Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La batalla legal del iogurt

L'autorització de «iogurt pasteuritzat després de la fermentació» per a productes sotmesos a un tractament tèrmic pretén adaptar-se als nous temps

img_yogur1p 2

La polèmica norma de qualitat per al iogurt ha estat, des de la seva aprovació al febrer de 2003, camp abonat per a la batalla judicial a la qual s’han incorporat, per atacar-la, no només diferents fabricadores i associacions del sector làctic, sinó també diversos col·lectius de veïns i representants dels consumidors, i fins i tot associacions científiques. En la seva defensa no només ha sortit el propi Estat, autor de la norma en qüestió, sinó també alguna Comunitat Autònoma, així com el major fabricant a Espanya del fins llavors denominat «postres làctiques».

Img yogur1

L’assumpte ha fet suar al propi Tribunal Suprem que, a la fi de 2005 i en tan sols un parell de mesos, ha hagut de resoldre els diferents recursos que s’havien plantejat contra la legalitat de la norma. Els jutges, per fi, han declarat que poden rebre la denominació de «iogurt pasteuritzat després de la fermentació» els productes que, una vegada fermentats amb bacteris, se sotmeten a un procés de tractament tèrmic amb la consegüent viabilitat d’aquests bacteris. Un concepte, segons ells, que constitueix una evolució pròpia del mercat en la comercialització d’aquests productes.

Les parts recurrents s’aferraven al concepte tradicional de iogurt, imperant abans de la introducció de les noves denominacions legals. De cap manera acceptaven l’evolució que havia experimentat en els últims anys la normativa del iogurt. L’últim antecedent ho trobem en la Norma de Qualitat per al iogurt de 1987, que prohibia que els iogurts que havien estat pasteuritzats després de la fermentació poguessin acollir-se a la denominació de «iogurt», encara que fos puntualitzant el seu procés. En el seu lloc, i per donar acolliment a tan singular i nou producte en la normativa que regulava la qualitat del iogurt, se’ls va imposar l’esment de «postres làctiques».

Els antecedents
El Tribunal Suprem autoritza l’ús de «iogurt pasteuritzat després de la fermentació» en considerar que la denominació descriu fidelment el procés de producció que s’ha seguit

La nova denominació va ser durament criticada per absurda i arbitrària, per la qual cosa es va produir una derogació mitjançant l’aprovació d’una Ordre de 2002. Aquesta mesura va deslligar les ires de no pocs fabricadors i associacions del sector, així com les crítiques dels representants dels consumidors i d’altres col·lectius, doncs acollia com a iogurt les fins llavors «postres làctics». En contra del que aquests pensaven, el legislador considerava que ja era hora d’adaptar la normativa del iogurt als nous temps, permetent-se, entre altres consideracions, que el iogurt que es pasteuritza després de la fermentació pogués denominar-se d’aquesta manera.

La «batalla judicial del iogurt» estava en marxa. Els afectats fins i tot van sol·licitar la suspensió quant a l’aplicació de l’Ordre de referència, sense obtenir el resultat desitjat. En plena tramitació dels recursos plantejats davant l’Audiència Nacional va ser aprovat el Reial decret de 2003, pel qual s’establia la Norma de Qualitat per al iogurt, que perseguia un doble objectiu: refondre en un únic text la regulació ja existent en la matèria i elevar de rang la normativa reguladora del iogurt, que passava d’ordre ministerial a Reial decret. La derogació de l’Ordre de 2002 per refundición va determinar l’arxiu de les diferents causes obertes contra ella, però va obrir una nova via judicial contra la nova regulació del iogurt.

El concepte tradicional
La postura defensada pels recurrents venia a qüestionar el fet que es donés cabuda, sota la denominació de iogurt, a un producte que no tenia les característiques pròpies d’aquest, en contra de la tradicional consideració i mancant de base científica. Consideraven al iogurt com un producte bàsic, associat a un producte fresc, de llet i amb important presència de bacteris vius, que es distingeix perfectament de qualsevol altre producte en el qual, com a conseqüència d’un tractament, aquests bacteris làctics específiques haguessin perdut la seva viabilitat.

En aquest sentit, al·legaven que l’Administració incomplia l’exigència de servir amb objectivitat als interessos generals, que s’incidia en desviació de poder i arbitrarietat, i que s’infringien les normes sobre drets dels consumidors sobre una informació certa i veraç, donada la confusió creada als mateixos amb la iniciativa duta a terme. Consideraven que el «nou producte» confonia al consumidor, fent-li creure que adquireix i consumeix iogurt, amb les seves propietats i característiques conegudes, quan en realitat es tracta d’un producte freturós de les qualitats digestives que ofereix el veritable iogurt.

Noves normes per a nous productes
El Tribunal Suprem havia de comprovar si la legislació espanyola impugnada infringia les normes comunitàries i internacionals que tractaven de protegir la garantia de certesa per al consumidor en la identificació del producte (quant a naturalesa, qualitats, composició i manera de fabricació). Per a això, s’ha basat en els elements que incideixen en la denominació adoptada en la norma, d’acord amb les característiques del producte i la valoració que mereix per al consumidor mitjà, i té en compte circumstàncies com les quals es deriven d’una nova realitat social, i que es manifesten en el desenvolupament i increment de l’elaboració i comercialització de nous productes làctics durant els últims anys.

En aquest sentit, els jutges consideren totalment legal l’adaptació i integració que s’ha dut a terme en les normes del sector per la nova situació social i tecnològica. De la mateixa forma, afirmen que la naturalesa dels productes en qüestió té un origen comú, que és la llet fermentada amb determinades bacteris, i que en el cas dels nous productes se sotmeten després a un procés de tractament tèrmic, amb els consegüents efectes sobre la viabilitat de tals bacteris, però que en el iogurt tradicional romanen vives.

El Tribunal Suprem atribueix propietats saludables a tots dos tipus de productes, si bé considera que les qualitats o efectes beneficiosos són aspectes no pacífics, doncs alguns informes aportats apunten al fet que no existeixen diferències en els efectes microbiològics, immunològics o de benestar digestiu entre els iogurts tradicionals i els pasteuritzats. D’altra banda, conclou que la denominació utilitzada «iogurt pasteuritzat després de la fermentació» descriu fidelment el procés de producció seguit per a l’obtenció del producte, i que els termes tècnics que s’usen no són desconeguts per als consumidors. És més, segons va poder comprovar-se durant el plet, tots dos tipus de productes es comercialitzen en la Unió Europea, convivint diferents denominacions per a la seva identificació i presentació davant el consumidor.

Les diferents sentències dictades ratifiquen la validesa del Reial decret de 2003 en considerar correcta la delimitació de tots dos tipus de productes, atenent a la naturalesa comuna dels mateixos, el sistema de producció i els efectes sobre la persistència dels bacteris determinants de la fermentació. Per això, conclou que la identificació adoptada s’até a la naturalesa, qualitats i sistema d’elaboració dels productes; resulta plenament compatible amb la normativa i règim de comercialització de tals productes en la Unió Europea; respon a l’evolució del mercat en la comercialització dels mateixos; i proporciona als consumidors elements d’identificació de tals productes que no existien en la normativa anterior.

EL MATEIX PRODUCTE PER A DIFERENTS CONCEPTES

Img

Als jutges no se’ls ha escapat com a evident el desenvolupament que ha experimentat en els últims temps la comercialització de productes làctics i, concretament, del iogurt que després de la fermentació se sotmet a tractament tèrmic. Tampoc ha passat per alt que aquests productes es comercialitzen amb diferents denominacions: mentre uns permeten que es porti a efecte sota el concepte genèric de iogurt, uns altres no els inclouen i els atribueixen diferents denominacions relatives a la seva condició de productes làctics i el tractament tèrmic al fet que estan sotmesos.

Les divergències sobre la naturalesa dels productes en qüestió parteixen d’un nucli comú, que és la llet fermentada amb determinades bacteris, iogurt, que en cas dels nous productes se sotmeten, posteriorment, a un procés de tractament tèrmic, amb els consegüents efectes sobre la viabilitat de tals bacteris, i per aquest motiu el debat jurídic es platee en la utilització del concepte iogurt. Una situació que ha impedit l’elaboració de normes d’harmonització en el marc de la Unió Europea sobre l’aspecte de la denominació o concepte de iogurt. A més, aquesta situació ha permès la subsistència de la diversitat de denominacions en raó a la normativa de cada Estat membre, que pot establir la que resulti més adequada a les condicions de comercialització en el seu àmbit territorial.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Reial decret número 179/2003, de 14 de febrer, pel qual s'aprova la Norma de Qualitat per al iogurt o yoghourt. (BOE número 42/2003, de 18 de febrer de 2003).
SENTÈNCIES
  • Sentència del Tribunal Suprem, Sala 3ª, Secció 4ª, de 10 d'octubre de 2005, recurs número 65/2003.
  • Sentència del Tribunal Suprem, Sala 3ª, Secció 4ª, de 9 de novembre de 2005, recurs número 61/2003.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions