Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Judici a la descàrrega de soia

L'emissió a l'ambient de pols de soia durant les tasques de descàrrega ha obligat a prendre mesures especials de protecció a les autoritats portuàries

La descàrrega de fava de soia en el port de Barcelona durant la dècada dels vuitanta va produir un brot epidèmic per crisis asmàtiques que va afectar centenars de persones. La intervenció administrativa i judicial sobre el cas han permès controlar el risc per a la població i dilucidar responsabilitats de tota mena davant un fet del qual se sabia ben poc al principi i del qual ara es compleixen 16 anys.

Les mesures de seguretat adoptades per l’administració a partir de l’any 1987 en les tasques de descàrrega de la fava de soia en el port de Barcelona han acabat resultant efectives en la minimització d’un risc fins llavors desconegut i que va derivar en diversos brots epidèmics. L’agent causal, com va poder determinar-se, va ser la pela de la fava de soia dispersada en l’ambient com a conseqüència de la descàrrega de diferents mercants en la zona portuària de la Ciutat Comtal. Els afectats, des de llavors, es van veure immersos en un pelegrinatge judicial que es va iniciar amb la recerca criminal del cas, que si bé no va establir cap mena de responsabilitats, va deixar la porta oberta a una reclamació civil dels danys i perjudicis patits.

El risc que genera aquesta activitat està íntimament lligat amb la repercussió d’aquesta mena d’indústria, la producció anual de la qual ascendeix a uns 120 milions de tones en el món. Segons dades obtingudes de diferents estudis sobre la matèria, només en el port de Barcelona es descarreguen de 6.000 a 7.000 tones per dia. I és que el consum de farina de soia a Catalunya se situa entorn de les 90.000 tones per mes. Aquesta Comunitat Autònoma produeix, utilitzant farina de soia, el 40% dels pinsos composts del total d’Espanya.
Control del risc
La descàrrega de gra de soia s’ha associat a brots asmàtics i a l’agreujament de malalties respiratòries
El control del risc per la descàrrega de soia en el port de Barcelona es va dissenyar a partir de setembre de 1987, després d’haver-se detectat un increment del nombre d’asmàtics que precisaven d’ingrés hospitalari i produir-se dues morts per aquesta causa. A Barcelona es van aconseguir registres de més de 1000 mg de partícules per metre cúbic d’aire. Després de la paralització de les activitats de descàrrega del mercant liberià del qual procedia la soia en aquestes dates -decretada per l’Ajuntament de Barcelona- es va realitzar una intervenció correctora ambiental per a les instal·lacions situades en el port.

La intervenció va consistir en la instal·lació de filtres de manga en les sitges, el seguiment periòdic de les emissions de pols durant el procés de descàrrega de soia i la notificació a la Unitat d’Anàlisi i Control Ambiental de l’Ajuntament de Barcelona, de l’arribada dels vaixells de soia als molls corresponents.

L’estudi tècnic per a reduir les emissions canalitzades va provocar que es plantegés la necessitat de col·laborar amb les empreses de descàrrega de gra de soia per a l’avaluació de l’emissió de l’al·lergogen a l’exterior de les seves instal·lacions, control dels seus filtres ja existents i estudi de les emissions. Les mesures de control adoptades van significar la normalització de la descàrrega en el port de Barcelona, avalada per la disminució dels valors d’immissió de soia a la ciutat i l’absència d’incidents amb repercussions clíniques.
Els antecedents del cas
Des de 1981 a 1996 es van registrar 26 brots epidèmics d’asma a Barcelona, que van afectar 688 individus i van originar 1.155 ingressos en serveis d’urgència hospitalaris. Unes 40 persones van precisar d’assistència en la Unitat de Vigilància Intensiva (UVI) i 20 van morir com a conseqüència dels diversos brots. Altres ciutats que van resultar també afectades per brots similars de crisis asmàtiques van ser Cartagena i Tarragona. En aquesta última ciutat portuària els últims brots daten del 15 de novembre de 1994 i del 28 d’octubre de 1995, afectant una quinzena de persones, repetint 6 d’elles crisis asmàtiques tots dos dies.

Els diversos estudis epidemiològics que s’han realitzat van poder precisar que l’agent causant era la pols de pela de soia alliberat durant les descàrregues en el port, demostrant l’associació entre l’existència d’immunoglobulina E (IgE) específica enfront de pela de llavor de soia en el sèrum dels pacients i l’assistència a urgències per crisis d’asma en els dies epidèmics. L’assumpte va arribar primer a la justícia penal, que va procedir a l’arxivament del cas, i posteriorment, a la justícia civil, que va acabar rescabalant a les víctimes i altres perjudicats pel brot asmàtic. Encara i així, encara cuegen reclamacions entre empreses del sector contra les quals van procedir a la descàrrega del gra de soia per les repercussions econòmiques de la paralització d’activitats de descàrrega.
No va haver-hi delicte contra la salut pública
Els fets de 1987 van obligar a prendre mesures correctores en les zones de descàrrega portuàries
Les diligències penals es van obrir per a dilucidar possibles responsabilitats pels brots epidèmics ocorreguts a la ciutat de Barcelona els dies 4 i 7 de setembre de 1987, en els quals van morir dues persones i va afectar altres 178, que van requerir ingressos hospitalaris. L’ajuntament de Barcelona fins i tot va arribar a dictar un Decret pel qual ordenava a l’empresa que estava procedint a la descàrrega la suspensió immediata de tota activitat en el port de Barcelona.

Entre les proves que van ser practicades a fi de dilucidar la qüestió hem de destacar la declaració del periodista Antonio Salgado, arran de la publicació d’un article científic en “La Vanguardia” en data 12 de febrer de 1989 titulat “La soia va causar l’asma urbà”. El Ministeri Fiscal es va prendre la qüestió molt de debò, sol·licitant el processament del qual va resultar ser per aquelles dates el responsable encarregat per l’entitat per a la direcció de la descàrrega del mercant (un tècnic per a la desestiva de vaixells) per un delicte greu contra la salut pública i el medi ambient amb resultat de mort, les penes de la qual poguessin haver implicat la reclusió del mateix durant vint anys.

No obstant això, el Jutge Instructor -després de diversos anys de recerca- va procedir a l’arxivament de la causa el 16 de març de 1992 per entendre que la conducta no va ser constitutiva de l’emissió en l’atmosfera de substàncies que signifiquin un perill per a la salut de les persones contravenint Lleis o Reglaments protectors del medi ambient. I és que en aquest punt, el magistrat va considerar que l’empresa va complir amb tots els requisits legals administratius que resultaven d’aplicació, havent estat sotmesa al control i a la inspecció corresponent per tècnics administratius fins al Decret de paralització d’activitats. És més, va considerar que l’exigència d’uns possibles filtres per a la descàrrega portuària de soia no ha pogut evidenciar-se com un requisit legal a l’hora de conducta a tals tasques.
Atès el criteri judicial, la conducta de l’únic imputat en aquesta causa tampoc va resultar imprudent. I és que considera el jutge que no resultava previsible que, davant circumstàncies atmosfèriques específiques (humitat, temperatura o sentit dels vents) determinades persones afligides de malalties pulmonars veiessin agreujada la seva situació.

El jutge penal entén que no pot exigir-se a un “tècnic de desestiva”, que estava realitzant labors de direcció de descàrrega, uns coneixements mèdics o meterológicos tals que li haguessin permès l’adopció de mesures preventives per a evitar els danys que després van esdevenir. Les mesures adoptades van ser les legalment exigibles davant la inexistència d’altres antecedents que la pols emesa per la descàrrega de fava de soia pogués produir brots asmàtics. En aquest sentit és convenient apuntar que els brots d’asma epidèmics ocorreguts en Nova Orleáns (els Estats Units) entre 1957 i 1968, van ser relacionats retrospectivament amb la descàrrega de soia en el port.

INDEMNITZACIÓ CIVIL PER DANYS MORALS

Img
Malgrat desestimar la possibilitat de responsabilitats penals, el jutge que va instruir el cas va deixar la porta oberta a una posterior reclamació civil de danys i perjudicis en considerar que s’apreciava una total coincidència entre les descàrregues realitzades per l’empresa portuària i els repetits brots asmàtics. El causant de les dues morts per insuficiència respiratòria no era, per tant, un desconegut.

Les morts, precisava l’Instructor, «jurídicament han de ser, en la mesura que sigui possible, indemnitzades, ja que són injustes i causades per factors aliens i contraris a la voluntat dels morts». Després de l’arxivament de la causa penal, els familiars d’una de les dues víctimes durant els brots asmàtics de 1987 van formular demanda civil contra l’empresa que va procedir a la descàrrega de la soia. Els demandants, germans de la morta, van sol·licitar una indemnització per mal moral de vint milions de pessetes.

La justificació de la indemnització per mal moral residia en el fet que la morta i els germans reclamants «tenien una gran relació», malgrat disposar de patrimonis independents. El Jutge civil va acollir la petició d’indemnització per mal moral, si bé va reduir la mateixa a cinc milions set-centes mil pessetes. El compliment de la legislació que resultava aplicable per part de la condemnada en les funcions de descàrrega de fava de soia no li va servir per a eludir les seves responsabilitats enfront dels familiars de la víctima. No va adoptar aquelles mesures de cura possibles davant un risc per a la salut pública, com sí que van fer altres empreses del sector en l’expulsió a l’atmosfera de pols de fava de soia.

La teoria del risc-beneficio i l’objectivació de la responsabilitat van ser aplicable a aquest cas, perquè qui exerceix una determinada activitat industrial generadora de certs riscos, i a més obté per això uns beneficis econòmics, ha de respondre enfront del perjudicat sense necessitat que la seva conducta sigui culposa o imprudent.

Bibliografía

  • Ledit R.F.; Ardusso, carlos d. crisci; i uns altres; Associació entre exposició a pols de soia, sensibilitat al·lèrgica i perfil de símptomes respiratoris. Associació d'Al·lèrgia i Immunologia de Rosario; Tampa University of South Florida; James A Haley V. A. Hospital, FL, USA. Medicina - Volum 61 - Núm. 1, 2001. Medicina (Buenos Aires) 2001; 61:41-48
  • A. Malet, N. Rubira, A. Elices, C. Moreno, A. Ausín, P. Amat, M. Lluch. Al.lergo Centri (Barcelona). Exposició i sensibilització a soia en la població urbana de Barcelona. Ponències a l'edició de 1999: www.alergoaragon.org
  • García Ortega, Pilar; Rovira, Enric; Borja, Bartolomé; Martínez, Alberto; Mora, Eduard; i Richard, Cristóbal; Epidèmia d'asma al·lèrgica a pols de soia. Estudi clínic i immunològic dels pacients afectats. Medicina Clínica, 30 de maig de 1998. Volum 110. Número 19.

RESOLUCIONS JUDICIALS

  • Acte de SOBRESEÏMENT PROVISIONAL i ARXIVAMENT de data 16 de març de 1992. Jutjat d'Instrucció número 10 de Barcelona. Diligències Prèvies número 3037/91.
  • Sentència de data 22 de desembre de 1994 dictada pel Jutjat de 1a Instància número 41 de Barcelona. Judici Declaratiu de Menor Quantia 971/1998.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions