Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Judici definitiu a l’etiquetatge ‘bio’

La utilització del terme «bio» està prohibida en tots els productes alimentosos no ecològics.

Img dieta1p

El terme «bio» únicament podrà utilitzar-se en l’etiquetatge, en la publicitat o en els documents comercials dels productes obtinguts conformement al mètode de producció ecològica. Així es desprèn d’una recent sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees.

La sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees va a posar fi a la batalla judicial oberta a Espanya, després de l’aprovació l’any 2001 d’una normativa que permetia el seu ús en productes alimentosos de determinades característiques no relacionats amb el mètode de producció ecològica.

Img ley art
Imatge: Jason Morrison

A més, la resolució judicial va a obligar a l’Estat espanyol a modificar la normativa espanyola sobre producció agrícola ecològica i la seva indicació en els productes agraris i alimentosos, a fi d’adequar-la a la reglamentació comunitària, encara que aquesta és d’aplicació directa. A partir d’ara, no han d’existir seriosos dubtes sobre l’abast i l’àmbit d’utilització del terme «bio» en els vint-i-cinc Estats membres pel que fa als productes alimentosos.

Antecedents de la polèmica

La utilització del terme «bio» per part de diferents multinacionals i empreses alimentàries havia estat reiteradament denunciada a Espanya per col·lectius i organismes oficials de l’agricultura ecològica des de feia diversos anys, a l’empara d’una normativa nacional que considerava que un producte podia portar indicacions referents al mètode ecològic de producció quan en l’etiquetatge, en la publicitat o en els documents comercials, el producte o els seus ingredients s’identifiquessin amb el terme ecològic.

La interpretació espanyola suposava un alliberament legal i una desprotecció sobre els termes «biològic» i «bio», permetent el seu ús per designar productes alimentosos no relacionats amb la producció ecològica
La normativa permetia, amb caràcter supletori a les indicacions que poguessin establir les Comunitats Autònomes, la utilització d’indicacions com «obtingut sense l’ocupació de productes químics de síntesis», «biològic», «orgànic», «biodinàmic» i els seus respectius noms composts, així com els vocables «ressò» i «bio», acompanyats o no del nom del producte, els seus ingredients o marca comercial. La primera batalla sobre la legalitat de la utilització del terme «bio» es va resoldre a favor de les denunciades, mitjançant l’aprovació l’any 2001 d’un Reial decret que considerava que un producte porta indicacions referents al mètode ecològic de producció quan el producte, els seus ingredients o les matèries primeres per a l’alimentació animal s’identifiquin mitjançant el terme «ecològic» o el seu prefix «ressò», que eren les indicacions lingüístiques reservades per al nostre idioma.

I és que la interpretació realitzada per Espanya suposava un alliberament legal i una desprotecció consentida sobre els termes «biològic» i «bio», permetent de facto, i atenent a la legalitat nacional i comunitària vigent, la utilització d’aquests per designar productes alimentosos no relacionats amb el mètode de producció ecològic. Els fets anteriors van motivar, d’una banda, la denúncia de l’Estat espanyol davant la Comissió de les Comunitats Europees i, per un altre, la interposició d’un recurs per part del Comitè Andalús de l’Agricultura Ecològica (CAAE) davant el Tribunal Suprem a fi que es prohibís definitivament la utilització del terme «biològic» o «bio» en aliments d’origen no ecològic.

En tots dos casos, el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees ha estat l’encarregat de dictar sengles sentències, el passat 14 de juliol de 2005, que donen solució definitiva al conflicte. Durant el procés, el legislador comunitari s’ha apressat a aclarir alguna cosa la situació legal mitjançant l’aprovació del Reglament comunitari nº 392/2004, que estén la protecció a tots els vocables previstos en els Estats membres, entre uns altres la indicació «biològica» i el seu derivat «bio».

Qüestió d’interpretació legal

En 1999, una enquesta realitzada a Madrid reflectia que només el 3% dels consumidors associava el terme «bio» amb el mètode de producció ecològica

En el primer dels assumptes plantejats es tractava de dilucidar si l’Estat espanyol havia incomplit les seves obligacions pel que fa a la normativa comunitària sobre producció agrícola ecològica i la seva indicació en els productes agraris i alimentosos després de la denúncia plantejada per la Comissió, en mantenir en el seu ordenament intern i en els seus usos l’ocupació del vocable «bio», solament o combinat amb altres termes, per a productes que no s’han obtingut segons el mètode de producció ecològica; no adoptar les mesures necessàries per impedir un ús fraudulent d’aquest vocable i per evitar que els compradors siguin induïts a error sobre el mètode de fabricació o d’obtenció dels aliments; així com pel fet de mantenir dins del territori de la Comunitat Foral de Navarra, l’ocupació del vocable «bio», solament o combinat amb altres termes, per a productes làctics que venien utilitzant de manera habitual i contínua aquest vocable però que no s’obtenien segons el mètode de producció ecològica.

La norma que va donar origen a la controvèrsia va ser dictada mitjançant Reial decret l’any 2001 (RD 506/2001). Durant la seva tramitació, la Comissió havia rebut diverses denúncies que advertien de la modificació legislativa que anava a operar-se a Espanya, davant l’alliberament dels termes «biològic» i «bio» per designar productes alimentosos de determinades característiques no relacionats amb el mètode de producció ecològica. La veritat és que, malgrat la intervenció de les autoritats comunitàries, l’Estat espanyol va aprovar la polèmica norma. La Comissió pensava que resultava inconcebible que al mercat comú, el vocable «bio» estigués protegit en alguns Estats membres i en uns altres no.

A més, sostenia que, conforme als usos vigents al territori espanyol, els consumidors atribuïen idèntic valor als termes «ecològic» i «biològic». I és que, a tenor de la normativa aprovada en 1993, els operadors podien utilitzar indistintament un terme o un altre per designar als productes de l’agricultura ecològica. Segons la Comissió, el fet que es permetés la comercialització de productes alimentosos com a «biològics» o «bio», malgrat no haver estat obtinguts conformement al mètode de producció ecològica, induïa a error als consumidors quant al mètode de fabricació o d’obtenció dels productes alimentosos que es tractava, molt més com que els productes que realment es produeixen conformement a aquest mètode es venen generalment a un preu més elevat.

No obstant això, davant el Tribunal de Justícia l’Estat espanyol considerava que no havia vulnerat la legislació comunitària sobre la matèria, atenent a la interpretació realitzada pel que fa al Reglamento nº 2092/1991, en la seva versió aplicable en el present assumpte, doncs la indicació lingüística que servia per designar el mètode de producció ecològica en llengua espanyola era el terme «ecològic» i no «biològic». Per aquest motiu les autoritats espanyoles defensessin que els productors eren lliures d’utilitzar a Espanya els termes «biològic» o «bio» per a productes que no havien estat obtinguts conformement al mètode de producció ecològica, sense que aquest ús pugui ratllar-se d’il·lícit o fraudulent.

A més, afirmaven que a Espanya el terme «bio» era molt menys conegut que en altres Estats membres, i no suggeria al comprador que un producte havia estat elaborat conforme a un mètode de producció ecològica, sinó que es relacionava més aviat amb productes sans o beneficiosos per a la salut en general. En aquest sentit, van aportar un sondeig realitzat en 1999 a Madrid en el qual es va posar de manifest que només el 3% dels enquestats associava el terme «bio» amb el mètode de producció ecològica, mentre que el 86% ho relacionava tan sols amb els productes làctics i, més en concret, amb el iogurt. Per tant, entenien que no era possible afirmar que aquest terme s’utilitzés a Espanya per caracteritzar el mètode de producció ecològica.

La qüestió és que el Tribunal de Justícia considera que Espanya no havia vulnerat la legislació aplicable sobre la matèria, atenent específicament al fet que s’havia produït una modificació posterior (Reglamento nº 392/2004) que ha permès aclarir la situació pel que fa a la utilització i àmbit d’aplicació dels diferents vocables i els seus derivats designats per la normativa en cadascun dels Estats membres. En aquest sentit, els jutges entenen que no pot censurar-se al Govern espanyol per no haver prohibit als fabricants de productes no obtinguts conformement al mètode de producció ecològica utilitzar altres termes com a «biològic» o «bio». La interpretació de la normativa comunitària que podia fer-se fins a l’any 2004 així ho permetia.

LÍMITS JUDICIALS A l'ETIQUETATGE 'BIO'

Img codigo1
El segon dels processos oberts davant el Tribunal de Justícia, també resolt el passat 14 de juliol de 2005, té la seva base en una petició de decisió prejudicial plantejada pel Tribunal Suprem espanyol, arran del plet principal plantejat a Espanya pel Comitè Andalús d’Agricultura Ecològica (CAAE), sobre la interpretació que havia de donar-se a la normativa comunitària de producció, etiquetatge i control dels productes obtinguts segons el mètode de producció ecològica, fins i tot després de les modificacions operades el passat any.

El fet és que al Tribunal Suprem se li plantejaven dubtes sobre la compatibilitat amb la normativa comunitària de les disposicions nacionals que reservaven exclusivament el terme «ecològic», el seu prefix «ressò» o els seus derivats al mètode de producció ecològica, mentre que deixaven disponibles el terme «biològic», el seu prefix «bio» i els seus derivats per a productes que no responien a les exigències de l’agricultura ecològica.

El Tribunal de Justícia ha hagut de tirar mà a la prolixa normativa sobre la matèria, tant nacional com a comunitària, per oferir una interpretació vàlida per a la resolució definitiva del cas i, especialment, a les últimes modificacions habidas sobre la matèria. En aquest sentit, exposa que si bé la normativa en matèria de producció ecològica, segons modificació de l’any 1999, no prohibia a Espanya la indicació «biològica» o el seu abreujament «bio» en l’etiquetatge, en la publicitat o en els documents comercials de productes no obtinguts conformement al mètode de producció ecològica; actualment la utilització de tals termes per als citats productes està proscrita, després de la modificació operada després de l’aprovació del Reglament comunitari nº 392/2004.

Per això conclou que, a més del terme «ecològic», la traducció del terme biologique, que s’esmenta en diverses versions en la llista de la norma comunitària, ha de reservar-se en l’actualitat a Espanya per als productes obtinguts conformement al mètode de producció ecològica. Així, la interpretació correcta de la norma comunitària determina la prohibició a Espanya que els productes no obtinguts conformement al mètode de producció ecològica portin la indicació «biològic» o el seu abreujament «bio» en l’etiquetatge, en la publicitat o en els documents comercials.

Bibliografía

SENTÈNCIES

  • Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Primera) de 14 de juliol de 2005, assumpte C 107/04, que té per objecte una petició de decisió prejudicial plantejada, conformement a l'article 234 CE, pel Tribunal Suprem, mitjançant acte d'1 de desembre de 2003, rebut en el Tribunal de Justícia l'1 de març de 2004, en el procediment entre Comitè Andalús d'Agricultura Ecològica i Administració General de l'Estat, Comitè Aragonés d'Agricultura Ecològica.
  • Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Primera) de 14 de juliol de 2005, assumpte C 135/03, que té per objecte un recurs per incompliment interposat, conformement a l'article 226 CE, el 26 de març de 2003, per la Comissió de les Comunitats Europees, contra el Regne d'Espanya.
NORMATIVA
UNIÓ EUROPEA
  • Reglamento CEE del Consell de les Comunitats Europees nº 2092/91, de 24 de juny de 1991, sobre la producció agrícola ecològica i la seva indicació en els productes agraris i alimentaris. Modificat per Reglament CEE nº 468/94, de 2 de març de 1994; Reglamento CEE nº 1535/92; Reglamento CEE nº 2083/92; Reglamento CE nº 436/2001 i Reglamento CE nº 392/2004.
  • Reglamento CEE nº 207/93, de 29 de gener de 1993, pel qual es defineix el contingut de l'annex VI del Reglament 2092/91, sobre la producció agrícola ecològica i la seva indicació en els productes agraris i alimentosos i pel qual s'estableixen les disposicions particulars d'aplicació de l'apartat 4 de l'article 5 d'aquest Reglament. Modificat pel Reglament CE nº 2020/2000, de 25 de setembre de 2000.
  • Reglamento CE de la Comissió de les Comunitats Europees nº 2020/2000, de 25 de setembre de 2000, pel qual es modifica el Reglament 207/93, pel qual es defineix el contingut de l'annex VI del Reglament 2092/91 del Consell, i que modifica la part C de l'annex VI del Reglament 2092/91, sobre la producció agrícola ecològica i la seva indicació en els productes agraris i alimentosos.
ESTATAL (breu ressenya en relació a la temàtica de l'article)


  • Reial decret 1852/93, de 22 d'octubre, sobre producció agrícola ecològica i la seva indicació en els productes agraris i alimentosos.
  • Reial decret 506/2001, d'11 de maig, pel qual es modifica el Reial decret 1852/93, de 22 d'octubre, sobre producció agrícola ecològica i la seva indicació en els productes agraris i alimentosos.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions