Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Ciència i tecnologia dels aliments

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Josep M. Casacuberta, expert del panell científic de transgènics de l’EFSA

«La clàusula de salvaguarda per a transgènics és aplicable sempre que hi hagi raons científicament fortes»

Fa amb prou feines uns mesos, un treball científic qüestionava la seguretat d’una varietat de blat de moro transgènic aprovada per la Comissió Europea. Es tractava del MON863, que incorpora un gen del bacteri Bacillus thuringiensis per expressar una proteïna insecticida contra algunes plagues. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles en anglès) va haver de reevaluar les dades de l’experiment i va confirmar la seguretat del transgènic.

A més del treball de l’EFSA, un altre grup francès feia el mateix de forma independent. Tots els estudis estaven avaluant les mateixes dades del mateix experiment amb animals. Com és possible que un sol experiment tingui lectures tan diferents? D’altra banda, ja en 2004 l’EFSA va haver de reafirmar-se en la seguretat d’aquest mateix transgènic. És el MON863 un cas especialment problemàtic? Com és el procés d’avaluació d’un transgènic? Josep M. Casacuberta és especialista en biologia molecular i un dels experts del Panell científic d’organismes genèticament modificats de l’EFSA. Casacuberta, que treballa en el Laboratori de Genètica Molecular Vegetal CSIC-IRTA de Barcelona (CSIC), ens explica com funciona el mecanisme d’avaluació i quina ha passat en aquest cas concret.

Comencem pel principi. Quan es va aprovar aquest transgènic?

L’any 2004. Llavors la legislació era una mica diferent però en essència se seguia el mateix mecanisme que ara. L’empresa que vol posar al mercat un producte transgènic ha de presentar a través d’un estat membre un informe amb informació relativa al producte. En el dossier ha de dir-se detalladament quin caràcter s’ha modificat de la planta, com s’expressa el gen modificat i on, característiques agronómicas de la planta, anàlisi de toxicitat, entre altres aspectes. La pròpia EFSA ha preparat una guia perquè les empreses sàpiguen quina informació han d’adjuntar i com.

I l’autorització per a aquesta varietat es va demanar para consumo animal, humà, per conrear?

Per importar i para consumo animal i humà. En altres casos es demana també autorització per conrear, encara que sovint les empreses prefereixen conrear fora d’Europa per raons que poden ser tant d’estratègia empresarial com que la planta creixi millor en altres climes.

No obstant això, fa escassament un mes l’EFSA va haver de reafirmar que la varietat MON 863 era segura a propòsit d’una informació que qüestionava la seguretat d’aquest aliment. Què va passar?

«És possible que nova informació faci reevaluar la seguretat d’un transgènic; l’important és que el mecanisme existeix»Un grup de recerca francès del CRIIGEN (Comitè per a la Informació Independent i la Recerca sobre Ingenieria Genètica) reanalizó estadísticament les dades dels experiments amb animals presentats per l’empresa en el seu informe i, segons afirmaven, la seva anàlisi podia indicar un altre resultat. Hi havia dos punts principals. D’un costat, veien diferències de pes entre els animals alimentats amb el gra transgènic; els mascles perdien un 3% de pes mentre que les femelles guanyaven un 3,7%. Però la relació dosi-efecte no era coherent. Els efectes en el pes dels mascles es donava quan aquests eren alimentats amb gra transgènic en una proporció del 11% i del 33%.

I l’altre punt?

En l’experiment amb animals s’analitzaven moltes dades, fins a 494 paràmetres. Quan s’analitzen tants paràmetres, el normal estadísticament és esperar diferències matemàticament significatives, normalment al voltant de 25. Si embargament, el grup del CRIIGEN va trobar bastants més, al voltant de 40 i, en la seva opinió, algunes d’elles podien ser indicatives de dany renal o hepàtic.

I ho era?

A pesar que trobessin aquestes més de 40 diferències, la qual cosa era esperable en tractar-se de molts paràmetres que estaven relacionats, no hi havia una rellevància ni correlació biològica entre elles. Una cosa són les diferències matemàticament significatives i una altra cosa és si aquestes diferències són biològicament significatives. Tant l’EFSA, que va reunir un grup de treball amb alguns dels millors experts en estadística, com un altre grup francès que va realitzar el treball a petició de la Comissió francesa d’Enginyeria Molecular, van analitzar de nou i de forma independentment les dades i tots dos van arribar a aquesta mateixa conclusió. En el cas de les diferències de pes, els dos grups van veure que no hi havia diferències significatives ni aquestes eren dosis-depenents. Al contrari, les diferències entre els grups de control i els que havien menjat gra transgènic es podien explicar per diferències individuals.

I totes aquestes anàlisis es realitzen sempre sobre les mateixes dades i el mateix experiment, el presentat en el 2004 per Monsanto. Com és possible?

