Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Josep Maria Bonmatí, president d’AECOC

La traçabilitat permet evitar el frau, de manera que també contribueix en la protecció del consumidor

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 17deJunyde2005

Seguir els passos de producció d’un aliment és, des de l’1 de gener de 2005, una opció possible després de l’aprovació del Reglament (CE) 178/2002. La mesura legislativa té com a principal objectiu seguir tots els moviments dels aliments, des del seu origen fins que arriba al consumidor. Garantir la traçabilitat dels aliments s’ha convertit en una de les principals tasques del sector alimentari. En aquest sentit, l’Associació Espanyola de Codificació Comercial (AECOC), que presideix Josep Maria Bonmatí, realitza treballs que abasten totes les baules de la cadena de subministraments, tant fabricadors com a llotges, majoristes i distribuïdors de productes. Les mesures adoptades en aquest àmbit neixen amb la finalitat de donar resposta a la demanda, cada vegada més creixent, de majors garanties de seguretat dels aliments i de protecció dels consumidors.

De la granja a la taula?

Va ser un lema sorgit fa 10 anys per il·lustrar la necessitat d’un control sobre el traçat dels aliments des del seu origen fins al seu consum. Molt s’ha parlat de traçabilitat des de llavors. Les crisis alimentàries viscudes al llarg d’aquest temps han accelerat el procés de regulació administrativa d’aquesta traçabilitat. Ara, i des de l’1 de gener del 2005, tot operador alimentari, productor, transformador o distribuïdor té l’obligació legal de saber qui li ha venut un producte concret i qui és el receptor de la mercaderia venuda.

Què és la traçabilitat?

La traçabilitat és una eina per a la seguretat alimentària i, en la taula rodona que hem celebrat emmarcada en la I Setmana de la Seguretat Alimentària, hem pogut conèixer, de la mà dels més reconeguts experts nacionals en aquesta qüestió, les seves implicacions internes i externes. La traçabilitat va néixer amb un enfocament integral de la cadena de subministrament i això requereix la col·laboració de tots els operadors econòmics perquè, junts, puguem garantir un elevat nivell de seguretat alimentària, salut animal, benestar animal i qualitat dels productes fitosanitaris de principi a fi.

I què és AECOC?

AECOC és, amb més de 20.500 companyies associades, l’única associació empresarial espanyola en la qual fabricants i distribuïdors treballen conjuntament per a la millora del sector de gran consum. La nostra associació professional abasta totes les baules de la cadena de subministraments, tant fabricadors com a llotges, majoristes, operadors logístics i distribuïdors de productes. La missió d’AECOC és la de contribuir a millorar les relacions entre fabricants i distribuïdors, amb la finalitat d’aportar el major valor al consumidor. Dit d’una altra manera, ens hem proposat identificar oportunitats de millora en la cadena de producció i a través de la col·laboració entre les empreses que la conformen. La nostra faceta més coneguda, no obstant això, és l’estandardització de sistemes d’identificació automàtica i intercanvi electrònic de dades. AECOC forma part d’una organització internacional present en més de 100 països. D’aquesta manera, l’estandardització promoguda des d’AECOC constitueix una extensió de la utilitzada a tot el món.

Com es concreta la funció de la traçabilitat en aquesta cadena de producció estandarditzada?

“AECOC promou l’estandardització de l’etiquetatge mitjançant un codi de barres i la informació electrònica de dades”

En els últims anys la traçabilitat s’ha convertit en un concepte fonamental per a les empreses agroalimentàries. En els sectors de productes peribles, i especialment en fruites i hortalisses, algunes empreses van implantar ja sistemes de traçabilitat per exigència dels seus clients estrangers abans fins i tot de l’aparició del RE 178/2002. En cárnicos, la regulació de la carn de boví va provocar igualment l’adaptació del sector i el posterior compliment.

Per habilitar la traçabilitat és molt important que les empreses registrin la informació crítica en cadascun de les baules de la cadena. Així, es disposa per fi de sistemes de registre d’informació i bases de dades preparades per a això. A més, es disposarà públicament d’una informació de traçabilitat que haurà d’aparèixer en l’etiqueta dels productes. Aquesta informació és part de la identificació del producte i és la que serveix de clau al consumidor.Actualment, les empreses estan immerses en projectes de millora de la traçabilitat interna. Cada empresa organitza la seva traçabilitat en funció dels seus processos interns, el volum de producció o la inversió realitzada, entre uns altres.Per a això, és necessari que totes les empreses de la cadena de subministraments parlin un llenguatge comú i estableixin mecanismes de col·laboració per compartirinformació de forma eficient. I és aquí on la missió de l’AECOC es fa més palesa: promovent l’estandardització de l’etiquetatge mitjançant un codi de barres i la transmissió electrònica de dades.

I la seguretat està servida…

La seguretat alimentària és el fruit d’una determinada forma de desenvolupar les activitats que componen el conjunt de la cadena alimentària. Parlem d’una seguretat solidària, subjectiva, encara que també vulnerable. Es pretén que formi part de tot producte com alguna cosa intrínsec i no necessàriament més car.L’administració sanitària ja no és l’única responsable ni l’única garant de la seguretat alimentària. El consumidor ha identificat a tots els “actors” de la trama i exigeix a tots garanties de seguretat. Per mitjà de la traçabilitat, disposem d’un sistema de gestió i identificació de productes al llarg de tota la cadena de subministrament. Elimina l’anonimat, alhora que rastreja i identifica els problemes. Permet respondre amb precisió a les demandes de seguretat i evita generalitzar mesures cautelars (principi de precaució). En conseqüència, tots els productes acabats s’identifiquen a partir d’aquí mitjançant un nombre de lot o codi de fabricació.

Quan ha dit que la seguretat alimentària “traçada” és vulnerable, a què es referia?

Al fet que traçabilitat no és sempre sinònim de seguretat alimentària. Amb tot, la seva aplicació implica control, coneixement i responsabilitat.

Se suposa que la qualitat també surt guanyant.

“Traçabilitat no és sempre sinònim de seguretat alimentària, encara que la seva aplicació implica control, coneixement i responsabilitat”La implantació d’un sistema de traçabilitat garanteix un producte de millor qualitat, ja que permet disminuir els riscos relatius a la seva seguretat, localitzant i retirant de la cadena alimentària els productes que presentin risc per a la salut dels consumidors o que no compleixin amb els criteris de qualitat estipulats. La traçabilitat permet evitar el frau, de manera que també contribueix en la protecció dels interessos dels consumidors. A més, permet així mateix millorar la productivitat i els nivells de producció, alhora que proporcionar una informació més precisa al consumidor o als responsables de nivells intermedis que integren la cadena alimentària. D’altra banda, no oblidem que per garantir que la informació veritable arriba al consumidor és necessària la verificació de l’eficàcia dels sistemes de traçabilitat mitjançant auditorias.

Suposem que compro un rellom i vull conèixer tots els seus traços.

En el cas particular de la carn i els productes cárnicos, tal com s’ha dit en la taula rodona, la traçabilitat ha d’incloure totes les baules de la cadena des de la producció (origen, genètica, alimentació, instal·lacions, medicacions, cures sanitàries, transport o controls) fins a arribar al consumidor (tipus de carn o producte cárnico, sistema d’envasament, opinió del consumidor, etc.). Per tant, l’aplicació de la traçabilitat s’inicia en les granges i inclou escorxadors/escorxadors, sales d’especejament, elaboració de productes derivats, distribució i emmagatzematge. Es tracta d’un procés horitzontal, alhora que vertical.

Horintozal i vertical?

La traçabilitat és horitzontal, en el sentit que afecta a tots els aliments i operadors de la cadena alimentària. No obstant això, alguns productes estan subjectes també a una traçabilitat vertical, o sigui, a unes normes específiques o pròpies per a l’aplicació de la traçabilitat. Un d’aquests productes és la carn de boví.

Les vaques boges van aportar seny a la cadena alimentària.

A partir de la crisi originada per l’encefalopatia espongiforme bovina en 1996, i posteriorment en 2000, la traçabilitat en boví va adquirir una granrellevància, ja que constitueix un dels pilars fonamentals per intentar reestablecer la confiança dels consumidors i també dels productors.En bestiar boví, i des de 1998, és obligatòria la identificació individual dels animals mitjançant crotales (dos marques auriculars amb un codi numèric de 14caràcters), un document d’identificació bovina (DIB), llibre de registre de les explotacions i una base de dades a nivell nacional (informació detots els animals de totes les explotacions). Tota la informació del DIB, així com les dades sanitàries i de cosines s’inclou en la base de dades existent a nivell estatal. Durant el sacrifici dels animals en l’escorxador/escorxador s’afegeix a la informació continguda en el DIB la data de sacrifici. Després, es notifica a l’Administració el sacrifici dels animals i se li envia el DIB complementat com a màxim 7 dies després del sacrifici. Per tant, la identificació de l’animal a la seva arribada a l’escorxador/escorxador està sempre garantida.

Tot resumit en una etiqueta que els consumidors haurem d’aprendre a manejar.

L’etiquetatge i identificació és imprescindible per garantir la traçabilitat, com estableix el Reial decret 1698/2003. En aquest Reial decret es parla específicament de la traçabilitat relativa a l’etiquetatge, especificant la informació obligatòria que han de registrar (a més de complir amb el sistema d’etiquetatge)tots els agents econòmics i organitzacions, ja siguin escorxadors/escorxadors, sales d’especejament, magatzems frigorífics, establiments d’elaboració de carn picada i punts de venda al consumidor final. La interrelació de tots aquests registres d’etiquetatge realitzats al llarg de la cadena alimentària permetrà conèixer, per a un determinat producte, totes les característiques de l’animal o animals de procedència.

En quin marc legal cal situar aquest control de la seguretat alimentària per mitjà de la traçabilitat?

La seguretat dels aliments i la protecció dels interessos dels consumidors preocupen cada vegada més a tot el món. A proposta de la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea van adoptar en el seu moment el Reglament 178/2002, que estableix el marc general de la seguretat alimentària a Europa i que es considera com a prioritat en l’actual agenda política europea. Per a més senyals, en l’article 18 de la Secció IV del Capítol II del Reglament 178, s’estableix l’obligatorietat de dotar a les cadenes de producció de sistemes de traçabilitat per als aliments i a partir del present any. En aquest reglament es defineix la traçabilitat com la possibilitat de trobar i seguir el rastre, a través de totes les etapes de producció, transformació i distribució, d’un aliment, un pinso, un animal destinat a l’alimentació o una substància incorporada als aliments.

TRAÇANT RUTES

Img codigo1
Al mes de la celebració de la I Setmana de la Seguretat Alimentària i obeint a un acord signat per Fira de Barcelona i AECOC, la Ciutat Comtal va albergar també els dies 16-18 de març l’I Fòrum de la Traçabilitat. El seu objectiu, segons els organitzadors, va ser donar resposta als interrogants que planteja la nova legislació europea sobre traçabilitat que va entrar en vigor el gener passat, alhora que va oferir als professionals del sector les millors eines per a la seva implementació i desenvolupament.

La trobada es va estructurar en dos grans espais: l’I Congrés AECOC de Traçabilitat i Radiofreqüència d’Identificació, d’una banda, i un àrea d’exposició, per un altre, que va agrupar a les principals empreses de tecnologia i serveis de traçabilitat i radiodrecuencia d’identificació (RFID).
Aquest fòrum va respondre, així, a una demanda de directius i responsables de les àrees de qualitat, logística, cadenes de subministrament i sistemes de fabricació i distribució.

En el curs del congrés es va presentar la traçabilitat i els seus requisits administratius, amb casos pràctics que van il·lustrar la seva implantació ja en diferents companyies del país. El congrés va abordar també la situació actual i les perspectives de futur de la RFDI, tant des del punt de vista tecnològic com de negoci.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions