa toxina. El sistema immune de les gallines, en molts aspectes similar al dels mamífers, ofereix una diferència molt important quant a la transferència d’immunitat passiva als descendents. Mentre que en els mamífers és transferida a través de la placenta o del calostre, les aus ho fan a través dels components fluïts de l’ou . Quan l’ou es troba en l’ovari, la gallina transfereix les seves immunoglobulines “I” (IgY) séricas a la gemma. Aquesta denominació prové del nom anglès “yolk” o gemma. Durant el desplaçament de l’ou a través de l’oviducte, altres immunoglobulines són transferides a l’albúmina (clara).Els anticossos, a més d’intervenir en diferents tractaments de malalties, són també importants components en multitud de recerques biomèdiques. Normalment s’obtenen dels mamífers, però en els últims anys els anticossos de pollastre (IgY) s’usen cada vegada més a causa, sobretot, a la creixent preocupació pel benestar animal. ja que els anticossos de pollastre simplement poden extreure’s del rovell de l’ou de la gallina, no és necessari dessagnar a l’animal per obtenir-los. A més del benestar animal, també es té en compte que la quantitat d’anticossos produïda per una gallina és molt major que la que pot obtenir-se d’un conill.
Els ous formen part de l’alimentació diària de gran part de la població i, per tant, també els anticossos que naturalment es troben en el rovell de l’ou. Per aquesta raó, el concepte de consumir anticossos IgY pot ser fàcilment acceptat pel consumidor. Això representa un gran avantatge al moment d’intentar elaborar nous productes preventius i terapèutics basats a la tecnologia IgY. S’han realitzat diversos assajos en els quals s’ha administrat IgY per a la prevenció o tractament de diferents infeccions humanes com la càries o l’úlcera d’estómac.
Encara queda per determinar si les formulacions terapèutiques i preventives basades en IgY són considerades productes medicinals que han de complir amb totes les regulacions pertinents, o poden ser considerades com a aliments funcionals o
La dieta és un factor determinant implicat en la prevenció i tractament de moltes malalties, juntament amb uns hàbits de vida saludables. Però un aliment funcional va mes allà d’aquest concepte ja que, a més de complir amb el seu objectiu bàsic de nodrir, conté un component, nutrient o no nutrient, amb efecte selectiu sobre una o diverses funcions de l’organisme, amb un efecte afegit per sobre del seu valor nutricional i els efectes positius del qual justifiquen que pugui reivindicar-se el seu caràcter funcional o fins i tot saludable, segons la definició d’experts de l’International Life Sciences Institute (ILSI, en les seves sigles angleses).
Alguns exemples d’aliments funcionals són els naturals que contenen certs minerals, vitamines, àcids grassos, fitoesteroles, fibra o substàncies antioxidants, i els aliments modificats i enriquits en aquest tipus de substàncies i els probióticos com el iogurt, que tenen bacteris vius d’efectes beneficiosos per a la salut, o els prebióticos que contenen ingredients alimentosos no digeribles, amb la propietat potencial de millorar la salut en promoure el creixement selectiu de bacteris intestinals beneficiosos.
Només es podran realitzar declaracions nutricionals i de propietats saludables en tres categories i seguint com a criteri general que siguin fàcilment comprensibles per part d’un consumidor mitjà, segons el reglament (CE) 1924/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de desembre de 2006, relatiu a les declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments aplicat a partir de l’1 de juliol de 2007 en tots els Estats membres.
- Les anomenades “declaracions nutricionals” o “de contingut”, que són aquelles que afirmen, suggereixen o donen a entendre que un aliment posseeix propietats nutricionals benèfiques específiques per raó de la seva aportació energètica o pels nutrients o altres substàncies que conté o no conté (per exemple, “baix en calories, sal o sucre” o “ric en vitamines, fibra o proteïnes”).
- Les “declaracions de propietats saludables”, que són les que donen a entendre que existeix una relació entre una categoria d’aliments, un aliment o un dels seus components i la salut. La publicitat està plena d’exemples d’aquest tipus de declaracions que es refereixen a aliments que, per contenir un determinat ingredient, són bons per a les defenses de l’organisme o ens ajuden a reforçar la nostra salut o a reduir el colesterol.
- Les “declaracions de reducció del risc de malaltia”, que són aquelles que afirmen que el consum d’un aliment o d’un dels seus constituents redueix significativament un factor de risc d’aparició d’una malaltia (com, per exemple, anuncis o etiquetes d’aliments que afirmen que disminueix el risc de patir isquemia coronària o accidents cerebrovasculares).