Els estudis amb animals no són una ciència exacta i no existeix una única manera d’analitzar les dades obtingudes. Quan s’intenta detectar variacions petites d’algun paràmetre entre un nombre de dades important cal utilitzar mètodes estadístics sofisticats, i existeixen diferents maneres d’abordar aquest estudi. L’EFSA ha engegat un grup de treball per arribar a un consens sobre cuales són els mètodes més adequats per analitzar aquest tipus de dades, i publicarà unes recomendaciónes per a la presentació dels dossiers en el futur. Els experiments realitzats per Monsanto complien el protocol de bones pràctiques científiques i va ser realitzat correctament. No obstant això, ni l’anàlisi estadística de les dades presentat per Monsanto ni el presentat en el treball de CRIIGGEN poden considerar-se òptims actualment.

Encara així, els experiments amb models animals són el que més crida l’atenció i es considera una part molt important.

Ho és, però els ratolins no són persones i a més, en els experiments, es tracta d’una alimentació forçada. Trobar un bon model per analitzar productes té les seves limitacions i també pot portar a falsos positius. Les anàlisis en animals són molt importants en l’avaluació dels transgènics però no són els únics, són una dada més entre els molts que s’analitzen.

Tornem a l’opinió de l’EFSA, que es reafirma en la seguretat del producte. Això és al juny d’aquest mateix any. Què succeeix a partir d’aquí? Si el producte és segur, la Comissió Europea deixa les coses tal com estan?

L’opinió de l’EFSA serveix per assessorar però és la Comissió qui ha de prendre una decisió.

Anem una mica més enrere en el temps. Sobre aquest mateix transgènic, l’EFSA va emetre una primera opinió a l’abril de 2004. I a l’octubre d’aquest mateix any, l’EFSA ja va haver d’emetre una primera reafirmació de la seguretat del producte a propòsit d’una pregunta presentada per les autoritats alemanyes. Això és abans que aparegués el treball francès. I crec que algun país més ha presentat objeccions a introduir el producte.

Cada país té dret a aplicar el que es diu la clàusula de salvaguarda, si pensa que la introducció d’aquesta planta transgènica al seu territori pot portar problemes i, per tant, pot decidir no importar o no conrear el transgènic. Es necessiten raons científicament fortes per establir una clàusula de salvaguarda. Llavors la Comissió demana a l’EFSA una nova opinió per saber si la salvaguarda és sòlida. Fins ara, les opinions de l’EFSA han arribat a la conclusió que les salvaguardes presentades fins ara no són sòlides.

No?

Fins ara no, la qual cosa no vol dir que no pugui existir una que sí ho sigui. Cada Estat sap perquè presenta la salvaguarda. Una salvaguarda sòlida pot donar-se pel risc que hi hagi una espècie que pugui creuar-se amb la planta transgènica, perquè existeix al país un insecte determinat sensible a la toxina que incorpora el transgènic i hi ha un risc per a la biodiversitat, per exemple.

És est el transgènic que més problemes ha donat, amb tantes preguntes, objeccions i opinions de reafirmació?

No, però amb ell s’ha vist que cada vegada és més fàcil generar una certa polèmica amb els transgènics. És normal que puguin existir certs dubtes i és possible que nova informació faci reevaluar la seguretat d’un transgènic; l’important és que el mecanisme existeix.

UN MECANISME PÚBLIC I OBERT

Img nuez2
Un pot estar a favor o en contra dels transgènics però pocs dubten que Europa ha intentat establir un mecanisme d’avaluació que disposi de la màxima transparència. El procediment per avaluar un transgènic comença amb la presentació d’un informe per part de l’empresa que requereix aquesta aprovació. Aquest informe, presentat a la Comissió Europea, és analitzat pel panell científic d’organismes modificats genèticament de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). L’informe, apunta Josep M. Casacuberta, s’analitza detalladament i si és necessari es demanen més detalls a l’empresa.

Durant l’avaluació, les autoritats competents de cada país, com a agències de seguretat alimentària o ministeris, tenen accés al dossier presentat per l’empresa, de manera que si veuen un risc potencial poden dirigir una pregunta a l’EFSA. Aquesta, al seu torn, dirigeix la pregunta a l’empresa, per recaptar més informacón. Al final, quan el comitè de l’EFSA decideix que té suficient informació, emet una opinió científica. Paral·lelament, la JRC, el laboratori europeu de referència per a la detecció de transgènics, ha d’emetre un informe que confirmi que existeix un mètode de detecció per a cadascun dels transgènics que es volen aprovar. Quan tots dos informes arriben a la Comissió Europea, el públic en general pot consultar-los i fer arribar preguntes a la Comissió. És finalment la Comissió Europea la que decideix si aprovar o no l’entrada al mercat del transgènic i durant la negociació d’aquesta aprovació, les autoritats poden presentar noves preguntes.

En l’avaluació de transgènics es tenen en compte aspectes de toxicologia, respostes al·lèrgiques, d’ecologia i anàlisi ambiental i de genètica molecular. Per exemple, en l’àmbit ambiental, cal tenir en compte el risc d’encreuament amb espècies silvestres, si pot haver-hi un impacte sobre la biodiversitat i donar-se un flux de gens a altres espècies. El tipus d’anàlisi és l’adequat per als transgènics que s’estan produint actualment, però si en el futur es comercialitzen un altre tipus de transgènics, per exemple que produeixin molècules d’interès farmacèutic, caldrà analitzar altres aspectes i tenir en compte altres riscos potencials.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions