Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La confiança i la seguretat en el consum d’aliments

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 23deGenerde2003

El consumidor espanyol es mostra raonablement confiat en la seguretat dels aliments. Així es constata en el Baròmetre del Consumidor 2002, la macroencuesta de Fundació Grup Eroski en la qual, per segon any consecutiu, s’analitzen les percepcions dels consumidors espanyols en diferents àrees de consum. En el que a aliments es refereix, la confiança és més alta com més “natural” i menys manipulat sigui el producte. Millora la posició de la carn i el grau de seguretat general és satisfactori però amb matisos: en marques és acceptable, encara que molt variable; en els comerços és bona i els restaurants freguen el notable, però els de menjar ràpid suspenen.

La confiança i la seguretat en el consum d'aliments

El grau de confiança que sent el consumidor espanyol cap als aliments aconsegueix 7,12 punts en una escala de 0 a 10 en el Baròmetre del Consumidor 2002, l’enquesta d’opinió que, el mes de desembre passat, va publicar en la seva segona edició la Fundació Grup Eroski. Aquesta dada, que ha mantingut el seu valor en l’últim any, pot considerar-se com a satisfactori encara que posseeix un important potencial de millora. No obstant això, el grau de confiança vària molt segons la mena d’aliment de què es tracti. Com més “natural” i menys manipulat o tractat estigui l’aliment, major confiança suscita en el consumidor. Els que millor imatge tenen, en aquest ordre, són els que gaudeixen d’una Denominació d’Origen (D.O), les fruites i verdures, la llet i els productes ecològics, tots ells amb 7 o més punts. Els que menys confiança mereixen: el menjar típic d’hamburgueseries (3,1 punts), els aliments genèticament modificats (3,3 punts), el menjar pre-cuinada (3,8 punts) i la menjada llista per a consumir (3,9 punts).

Respecte a 2001, el Baròmetre llança poques variacions. Per a la majoria d’aliments es mantenen resultats similars encara que millora notablement -després de la crisi de les vaques boges, les conseqüències sanitàries de les quals i efecte social semblen remetre- la confiança en les carns (de 6,4 a 6,8 punts) i, una mica menys, en els productes amb D.O. (de 7,5 a 7,7 punts). Només ha decrescut la confiança en una mena d’aliments, els enriquits (de 6 a 5,7 punts). Es tracta, aquesta dels enriquits, d’una categoria d’aliments (rics en calci, en fibra, en vitamines…) encara nova, encara no gaire coneguda pels consumidors i per això molt sensible als vaivens de l’opinió i, sobretot, sembla que pot confondre’s amb altres aliments de nova generació. Alguns consumidors (el segment minoritari que es considera destinatari específic dels seus beneficis) se situen més a favor de l’aliment enriquit, però per a una gran part de la població la percepció podria estar dominada per una visió de l’aliment com a producte “artificial” i/o “desnaturalitzat”, la qual cosa genera una reducció de la confiança que susciten.

Cinc mil enquestes

El Baròmetre del Consumidor 2002 es recolza en una àmplia enquesta d’opinió, elaborada per l’Institut d’Empresa i composta per 5.000 entrevistes realitzades en tota Espanya, estratificades per àrees geogràfiques i en diversos segments de consumidors. L’enquesta està concebuda com un baròmetre capaç de mesurar actituds i percepcions del consumidor, i es constitueix en instrument de mesurament en el temps, en atorgar un caràcter sistemàtic als resultats.

L’objectiu del Baròmetre consisteix a estudiar el comportament i opinió del consumidor en diversos temes relacionats amb el consum. Entre altres, la confiança davant els aliments, la informació sobre el consum, la compensació de la despesa, la repercussió de la implantació de l’euro en els preus i Internet com a mitjà de compra.

Fruit d’aquesta anàlisi és la constatació, per exemple, que el consumidor entén que la millor informació l’ofereix el seu entorn més pròxim: la font que més contribueix al fet que el ciutadà estigui ben informat sobre temes alimentaris és “amics, familiars i coneguts” seguida de metges (6,9 punts), mentre que fabricants, Administració i mitjans de comunicació contribueixen molt menys del que caldria esperar.

Altres conclusions de l’estudi assenyalen que la informació més consultada en les etiquetes és la data de caducitat i que el consumidor se sent poc compensat per la despesa en productes i serveis. Reclama poc i amb escasses respostes satisfactòries a les seves reclamacions i entén que, en general, és ell mateix qui millor defensa els seus interessos com a consumidor.

Problemes sanitaris relacionats amb el consum

D’acord amb els resultats obtinguts pel Baròmetre, el 7% de les llars espanyoles ha patit algun problema de tipus sanitari associat a consum d’aliments al llarg de 2002. Les franges de població més exposada van ser la dels joves (10%) i la d’estatus econòmic alt (9%); i la que menys, la de més de 50 anys (5%). Per segments de consumidors, els Homes han patit més trastorns que les Dones (Ocupades i No Ocupades), a diferència dels resultats classificats per sexe. I les Dones Ocupades han patit més problemes sanitaris relacionats amb el consum d’aliments que les No Ocupades. Segons la zona geogràfica s’estableixen tres categories: 1) les que han patit més trastorns que la mitjana: Illes Canàries, Area Metropolitana de Madrid i Andalusia; 2) les de tants problemes com la mitjana: Area Metropolitana de Barcelona i Zona Mediterrània; i 3) les que han registrat menys incidències que la mitjana: Zones Nord, Centre i País Basc i Navarra.

Segons la grandària d’hàbitat, és en les capitals de província i a les ciutats de 10.000 a 50.000 habitants on es troba el major nivell d’incidència. En l’hàbitat de 200.001 a 500.000 habitants i en el de menys de 10.000 habitants, és on menys s’han registrat aquests trastorns, situant-se en un 4% i un 5%, respectivament.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions