Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Judici a la UE per la norma sobre nitrats i nitrits

La UE admet com a excepció la norma danesa sobre nitrits i nitrats en aliments per ser més rigorosa que la directiva europea

Dinamarca tenia raó i així ho ha reconegut el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees. La seva normativa sobre els límits màxims de nitrits i nitrats admesos com a conservants garanteix una major protecció per a la salut pública que la pròpia directiva europea. Per primera vegada, la UE ha hagut d’admetre una excepció a la norma.

El major rigor en la fixació de les quantitats màximes de nitrats i nitrits establertes per una normativa estatal, i la prova que això garanteix un nivell de protecció de la salut pública més elevat que la disposició comunitària d’aplicació, han permès a Dinamarca conservar la seva pròpia normativa preexistent i aplicar-la com una excepció a la norma comunitària harmonitzada. Així ho ha decidit una recent sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (TJCCEE), publicada el passat 20 de març.

Quantitats màximes

La resolució judicial ha suposat un dur revés per als criteris de la Comissió, que ha vist com la Decisió que va adoptar en 1999, i per la qual no autoritzava el manteniment de certes mesures nacionals sobre l’ús de nitrats i nitrits, ha estat ara anul·lada. A més, com a nota preocupant, posa en dubte les quantitats màximes de nitrits fixades per la Directiva de 1995 “per la qual es regulaven les condicions d’ús dels additius alimentaris diferents dels colorants i edulcorants”, i recorda que el legislador comunitari no va tenir en compte els criteris fixats en el dictamen del Comitè Científic de l’Alimentació Humana de 1995.


Per primera vegada, el TJCCEE ha hagut de pronunciar-se sobre un cas d’aquesta índole, on la qüestió fonamental residia a determinar si l’al·legació de protecció de la salut pública per part de l’Estat membre en qüestió estava prou justificada perquè aquest pogués mantenir la seva pròpia normativa enfront del que es disposa en una Directiva específica sobre la matèria, però menys rigorosa quant al control del risc.

Els antecedents
En 1995 es va aprovar la Directiva comunitària per la qual es regulaven les condicions d’ús dels additius alimentaris diferents dels colorants i edulcorants. La norma comunitària va ser adoptada amb el vot en contra del govern danès, perquè considerava que la mateixa no responia d’una manera satisfactòria a les exigències sanitàries quant a la utilització de sulfits, nitrits i nitrats, com a additius alimentaris.


Per això, la incorporació de la Directiva a Dinamarca es va realitzar d’una forma parcial, sol·licitant-se per part del govern danès a la Comissió, mitjançant escrit de 15 de juliol de 1996, completat amb un altre de 20 de maig de 1997, que les seves pròpies disposicions nacionals sobre l’ús de sulfits, nitrits i nitrats anessin aplicades com a excepció a la Directiva de referència.


Els diferents contactes informals mantinguts amb els serveis de la Comissió, la informació facilitada a aquesta i la tramitació escrupolosa de l’expedient no li van servir per a molt a l’estat danès. La petició d’excepcionalitat a la Directiva va ser rebutjada per la Comissió el 26 d’octubre de 1999 mitjançant l’argument que si bé les normes daneses tenien per objecte protegir la salut pública, resultaven excessives respecte a aquest objectiu. La sentència del TJCCEE ha decidit ara anul·lar la Decisió de la Comissió de 26 d’octubre de 1999, relativa a les “disposicions nacionals notificades pel Regne de Dinamarca sobre la utilització de sulfits, nitrits i nitrats en els productes alimentosos, en la mesura en què rebutja aquestes disposicions nacionals en el que concerneix a la utilització de nitrits i de nitrats en els productes alimentosos”.

La informació del risc
El TJCCEE disposava d’informació bàsica sobre els nitrits i nitrats que ha quedat fixada en el cos d’aquesta nova sentència. Així, determina que els nitrits i els nitrats són additius alimentaris que tenen un efecte conservant dels productes alimentosos, però que poden resultar perillosos per a l’organisme humà de diverses maneres. Entre les seves propietats més fonamentals destaquen un aspecte essencialment positiu: “aquestes substàncies inhibeixen la formació de bacteris que poden deteriorar els productes alimentosos i la de bacteris patògens com el “Clostridium botulinum”, responsable del botulisme”; i un aspecte fonamentalment negatiu: “en els productes carnis, els nitrits es transformen en nitrosamines, especialment com a conseqüència d’una reacció que es produeix entre els nitrits i determinades substàncies que es troben naturalment en la carn. Les nitrosamines són considerades substàncies cancerígenes”.


A fi de determinar la intenció purament preventiva quant al control dels riscos per a la salut pública del govern danès, i entendre que els criteris més rigorosos aplicats per aquest no extralimitaven l’objectiu fixat pel Tractat de Roma per a excepcionar una norma comunitària harmonitzada, com és l’al·legació de protecció de la salut pública, el Tribunal va procedir a examinar sengles informes emesos pel Comitè Científic de l’Alimentació Humana en 1990 i 1995.


Entre les conclusions que el Tribunal extreu dels informes, i que sembla ser que no van ser tingudes en compte substancialment pel legislador comunitari, han de destacar-se aquelles que fan referència a les recomanacions quant a la reducció general de l’exposició a les nitrosamines formades en els aliments per mitjà de pràctiques tecnològiques apropiades, i, en particular, de les dosis afegides de nitrits i nitrats “al nivell mínim indispensable per a obtenir l’efecte conservant necessari per a garantir la seguretat des del punt de vista microbiològic”.


A més, es va constatar que les nitrosamines són cancerígenes i que és impossible definir un llindar per sota del qual no presentin cap risc cancerigen. En el seu conjunt, totes aquestes conclusions van determinar la base fonamental perquè el TJCCEE decidís la nul·litat de la Decisió de la Comissió.

CRONOLOGIA BREU DEL PROCEDIMENT

  • Decisió 1999/830/CE de la Comissió, de 26 d’octubre de 1999, relativa a les disposicions nacionals notificades pel Regne de Dinamarca sobre la utilització de sulfits, nitrits i nitrats en els productes alimentosos.
  • Presentació del recurs en la Secretaria del Tribunal de Justícia per part de Dinamarca: 6 de gener de 2000.
  • Admissió de la intervenció de la República d’Islàndia i del Regne de Noruega en suport de les pretensions del Regne de Dinamarca: 4 d’octubre de 2000.
  • Informes orals de les parts en la vista: 25 de setembre de 2001.
  • Conclusions de l’Advocat General: 30 de maig de 2002.
  • Sentència: 20 de març de 2003.

Bibliografía

  • Directiva 89/107/CEE del Consell, de 21 de desembre de 1988, relativa a l'aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre els additius alimentaris autoritzats en els productes alimentosos destinats al consum humà (DO L 40).
  • Directiva 94/35/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de juny de 1994, relativa als edulcorants utilitzats en els productes alimentosos (DO L 237).
  • Directiva 94/36/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de juny de 1994, relativa als colorants utilitzats en els productes alimentosos (DO L 237)
  • Directiva 95/2/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de febrer de 1995, relativa a additius alimentaris diferents dels colorants i edulcorants (DO L 61).
  • Decisió 1999/830/CE de la Comissió, de 26 d'octubre de 1999, relativa a les disposicions nacionals notificades pel Regne de Dinamarca sobre la utilització de sulfits, nitrits i nitrats en els productes alimentosos.
  • Sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees de 20 de març de 2003 en l'assumpte C-3/00, Regne de Dinamarca/Comissió.

Nota: L'experiència adquirida en l'aplicació de la Directiva 95/2/CE, així com l'evolució científica i tècnica en l'àmbit dels additius, ha donat lloc a successives modificacions regulades en la Directiva 96/85/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de desembre; la Directiva 98/72/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 15 d'octubre; i la Directiva 2001/5/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de febrer, amb la finalitat d'autoritzar l'ús d'alguns additius que han estat recentment avaluats pel Comitè Científic de l'Alimentació Humana, incorporar l'ús en l'àmbit comunitari de determinats additius que ja havien estat autoritzats provisionalment en alguns Estats i permetre noves aplicacions d'uns altres ja autoritzats.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions