Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Judici a l’abocament de purins

L'abocament il·legal de purins procedents d'explotacions ramaderes pot arribar a ser sancionat amb penes de presó

img_animalsp 13

Una recent sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona ha condemnat a un ramader català a un any de presó i a una multa de nou mil euros per l’abocament il·legal de purins des de la seva explotació. A pesar que no és la primera vegada que els tribunals de justícia coneixen aquest tipus de fets, susceptibles de constituir un delicte contra el medi ambient, sí ho és que hagi acabat en una condemna «relativa» de presó, ja que el condemnat, que manca d’antecedents penals, encara pot recórrer en cassació davant el Tribunal Suprem.

Img toxicose

La qüestió sobre aquesta recent sentència podia haver anat molt pitjor, com ha succeït en contadísimas ocasions, si els jutges haguessin atès la tesi més dura del Ministeri Fiscal, que sol·licitava una pena de quatre anys i un dia de presó, així com una multa de quaranta-cinc mil euros.

No hi ha dubte que l’explotació ramadera ha de complir amb uns paràmetres legals adequats per a la protecció del medi ambient per evitar riscos innecessaris de contaminació d’aigües i perills concrets per a la fauna i flora del seu entorn.

Els explotadors d’empreses alimentàries del sector primari estan cada vegada més sotmesos a normes de protecció del medi ambient, l’incompliment del qual pot estar sancionat, no només administrativament, sinó amb penes pecuniàries i de presó, podent-se adoptar mesures cautelars per evitar certs riscos per a l’entorn.

Contaminar les aigües
Un Informe pericial de l’Institut de Toxicologia confirma que els purins produeixen un dany concret en la flora i la fauna

La sentència de referència, a la qual ha tingut accés Consumaseguridad.com, considera provat que l’acusat, que va constituir l’any 1977 una societat per a l’explotació d’una granja de bestiar boví destinada a la producció de llet, va abocar durant l’any 2001 i 2002 purins en una riera.

En una de les actuacions dels Mossos’d Esquadra (policia autonòmica) es va poder comprovar com des d’una bassa de purins completament plena es desbordava el seu contingut i s’abocava al sòl exterior, contaminant les aigües en augmentar considerablement la demanda química d’oxigen de les aigües del torrent, els sòlids en suspensió i la concentració d’amoni respecte dels quals existien abans de l’abocament, i impedint a més el desenvolupament normal de la fauna i flora de l’ecosistema fluvial.

Durant el judici, i a pesar que el ramader va reconèixer l’últim dels abocaments, concretament en el qual la policia autonòmica va prendre mostres, el responsable de l’explotació atribueix l’acció contaminant al fet que havia plogut molt el dia anterior i la bassa d’emmagatzematge s’havia desbordat. A més, va reconèixer un abocament anterior, de caràcter esporàdic i de menor quantitat, segons subratllava, i negava que utilitzés una bomba per buidar la bassa cap a la riera ni que realitzés abocats de forma continuada.

La veritat és que el Tribunal té en compte no només les declaracions de l’acusat sinó també la testifical dels policies, que van assegurar que van detectar els primers abocaments l’any 2001, quan van procedir a seguir la llera de de aquests residus fins a la granja de l’acusat. En l’últim d’ells, produït l’any 2002, van poder comprovar com la bassa estava desbordant i abocant purins que s’escorrien cap a la riera.

A més, els policies van aportar els resultats analítics i unes fotografies realitzades aquest mateix dia, en les quals poden observar-se els diferents abocaments, així com la gravetat de la contaminació doncs, com diu la sentència, «s’aprecia fàcilment el color i aspecte del líquid que discorria per la riera que distava molt de ser aigua. Fins i tot […] pot veure’s l’escuma que ha format l’abocament». El caràcter contaminant de l’abocament té el seu fonament en l’Informe pericial emès per l’Institut de Toxicologia, que confirma que els purins produeixen un dany concret en la flora i la fauna de la riera, acreditat per l’aparició de diversos animals morts a la zona de l’abocament.

Delicte contra el medi ambient
L’acció de l’acusat és típicament delictiva, doncs sabia (segons el parer del Tribunal) que la bassa estava sortint-se i que el seu contingut, altament contaminant, s’escorria cap a la riera. En cap cas pot mantenir-se una bassa per a purins d’una explotació ramadera en un estat d’ompliment que impliqui el seu desbordament i posterior contaminació de les aigües, i menys encara quan la instal·lació de l’acusat disposava d’un sistema de reciclatge i tractament de residus a força de basses de decantació dels residus sòlids i d’aprofitament dels líquids per bombar-se de nou a les naus per procedir a la seva neteja.

Un sistema que impedia també el desbordament si es mantenia el sistema de buidatge adequat, i la responsabilitat del qual depenia directament del ramader. La resolució judicial emet un veredicte de condemna, doncs entén que l’acció de l’acusat compleix els requisits essencials que conformen el tipus penal:

  • La realització d’una de les conductes descrites: abocament de qualsevol classe en aigües terrestres.
  • La producció d’un resultat com a conseqüència d’aquesta activitat que consisteix a perjudicar greument l’equilibri dels sistemes naturals.
  • La contravenció de lleis o disposicions generals protectores del medi ambient.

Afortunadament per al ramader, els jutges no acullen la imputació del Ministeri Fiscal respecte al tipus agreujat per realització d’activitat clandestina sense autorització o llicència administrativa. En aquest cas, es podria haver aplicat una pena de quatre anys de presó.

MESURES CAUTELARS I TOLERÀNCIA ADMINISTRATIVA

Img contaminacion2
Els jutges poden, en els supòsits més greus i a l’empara d’un presumpte delicte contra el medi ambient, adoptar mesures cautelars en un cas com el comentat. En aquest sentit podrien clausurar, amb caràcter cautelar, la bassa de magatzematge de purins, el seu decantador i la seva bomba d’impulsió; la pròpia explotació ramadera, per temps no superior a tres anys, fins que no disposés d’un sistema adequat de magatzematge i recollida periòdica de purins per una empresa gestora autoritzada per al seu trasllat a plantes de tractament i depuració, tal com ja va fer un Jutjat de Granollers (Barcelona) l’any 2003, confirmat per una resolució de la mateixa Secció 6ª de l’Audiència Provincial de Barcelona al gener de 2005.

Unes mesures l’execució de les quals i vigilància estarien encomanades a les unitats de la policia autonòmica de medi ambient o a altres cossos policials, com el SEPRONA. L’adopció d’aquestes mesures ha de ser proporcional al perjudici que poden causar els abocaments. L’acusat del delicte pot aconseguir l’aixecament si acredita que ha solucionat el problema. En ocasions és necessari actuar no contra el responsable de l’empresa sinó contra la indústria o explotació que produeix els danys.

En aquests casos es fa prevaler l’interès ecològic enfront de l’econòmic o soci-laboral, sempre que el risc sigui d’una entitat de la qual no pogués esperar-se una altra solució més adequada, i que pot donar-se especialment en situacions de clandestinitat, quan s’actua sense autorització ni llicència administrativa prèvia. Moltes vegades, a l’empara dels altres interessos (econòmics i laborals), la pròpia administració ha incorregut en el que la doctrina denomina «tolerància administrativa», que han minorat l’eficàcia del Dret penal en el terreny ambiental.

Bibliografía

SENTÈNCIA

  • Sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona, Secció 6ª, de 29 de desembre de 2005, dictada en el Procediment Abreujat número 121/2004.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions