Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Judici a la publicitat de begudes alcohòliques

La publicitat de begudes alcohòliques està prohibida en mitjans de transport públic i locals, però es permet en terrasses i llocs de consum

La protecció de la salut i la seguretat dels consumidors estan presents en els canvis legislatius i les deliberacions de les últimes sentències sobre prohibició de la publicitat de begudes alcohòliques, que han obligat a les empreses de publicitat i als seus clients a redefinir les seves estratègies i els espais on poder comunicar «les bondats» dels seus productes.

El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees està a punt de resoldre l’espinós assumpte de la compatibilitat de la prohibició de la publicitat televisiva de begudes alcohòliques amb el Dret comunitari. L’Advocat General, que va presentar les seves conclusions el mes de març passat de 2004, considera que si bé aquesta prohibició constitueix una restricció a la lliure circulació de serveis, està justificada per l’objectiu de protecció de la salut pública. A Espanya la batalla legal contra la publicitat de begudes alcohòliques està liderada per l’Associació d’Usuaris de la Comunicació (AUC), que ha vist com els escenaris contra els quals es dirigia la seva croada s’havien traslladat dels estadis de futbol a la via pública.

De moment, la batalla judicial està al seu favor, a pesar que els tràmits judicials són lents. En el primer cas, i quan el principal problema era la publicitat de begudes alcohòliques en els estadis de futbol -avui erradicada, segons assegura l’AUC- les cerveseres es van emportar la pitjor part. Dels quatre procediments que es van iniciar, dos (contra Mahou i Àguila-Amstel), ja han estat ratificats per l’Audiència Provincial corresponent, donant la raó a AUC; un d’ells està pendent de resolució del recurs d’apel·lació (plantejat per Coronitas); i del quart (contra Damm), desestimat en un primer moment, està en via de tramitació. Pel que respecta a la publicitat en la via pública, encara queda molt camí per recórrer. En aquest supòsit, els demandats són fabricadors de begudes alcohòliques de major graduació. De moment, algunes sentències dels jutjats de Madrid primera instància, i instades contra les empreses PR Larios S.A., Allied Domecq España S.A. (Ballantine’s) i Diageo España S.A. (J&B), la consideren il·legal.

Publicitat delictiva en esdeveniments esportius
En la via pública de Madrid es restringeix qualsevol tipus de venda, consum i publicitat amb l’excepció de terrasses i vetlladors
En els Assumptes C-262 i C-429/02, el Primer Advocat General, Sr. Antonio Tizzano acaba de presentar les seves conclusions davant el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees. Les conclusions de l’Advocat General s’han centrat en l’anàlisi jurídica de la Llei francesa «Évin», relativa a la lluita contra el tabaquisme i l’alcoholisme, que prohibeix a França la publicitat televisiva directa o indirecta de begudes alcohòliques amb més de 1,2°, independentment del lloc des d’on es realitzi la retransmissió. Tots dos assumptes estan pendents en el Tribunal de Justícia respecte a la normativa francesa.

En l’assumpte C-262/02, la Comissió sol·licita al Tribunal de Justícia que declari que la normativa francesa és incompatible amb la lliure circulació de serveis a causa dels obstacles provocats per la «Llei Évin» a la transmissió a França d’esdeveniments esportius estrangers. En el segon dels casos (C-429/02), la Cort de Cassació francesa desitja saber si el règim francès és contrari a les disposicions del Dret comunitari, en particular a la lliure circulació de serveis i a la Directiva comunitària «Televisió sense fronteres».

En aquest últim assumpte, la cadena de televisió francesa TF1 exigia a les societats Groupe Jean-Claude Darmon i Girosport, encarregades de negociar per compte de TF1 els drets de transmissió televisiva de partits de futbol, que utilitzessin els mitjans necessaris per a evitar l’aparició en pantalla de marques de begudes alcohòliques. En conseqüència, alguns clubs de futbol estrangers es negaven a llogar les tanques situades al voltant del terreny de joc a Bacardi France, que produeix i comercialitza nombroses begudes alcohòliques.

La preocupació dels operadors sobre la matèria té el seu fonament en el fet que la violació de la «Llei Évin» és considerada com a delicte i sancionada amb multa que pot arribar fins al 50% de la quantitat pagada per la publicitat il·legal.

Les parts en conflicte fins i tot van arribar a plantegés tècniques molt sofisticades per a solucionar el problema francès, com era la d’emmascarar les imatges mitjançant l’enfosquiment selectiu de les tanques publicitàries en qüestió, una tècnica derivada dels sistemes de direcció de míssils, que va ser descartada per excessivament cara.

L’Advocat General considera que la prohibició legal francesa sobre la publicitat de begudes alcohòliques està justificada per l’objectiu de protecció de la salut pública, malgrat reconèixer que es tracta d’una restricció a la lliure circulació de serveis, i que la legislació francesa és en algunes ocasions contradictòria amb l’objectiu perseguit, en permetre la inserció d’aquesta publicitat en les tanques d’un estadi, però no la retransmissió televisiva d’aquestes, atès que arriba a un públic més nombrós.

En el cas que el Tribunal de Justícia donés suport a les tesis de l’Advocat General, les emissores televisives i els altres operadors del sector haurien de començar a enginyar-se-les per a distingir clarament els casos en els quals la retransmissió de l’esdeveniment esportiu està prohibida d’aquells altres en els quals està permesa. El límit vindrà establert per l’interès particular i exclusiu que l’esdeveniment tingui per al públic francès, i no per a un gran nombre de països. Per a reduir el risc, l’Advocat General els recorda que poden acudir en consulta al Consell Superior de l’Audiovisual, a l’ésser l’organisme encarregat d’aplicar la «Llei Évin».

PARADOXES DE LA VIA PÚBLICA

Img alcohol1
A Espanya, la batalla legal sobre la publicitat il·lícita de begudes alcohòliques s’ha traslladat dels estadis esportius a la via pública, on els jutges continuen donant la raó, momentàniament, a l’AUC, encara que en algunes ocasions sense estimar totalment les seves demandes, però sí la seva petició principal de declarar il·lícita determinats actes de publicitat.

Els jutges, en aquests últims casos, s’han esforçat a realitzar interpretacions àmplies de les lleis per a adequar-les al seu esperit i finalitat. Així ha succeït en una de les últimes resolucions judicials sobre la matèria, dictada a la fi de 2003, i que en aquests moments està en fase d’apel·lació. La demanda, instada per l’AUC, sol·licitava el cessament de la publicitat del whisky J&B en diferents vies públiques de la ciutat de Madrid, i més concretament en marquesines de parades d’autobusos. La resolució s’ha detingut en l’anàlisi de la normativa que regula al nostre país la publicitat, i les drogodependències i altres trastorns addictius, atès que les begudes alcohòliques de graduació superior a un grau percentual del seu volum són considerades per diferents lleis autonòmiques com a drogues institucionalitzades o socialment acceptades.

La legislació sobre publicitat determina que és il·lícita aquella que infringeixi el que es disposa en la normativa que reguli la publicitat de determinats productes, béns, activitats o serveis. La Llei 5/2002 de la Comunitat de Madrid, en el marc de la lluita contra tota forma de drogodependències i addiccions, estableix mesures encaminades a reduir l’oferta d’alcohol en la població, especialment als menors d’edat. Ens elles, mesures de control limitatives de la publicitat, promoció, venda, subministrament i consum de begudes alcohòliques.

En aquest sentit, la publicitat i promoció de begudes alcohòliques està prohibida en els mitjans de transport públic, tant en l’exterior com a l’interior, així com en els locals o estades destinats per a l’espera d’aquests transports públics; i en tots el llocs on estigui prohibida la seva venda, subministrament i consum. A fi d’evitar el frau, la prohibició també s’estén a totes aquelles activitats que puguin suposar publicitat encoberta.

La llei autonòmica, no obstant això, ha hagut de cedir a interessos econòmics i a costums socials sòlidament instal·lats -com reconeix la pròpia resolució judicial- atès que es permet la venda i el consum de begudes alcohòliques en terrasses i vetlladors, així com en dies de fira o festes patronals o similars regulats per la corresponent ordenança municipal. Una situació legal que permet, paradoxalment, dues situacions ben diferents en la via pública: una, de restricció de qualsevol mena de venda, consum i publicitat; i una altra d’excepció, en aquells llocs on existeixin terrasses i vetlladors on es consumiran begudes alcohòliques i on podrem trobar mobiliari amb publicitat de tals productes.

Aquesta situació no ha impedit que el Jutge declarés que la publicitat inserida per la demandada en les marquesines de les parades d’autobusos és il·lícita i li condemnés a cessar en la campanya publicitària, així com a publicar la part dispositiva de la sentència en el diari de major difusió de la ciutat de Madrid.

La protecció de la salut pública dels menors de divuit anys està present en el fonament de la pròpia resolució judicial. La sentència considera que la societat no pot desentendre’s dels efectes que el consum d’aquesta droga per part dels joves té en la salut i l’entramat social. No amaga que l’alcohol és la substància psicoactiva més utilitzada pels joves d’Europa. La interpretació judicial considera que és necessari limitar, fins on sigui possible, la presència, la promoció, la venda i el consum de drogues, mesures que estan especialment dirigides als menors de divuit anys i no als adults, el risc dels quals poden assumir voluntàriament.

La intervenció de les autoritats autonòmiques en aquest àmbit està justificada per raons de salut i en defensa dels menors i joves, conscients que les begudes alcohòliques són drogues, i que com a tals produeixen dependència, provoquen canvis de conducta i efectes nocius per a la salut i el benestar social.

Bibliografía

NORMATIVA

  • FRANÇA: Llei número 91-32, de 10 de gener de 1991, relativa a la lluita contra el tabaquisme i l'alcoholisme.
  • ESPANYA (Comunitat Autònoma de Madrid): Llei número 5/2002, de 27 de juny, sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius.
SENTÈNCIES
  • Sentència de data 5 de novembre de 2003, dictada pel Jutjat de Primera Instàncies número 3 de Majadahonda, Judici Verbal número 835/2002.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions