Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Ciència i tecnologia dels aliments

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La brucel·losi es resisteix a desaparèixer

L'erradicació completa de la brucel·losi del territori espanyol continua sent enormement dificultosa, tot i que s'ha aconseguit reduir la seva incidència

La brucel·losi continua sent una de les zoonosis d’impacte en el món ramader. Malgrat els esforços realitzats en els últims anys, i que la seva incidència s’ha reduït notablement, continua tenint pes en les explotacions. Tampoc són estranys els brots en els quals la infecció salta d’animals a humans o viceversa, i molt menys els que es transmeten per aliments contaminats.

Segons dades de l’Institut de Salut Carles III, la brucel·losi és la zoonosi més freqüent a Espanya. La seva incidència està disminuint des de l’any 1984: d’una taxa de 20 casos per 100.000 habitants es va arribar en 2001 a una taxa de 2,34. Per Comunitats Autònomes són Andalusia i Extremadura les que presenten unes taxes més elevades: 7,17 i 6,06, respectivament, en 2001.

Les xifres oficials podrien fer pensar que la brucel·losi és ja un problema sota control. No obstant això, convé recordar que es tracta d’una malaltia on la transmissió cap a les persones té lloc per l’elaboració d’aliments procedents d’animals infectats per un microorganisme (Brucella). Atès que continuen donant-se casos, alguns d’ells en forma de brots en els quals hi ha diversos individus implicats, les mesures de control que s’estan aplicant podrien revelar-se ineficaços o, la qual cosa podria ser tan o més greu, posar de manifest que no hi ha una col·laboració efectiva per part dels ramaders.

Transmissió de la brucel·losi
Els aliments artesanals elaborats amb productes no higienitzats faciliten la transmissió del germen de la brucel·losi
La brucel·losi és una malaltia que rarament deixa lesions en les canals, per la qual cosa el control cal fer-lo en les explotacions, impedint que els animals malalts es trobin en producció.

Per a evitar aquest problema, existeixen campanyes de prevenció, en les quals es realitzen anàlisi a tots els animals. Una vegada que es detecta un positiu, l’animal és identificat i sacrificat, amb la finalitat de reduir el perill per als consumidors finals. No obstant això, aquest sistema pot fallar. Un exemple d’això és la comunicació recent d’un brot de brucel·losi pel consum de formatge de cabra fresc, procedent de llet sense pasteuritzar.

Les formes principals de transmissió en les zones endèmiques del nostre país són:

  • Transmissió directa per exposició ocupacional, normalment en zones rurals, i entre grangers, familiars o amics que visiten les instal·lacions.
  • Transmissió per aliments, en zones urbanes o periurbanes, per productes no higienitzats.

Exemple d’aquesta segona via de transmissió va ser l’aparició d’un brot en el qual en el període de temps comprès entre gener a març de 2002, es van declarar 11 casos sospitosos de brucel·losis en la Delegació de Salut de Còrdova. Els casos declarats residien en tres municipis rurals pròxims entre si: Lucena, Benamejí i Palenciana.

Es va iniciar una recerca epidemiològica en els municipis implicats per a identificar el vehicle i l’origen de la infecció. Dels 11 casos declarats (inicialment dos confirmats i nou sospitosos, amb una mitjana d’edat d’edat va ser de 33 anys), tres van ser hospitalitzats, amb una durada mitjana d’ingrés de quatre dies. En tots els casos es va constatar una ràpida millora després de l’administració d’antibiòtics, excepte un en el qual es va produir la reacció de Jarisch-Herxheimer. Cap dels casos havia patit brucel·losis amb anterioritat. El primer cas va iniciar símptomes l’1 de gener de 2002 i l’últim el 20 de març del mateix any. La distribució temporal revela que els casos es van agrupar en set famílies.

Simptomatologia

Els símptomes més freqüents solen ser febre (100%), esgarrifances (100%), sudoració nocturna (91%), malestar general (91%), dolor de les articulacions (82%), pèrdua de pes (64%) i cefalea (64%). El període d’incubació mig sol ser d’uns 60 dies encara que pot ser inferior a un mes.

A més dels casos descrits en el cas anterior, es van identificar 10 persones asimptomàtiques exposades als formatges sospitosos, la qual cosa significa gairebé el 50% de les persones detectades. Aquest punt és molt important, ja que justifica el que la malaltia quedi latent entre un important nombre de persones implicades en un brot i que pot fer que hi hagi nous casos en el futur o que apareguin petits brots per males manipulacions d’aliments. D’entre aquestes 10 persones portadores, es van diagnosticar tres casos positius de brucel·losis i se’ls va administrar el tractament corresponent.

Aliments implicats

La hipòtesi inicial davant un brot de brucel·losi és el consum d’aliments procedents de granges afectades, normalment elaborats de manera artesanal i sense una higienització prèvia. Per a comprovar aquest extrem, és imprescindible un estudi epidemiològic del brot, investigant sobre els aliments consumits i la seva procedència.

En el brot que estem utilitzant com a exemple, es va posar de manifest que totes les famílies afectades van menjar porcions del mateix formatge, encara que es desconeixia si tots els formatges tenien el mateix origen. Al mateix temps, no es va posar de manifest un contacte d’aquestes persones amb animals malalts o portadors (principalment cabres i ovelles). Tampoc va haver-hi contacte previ amb animals de risc i, en conseqüència, aquesta circumstància es va excloure com a possible factor responsable del brot.

Les persones que van consumir formatge fresc de cabra sense higienitzar van presentar un major risc de brucel·losi que els que no ho van fer. Així mateix, el consum de formatge fresc de cabra sense higienitzar elaborat en una granja situada en el territori epidèmic també es va associar a l’ocurrència de la malaltia i va anar estadísticament significatiu. No obstant això, ocasionalment poden presentar-se casos de persones que no hagin consumit formatge fresc de cabra sense higienitzar, la qual cosa podria estar relacionat amb un cas secundari, és a dir, persones que emmalalteixen per contacte directe amb unes altres que estan patint la malaltia. El més normal en aquests casos és que es doni contacte directe entre membres d’una mateixa família.

EL CONTROL EN ELS ANIMALS

Img virus2
L’última campanya de sanejament sistemàtic de la granja implicada en el brot pres d’exemple es va realitzar el mes de novembre de 2001, detectant-se 19 cabres (totes femelles) positives a Brucella melitensis, sacrificant-se la totalitat d’aquests animals.

Suposadament, els formatges de cabra sense higienitzar es van elaborar en l’intérvalo de temps transcorregut entre l’obtenció d’aquelles mostres i el diagnòstic microbiològic, la qual cosa indica la importància d’un control rutinari, en el qual s’impliquin de manera significativa els propis grangers, ja que són part important en l’erradicació d’aquest problema. Després dels resultats de l’estudi analític, a l’abril de 2002 es va realitzar un altre sanejament de l’explotació trobant-se 28 animals positius, dels quals 26 eren mascles i dues femelles. Aquesta dada revela que, encara quan hi hagi una campanya de sanejament, no necessàriament l’explotació està indemne.

L’origen de nous casos pot ser variable, incloent entre ells que per diferents motius no s’arribin a analitzar tots l’animals de l’explotació, la compra de nous animals no inclosos en campanyes de sanejament, o fins i tot, que els propis ramaders siguin portadors i transmetin la infecció als seus animals.

En qualsevol cas, l’única mesura per a controlar el problema és el control efectiu de les explotacions. A més, s’haurien de revisar els permisos, si és que n’hi ha, que permetin l’elaboració i comercialització de formatge elaborat amb llet crua, procedent d’explotacions de zones endèmiques de Brucella . És cert que es tracta d’una pràctica tradicional, però els perills per a la salut dels consumidors són tan importants que hauria d’implicar la seva prohibició.

Finalment, es fa necessari incrementar les accions de formació i informació cap als ramaders i consumidors, amb la finalitat que coneguin els riscos associats als aliments que produeixen o consumeixen.

Bibliografía

  • Álvarez Díaz MM, Morillo del Pou G, Ramos Aceitero M. 2000. Brot de brucel·losi en la Zona Bàsica de Salut de la Serena, Badajoz (octubre 1999-abril 2000). Bol. Epidemiol. Extremadura. 1(19):169-72.
  • Castell Monsalve J, Rullán JV, Peiró Callizo EF, Nieto-Sandoval Alcolea A. 1996. Estudi d'un brot epidèmic de 81 casos de brucel·losi consecutiu al consum de formatge fresc sense pasteuritzar. Rev Esp Salut Pública. 70:303-11.
  • Méndez Martínez C., Páez Jiménez A., Cortès Blanc M., Salmoral Chamizo E., Mohedano Mohedano E., Plata C., Encallo Baena A., Martínez Navarrès F. 2004. Brot de brucel·losi a Andalusia per consum de formatge de cabra fresc sense higienitzar. Bol. Epidemiol. Setmanal. 12(5):45-52.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions