L’ús de la denominació «grec» per a un producte alimentós elaborat a Espanya pot constituir un acte de competència deslleial per induir a error al consumidor. La introducció en l’etiqueta de termes aclaridors precisos van permetre a la companyia Danone deslliurar-se de la demanda interposada per empreses competidores.
Un iogurt pot denominar-se legalment «grec» malgrat estar elaborat a Espanya, etiquetar-se amb imatges evocadores de Grècia (antic temple grec) i usar els colors blanc i blau (propis de la bandera d’aquest país) en l’envàs. La introducció en l’etiquetatge d’indicacions com la designació del fabricador i de què es tracta d’un producte elaborat a Parets del Vallés (Barcelona), així com de les locucions «recepta grega» han estat suficients per a desfer qualsevol equívoc sobre l’origen del producte i per a eludir una condemna per inducció a l’error al consumidor.
El procés judicial obert per una empresa de la competència contra Danone va ser definitivament resolt per una sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona de març de 2002 que, en grau d’apel·lació, ratificava una altra d’un Jutjat de Primera Instància d’aquesta ciutat de 1999. La resolució final posa de manifest que l’ús de gentilicis per a denominar un producte dóna informació al consumidor sobre les seves característiques, alguna cosa que no necessàriament implica que l’aliment s’ha produït en la zona geogràfica assenyalada.
Els antecedents de la polèmica
Al novembre de 1994, Danone va iniciar la campanya publicitària de llançament d’un nou producte denominat «iogurt grec», etiquetat amb imatges evocadores de Grècia i amb els colors propis de la bandera grega (blava i blanc).La denominació «grec» per al iogurt es considera un artefacte publicitari sobre les seves característiquesLa campanya publicitària girava entorn de la idea de l’origen suposadament grec del producte, en utilitzar en els seus missatges publicitaris a una anciana abillada a la manera tradicional d’aquest país i la idea que el producte comercialitzat era «l’últim tresor de Grècia».
Fage Dairy Industry S.A. (FDISA), empresa que produeix iogurt a Grècia i ho exporta a altres països -entre ells Espanya- va requerir a Danone en data dues d’octubre de 1997, i per conducte notarial, a fi que cessés la campanya de publicitat del producte en qüestió. Abans que FDISA interposés demanda judicial, al febrer de 1998, la campanya de publicitat va ser modificada per voluntat pròpia, expressant clarament que es tractava d’un iogurt a la recepta grega fabricat a Espanya.
El fonament de la demanda
El fonament essencial de la demanda girava entorn de la idea que Danone va incórrer en un il·lícit previst en la Llei de Competència Deslleial, en haver induït al consumidor espanyol a engany, quant a l’origen del producte comercialitzat sota la denominació de «iogurt grec», fent-li creure que el producte era originari d’aquest país, quan no ho era en realitat.Els instruments utilitzats per a l’engany, segons la part demandant, van ser la denominació del producte, la utilització d’imatges i colors en l’etiquetatge del mateix i la campanya de llançament del producte. A més denunciava que Danone s’estava aprofitant a favor seu de la gran tradició i fama amb la qual comptava el iogurt grec, un avantatge competitiu que, segons argumentaven, havia estat adquirida mitjançant la infracció de lleis.
La demandant va demanar al Jutge que declarés que la comercialització del producte «iogurt grec» era constitutiva de competència deslleial, sol·licitant una sentència condemnatòria per a Danone, que concretava en el cessament de la seva conducta deslleial; eliminar del seu etiquetatge, envasament i publicitat del seu producte la indicació de procedència que pot induir a error al consumidor, quant al veritable origen d’aquest; i el rescabalament pels danys i perjudicis causats per la referida acció, especialment pel descens de la venda dels seus propis productes, segons deien. De manera addicional, reclamava la publicació de la sentència estimatòria en diaris de màxim tiraje i el pagament de les costes judicials.
Un advertiment previ
El Tribunal de Primera Instància va llançar un advertiment previ: «(…) si l’enjudiciament de la qüestió hauria de fer-se únicament a partir de l’ús del terme Yoghourt GREC amb el qual la demandada designa al seu producte no faltarien importants raons per a estimar la demanda, doncs resulta clar que aquest adjectiu designa de manera essencial tot allò que és originari de Grècia».I és que la utilització del terme «grec» per a un iogurt no pot equiparar-se a la utilització de «russa» per a designar a l’ensalada russa o al de «napolitana» per a designar a una salsa, com apunta el Magistrat, que en res té a veure amb l’origen del producte, perquè per al consumidor mitjà és evident que aquests productes no són elaborats ni a Rússia ni a Nàpols.
La diferència és que la salsa napolitana o l’ensalada russa són reconegudes com una mena de producte pel consumidor mitjà, i l’«iogurt grec» no. Entén, per tant, que no està justificada la utilització del terme «grec» per a designar a un iogurt que no està elaborat a Grècia. Fins i tot apunta que la Llei de Marques proscriu la utilització d’una marca que pugui induir a error al consumidor sobre l’origen del producte i les indicacions geogràfiques de procedència.
No va existir engany
Malgrat l’advertiment realitzat, la sentència per a Danone és absolutòria en totes dues instàncies. Les raons deriven del fet que l’acció exercitada i analitzada pel Tribunal tenia la seva base en la Llei de Competència Deslleial, que fixa uns paràmetres molt clars d’infracció, que no van ser infringits pel conegut fabricador de lactis. Aquesta normativa especial, al contrari que la Llei de Marques, requereix determinar si efectivament l’ús d’un gentilici com a «grec» pot arribar a produir engany en aquest cas concret jutjat sobre l’origen del producte.La resposta és que no es produeix. Les raons donades en totes dues resolucions són que, en primer lloc, el tipus de producte al qual s’adjectiva amb la denominació «grec», un iogurt, és clarament perible. La transcendència d’aquesta circumstància, a fi de descartar una acció d’engany, resulta en la dificultat que representa per a un consumidor pensar en la possibilitat que el citat producte, per les seves pròpies característiques, pogués elaborar-se en un lloc tan allunyat de la zona del seu consum com Grècia.
En segon lloc, la sentència es fixa en el propi envàs del producte, on consta l’empresa Danone com la fabricant del iogurt, la qual es considera àmpliament coneguda pel consumidor per disposar de centres propis d’elaboració a Espanya. I en tercer lloc, es fa esment a l’etiquetatge del producte, el qual informa que l’«iogurt grec» ha estat elaborat a la fàbrica que l’empresa té a Parets del Vallés (Barcelona). Totes aquestes circumstàncies, conclou la primera de les sentències, «serveixen per a desfer qualsevol equívoc sobre l’origen del producte».
Com a defensa a la seva argumentació la companyia Danone va presentar dues enquestes d’opinió al procediment amb l’objectiu de buidar qualsevol dubte sobre la matèria. La primera d’elles, aportada com a prova documental, va determinar que tan sols el 6,3% dels enquestats creia que el producte efectivament procedia de Grècia, mentre que un 57,7% creia que l’ús del terme «grec» era un mer argument publicitari, i un altre 36% que s’elaborava a Espanya seguint una recepta grega.
La segona, tinguda en compte en segona instància com a prova pericial, llançava un resultat més contundent. Va ser realitzada a partir de l’opinió de 420 mestresses de casa, compradores de iogurt en les últimes quatre setmanes, i en sis de les principals ciutats espanyoles. A la vista dels fotogrames de l’anunci publicitari, el 56,4% va considerar que el iogurt s’elaborava a Espanya i que la referència a Grècia constituïa un mer argument publicitari; el 42,6% que el iogurt publicitat s’elaborava a Espanya amb recepta grega; i només l’1% estimava que era elaborat a Grècia. En aquesta última enquesta, a més, es va realitzar un segon sondeig consistent a opinar del producte una vegada contemplat el seu envàs, a distància d’ell i sense agafar-lo, sent en aquest cas el resultat d’un 83,8% les que entenien que el producte no era grec; i en un altre, una vegada pres l’envàs i contemplada la referència que l’etiqueta té quant al punt de fabricació, en la qual l’opinió va pujar al 98%.
La conclusió sobre aquest aspecte és que no pot induir a error una acció com la que s’estava enjudiciant a Danone si el seu destinatari està normalment informat i atent a la procedència geogràfica del producte. En el present cas, i a pesar que el polèmic esment per si sola pogués induir a error al consumidor mitjà, la incorporació d’altres elements en l’etiquetatge del producte han salvat al fabricant d’una possible, i segur que traumàtica, condemna per competència deslleial.
- Sentència del Jutjat de 1a Instància número 43 de Barcelona, de data vuit de setembre de 1999. Procediment de Menor Quantia número 162/98.
- Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, Secció 15a, de data vint-i-sis de març de 2002. Rotllo número 983/1999
