Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Judici al comerç de transgènics

L'OMC ha dictaminat que els intents europeus per demorar o prohibir la importació d'aliments transgènics són il·legals i representen un obstacle per al comerç

Les limitacions imposades per la Unió Europea als transgènics han estat qualificades d’il·legals per una resolució del grup d’arbitratge de l’Organització Mundial de Comerç (OMC). El document no es pronuncia sobre la seguretat dels mateixos, a pesar que l’argument de la UE per aplicar una moratòria a la seva comercialització tenia la seva base en la protecció de la salut dels consumidors i el medi ambient.


El litigi obert en el si de l’OMC per EUA, Canadà i Argentina contra la moratòria establerta per la UE entre 1998 i 2004 ha acabat donant la raó a aquests pel que fa a la il·legalitat de la mesura adoptada en l’àmbit comunitari. La decisió adoptada pel grup d’arbitratge de l’OMC considera que la UE va establir una prohibició efectiva a l’entrada al seu territori d’aliments modificats genèticament (OMG) que anava contra l’Acord de l’OMC sobre l’Aplicació de Mesures Sanitàries i Fitosanitàries de 1994.

La resolució dictada no només estableix que la UE va incomplir els seus compromisos en relació amb 21 productes, sinó que sis Estats membres (Alemanya, Àustria, França, Grècia, Itàlia i Luxemburg) han violat individualment les normes comercials en aplicar unilateralment restriccions a certs aliments que contenien OMG i que havien estat aprovats prèviament per la UE. La modificació de la normativa sobre transgènics, i l’aixecament de la seva moratòria per part de la UE, no va impedir que els països afectats continuessin amb les seves pretensions. Aquests van considerar que la seva comercialització encara presentava restriccions, en dependre la seva autorització mesurades de precaució, entre elles les que afecten a etiquetatge o a traçabilitat dels productes.

Moratòria sota llei

El principal argument per sostenir la moratòria als transgènics ha estat la falta de normes reguladores de l’etiquetatge i de la traçabilitat dels productes

Les normes aprovades per la UE sobre transgènics i els diferents ordenaments jurídics dels Estats membres permetien, després de la seva transposició, la comercialització d’OMG quan no representessin cap risc per a la salut humana i el medi ambient. En aquest sentit, es podia sol·licitar la corresponent autorització i les autoritats comunitàries havien d’haver-la concedit, sempre que estigués ben acreditada la seva innocuïtat. No obstant això, es donava el fet evident que des d’octubre de 1998 no s’havia tornat a concedir una autorització de comercialització de nous organismes i productes transgènics.

Les autoritats comunitàries no estaven disposades a concedir noves autoritzacions, encara que s’acredités la innocuïtat dels productes transgènics que es disposessin a comercialitzar. El fet és que les sol·licituds presentades de productes transgènics, que eren ja 13 en 2002, mancaven de respatller suficient per poder-se atorgar noves autoritzacions de comercialització. En aquest sentit, es donava una curiosa circumstància, doncs si bé la normativa comunitària permetia la comercialització de transgènics, les autoritats comunitàries no estaven disposades a concedir noves autoritzacions.

Un acord que es va fer explícit en 1999 mitjançant la subscripció d’una Declaració per part de Dinamarca, Grècia, França, Itàlia i Luxemburg. Aquest acord anunciava la intenció de suspendre l’atorgament de noves autoritzacions de comercialització d’organismes i productes transgènics mentre no s’aprovessin normes més estrictes d’etiquetatge i de traçabilitat dels productes transgènics i d’origen transgènic. Aquesta decisió determinava la impossibilitat fàctica de produir-se una aprovació respecte a noves autoritzacions, atès que impedien en el Consell obtenir els vots necessaris per aprovar una autorització per majoria qualificada.

Aquesta moratòria tan singular, no formalitzada a través d’una norma que prohibís directament la comercialització d’aquests productes, ha suposat un retard significatiu en el plantejament d’una denúncia d’EUA, que ho va fer en data 13 de maig de 2003. El curiós del tema és que la norma comunitària obligava a concedir aquestes autoritzacions quan constés la seva seguretat per al medi ambient i la salut humana. De fet, la perillositat intrínseca dels transgènics no era el principal argument per sostenir la moratòria, sinó la falta de normes reguladores de l’etiquetatge i de la traçabilitat dels productes, a fi que permetessin als consumidors una elecció lliure respecte a la seva compra.

La batalla judicial també s’ha lliurat davant el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees a causa dels recursos presentats per les empreses afectades. Els intents d’endarrerir o dificultar la comercialització de transgènics no ha parat des del múltiple Acord, i així, Suïssa es va transformar al primer país europeu que va decidir en les urnes una prohibició temporal (per cinc anys) d’utilització de transgènics en l’agricultura, i el govern austríac va anunciar la decisió de convocar un debat paneuropeu sobre el tema. No obstant això, l’OMC ja ha dictaminat que els intents europeus per demorar o prohibir la importació d’aliments transgènics són il·legals i representen un obstacle per al comerç, criteri que s’estén a la declaració de zones lliures d’OMG en determinades regions, províncies o ciutats que així ho han fet.

Tribunals populars contra transgènics
La resolució adoptada ha fet saltar l’alarma en molts àmbits socials, que ja exigeixen de forma urgent la revisió dels mecanismes de comerç internacional i posen en dubte el poder tan absolut de l’OMC. No és rar constatar l’aparició de Tribunals Populars que s’han llançat a jutjar la lliure comercialització de transgènics amb contundència. D’aquesta forma, el passat 12 de maig de 2006 es va fer pública la sentència del Tribunal Popular del monocultiu de la soia i aliments transgènics, la vista oral dels quals es va realitzar a la fi d’abril. Una iniciativa estrictament civil, els membres de la qual es permeten la llibertat de dictaminar sobre aspectes rellevants a nivell social i de clara incidència econòmica i mediambiental, encara que sense cap efecte jurídic.

El Tribunal Popular, integrat per Arcadi Oliveras, president de Justícia i Pau, Mirin Etxezarreta, catedràtica d’Economia Aplicada de la UAB, i Irene Maestro, professora titular del Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial de la UB, considera que existeix un sistema agropecuari mundial, regit exclusivament per la cerca del benefici de les empreses transnacionals en el marc d’un sistema de relacions internacionals controlat pels poders econòmics i polítics globals. Aquest sistema ignora totalment el benestar i la salut de les poblacions i les possibilitats de desenvolupament dels països.

En aquest sentit, han condemnat a la UE, al Govern espanyol i català, als governs dels països productors de soia, a les empreses productores de llavors de soia i agroquímicos, a les importadores de soia, i a les grans indústries cárnicas i de la distribució alimentària que es nodreixen del model de producció intensiu, al Banc Mundial i al Fons Monetari Internacional i a l’OMC com a promotors d’aquest model de producció agrícola a nivell mundial, al que abanderen com a eina per a l’erradicació de la pobresa. Així, els requereix perquè compleixin rigorosament els Drets i les Recomanacions exposats en la seva sentència, amb la finalitat de que s’abstinguin de promoure el cultiu de la soia i aliments transgènics de similar i igual naturalesa per procediments de cultiu intensius. Per a això, diuen, és necessari que els governs defensin la Sobirania Alimentària dels pobles i realitzin polítiques a favor de la població i no de les grans empreses transnacionals del sector alimentari, tal com ocorre en l’actualitat.

ALGUNES CONSIDERACIONS

Img soja22
El Tribunal Popular estableix, entre moltes altres consideracions, que l’ús generalitzat dels transgènics comercialitzats en l’àmbit internacional deriva en una greu vulneració del principi de precaució i prevenció, doncs no existeix un consens científic internacional sobre els perjudicis per a la salut que poden comportar aquestes llavors. També considera que el cultiu d’aquests productes vulnera clarament la Declaració de 1975 sobre la utilització del progrés científic i tecnològic en interès de la Pau i en benefici de la humanitat.

De la mateixa forma, arremet contra el monocultiu de la soia perquè, segons manifesten, no compleix el Codi de Conducta sobre Distribució i Ús de Pesticides de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) en afavorir l’ús indiscriminat del pesticida glifosato i els seus coadjuvants, en el cas concret de la soia transgènica. Per aquest motiu condemnen als països importadors de la soia com a responsables indirectes d’aquests fets i del deute ecològic, i els commina al fet que s’abstinguin de la utilització de cultius transgènics de qualsevol naturalesa per protegir la biodiversitat i la salut del planeta. Considera a més que la seva conducta pot ser constitutiva, dins del dret internacional, d’un delicte contra la salut pública.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions