Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La confiança en els aliments de nova generació

Assegurar la qualitat i l'absència de riscos fins al màxim límit tolerable constitueixen el cavall de batalla dels experts per guanyar la confiança del consumidor

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 01deMarçde2005

Seguretat dels aliments i confiança del consumidor van propiciar el passat 19 de febrer a Barcelona un debat dels anomenats constructius, integrat en l’agenda d’actes de Barcelona Tecnoalimentaria (BTA). Sobre el tapet, la mala premsa adquirida pels aliments transformats i la seva projecció de cara al futur.

La confiança que en opinió dels experts sembla expressar el consumidor pel que fa a algunes categories d’aliments, especialment els transformats i els anomenats de nova generació, en els quals hi ha una aportació tecnològica considerable, no sembla excessiva. Malgrat que el seu consum continua en franca expansió, els experts pensen que alguna cosa ha d’estar fallant quan en els mitjans de comunicació generalistes gaudeixen de qualificacions poc favorables.

La percepció de tècnics i experts, no obstant això, contrasta amb el que assenyalen les enquestes de consum i amb el que es desprèn de l’actitud de la indústria alimentària.«Les empreses estan cada vegada més bolcades cap a la satisfacció dels seus consumidors, creant fins i tot vincles de dependència», assenyala Ivonne Colomer, directora de la Fundació Triptolemos. Després de l’aparent contradicció subjeu una pregunta clau: genera confiança en el consumidor l’actual nivell de seguretat alimentària?

Sobre aquesta qüestió van expressar els seus punts de vista diversos experts de reconegut prestigi que van participar en un dels debats organitzats en el marc de la I Setmana de la Seguretat Alimentària, integrada en l’agenda d’actes de la fira Barcelona Tecnoalimentaria (BTA). El debat, dirigit per Colomer, va posar de manifest que el creixement de la competència entre indústries del sector segueix en l’actualitat una corba paral·lela a la de l’exigència de seguretat i qualitat per part dels consumidors.

L’edició d’aquest any de BTA, celebrada el passat mes de febrer, ha superat els 50.000 visitants i va atreure l’atenció d’1.400 empreses nacionals i estrangeres. Entre les diferents taules de debat organitzades va destacar la moderada per Colomer en la qual van participar Salvador Giner (catedràtic de Sociologia de la Universitat de Barcelona), María Rodríguez (presidenta de CECU), Abel Mariné (catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona), Luis Guerrero (responsable del laboratori d’anàlisi sensorial IRTA-CeRTA) i Adriana Casademont, en representació de la indústria.

Seguretat alimentària
La creixent competència entre indústries alimentàries és paral·lela a l’exigència de seguretat i qualitat dels consumidors, segons els experts
Colomer va definir la seguretat alimentària com aquella que «garanteix la salubritat dels aliments mitjançant l’aplicació de mesures preventives en tota la cadena d’aliments, des de les explotacions agrícoles i ramaderes fins a la presentació final». D’acord amb aquest plantejament, va afegir, la seguretat pot considerar-se també com «la suma de mesures encaminades a protegir la salut pública» en els àmbits de control d’orígens, sanitat, medi ambient, bases nutritives, conservació, informació al consumidor i etiquetaje.

Per la seva banda, Salvador Giner va recordar que tota idea de seguretat ha de basar-se en l’anàlisi d’un determinat risc. L’anàlisi ha de comportar estratègies d’avaluació, gestió i comunicació. Es va detenir en la dependència mediàtica del concepte d’inseguretat, que va qualificar com una «producció cultural associada al perill i al dany ja ocasionat amb anterioritat, a la manufactura pública del temor». Així mateix va revisar la tensió existent entre realitat i el que va cridar «realitat percebuda» o, la qual cosa seria el mateix, mediatizada per diferents actors.

En opinió de María Rodríguez, la globalització ha alterat la dimensió del risc alimentari. «La percepció del risc per part del consumidor depèn més que mai de les crisis presentades a través dels mitjans de comunicació», va puntualitzar, no sense afegir que, en general, «la confiança en els aliments augmenta d’any en any». L’optimisme de la ponent ho va entelar tan sols la certesa que els aliments, sobretot la seva inadequada utilització, poden causar problemes de salut tan potencialment greus com l’obesitat, la diabetis o la morbimortalidad cardiovascular que de semblant mal ús es deriva. «Són els problemes que menys alarmen, però els que més afecten», va assegurar.

Al centre de la nova dimensió del risc alimentari, Rodríguez va situar les crisis de les dioxines detectades en pollastres belgues, les vaques boges del Regne Unit, els benzopirenos de l’oli d’orujo d’oliva espanyol, l’acrilamida detectada per les autoritats sueques en productes rics en hidrats de carboni i la semicarbacida amb que alguns embolcalls de plàstic poden contaminar els aliments que es pretén conservar. El concurs de mercats mundials, varietats exòtiques abans inassequibles al consum, productes de temporada disponibles tot l’any, aliments funcionals i noves estratègies de conservació animen, segons la ponent, un panorama no exempt de perills tangibles. «A Espanya», va il·lustrar, «es produeixen 950 brots anuals de toxiinfecciones alimentàries que afecten a unes 12.000 persones».

Representant a una empresa familiar transformadora de productes cárnicos de gran consum, Adriana Casademont va recordar el compromís de confiança que cada marca ha de pactar amb el consumidor. La qualitat, segons Casademont, pansa per una posada al dia en metodologies tan imprescindibles com els sistemes de control dels processos productius, ISO, APPCC, IFS i les noves estratègies de traçabilitat, «garantint per partida tot el producte, des de les matèries primeres als altres ingredients i els sistemes de conservació o transport».

També de carn va parlar Luis Guerrero, per qui la seguretat alimentària està en relació amb unes propietats visuals de l’aliment destinat al consum, altres propietats olfactòries i altres gustativas. «Gens millor que sustentar la qualitat dels productes en el judici dels sentits; encara que, lamentablement, la capacitat d’aquests per prevenir intoxicacions alimentàries o generar confiança en el consumidor és molt limitada; permeten un primer sedàs, però no poden garantir la total innocuïtat dels aliments que consumim».

EL DEBAT DEL RISC ZERO

Img marine
«Cap sistema de control, per més exhaustiu que sigui, pot evitar de forma absoluta un error, un accident o un intent de frau». Per a Abel Mariné, el tòpic que «el que no mata, engreixa» mereix un escrutini soci-sanitari. Va certificar que les possibilitats actuals de la indústria alimentària permeten l’obtenció de productes cada vegada més adaptats a les necessitats i gustos del consumidor. «No obstant això, existeix una desconfiança enfront dels aliments transformats que els jutja, injustament, com menys segurs que els anomenats frescs o naturals».

Si es considera la qüestió del risc respecte a la contaminació dels aliments, cal recordar que l’aliment no contaminat «mai ha existit», va proclamar. «És més, si tenim en compte totes les formes possibles de contaminació, la nostra dieta actual és la menys contaminada de la història humana».

Segons l’investigador català, la comunitat científica és la que ha de recaptar la confiança del consumidor pel que fa als aliments que consumeix. Tot el que un toxicólogo pot aconseguir, va aclarir, és valorar el grau en què uns determinats nivells de contaminants, en contacte amb uns determinats aliments, consumits en quantitats concretes i amb una freqüència també a concretar, afegeixen més risc als riscos potencials ja preexistents en tota dieta. «Cal exigir doneu-vos científicament consistents, criteris d’avaluació judiciosos i, per sobre de tot, llibertat enfront de qualsevol tipus de pressió aliena; d’aquesta manera, seguirem en el bon camí d’anar-nos apropant asintóticamente a una alimentació segura», va concloure Mariné.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions