Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La gestió d’una crisi alimentària

La gestió d'una crisi alimentària pansa per aplicar mètodes capaços de minimitzar el dany al consumidor i aportar-li informació útil i clara

Des de la detecció de les quals es consideren dues de les principals crisis alimentàries, la de les vaques boges i la febre aftosa de 2001, s’ha demostrat la importància de comptar amb protocols d’actuació específics per fer més ràpida la gestió de la crisi. En aquest context, el passat mes de desembre es va aprovar l’informe Compartint protocols, experiència i coneixement sobre la gestió i la comunicació en crisis alimentàries, que recull tots els aspectes sobre la gestió i comunicació de crisi. L’article explica que l’objectiu de mesures com aquesta és aconseguir una major transparència de la informació i una major confiança del consumidor i quins són les eines amb les quals s’explica.

Imatge: tijmen van dobbenburgh

En la gestió d'una crisi alimentària, les actuacions que es prenen en les primeres hores són fonamentals. A més, ha de tenir-se en compte que l'efectivitat de les mesures adoptades depèn que s'executin de manera rigorosa els protocols i procediments adequats. Segons un estudi de la Universitat de Michigan, "la bona gestió de la crisi depèn de les accions que es prenen en les primeres 48 hores". En la Unió Europea, en els últims anys han aparegut crisis com la confirmada a Alemanya en 2011 després de la detecció d'I. coli en llavors germinades. Amb l'objectiu de reduir efectes perjudicials per al consumidor, els responsables de gestionar la seguretat alimentària en la UE es reuneixen dues vegades a l'any, en el Fòrum Heads of Agenciïs, per debatre aspectes sobre com gestionar millor les crisis. En l'última trobada, celebrat el passat mes de desembre, Espanya, a través de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), va proposar "la creació d'un grup de treball per intercanviar experiències, punts de vista, protocols i pràctiques actuals en la gestió de crisis alimentàries".

Objectiu: major transparència i confiança del consumidor

El millor moment per planificar una crisi alimentària és abans que ocorri

Una de les prioritats bàsiques en la gestió d'una crisi alimentària és, segons destaquen els experts, comptar amb protocols d'actuació que permetin actuar i garantir una bona gestió. Per a això, és necessari que es determinin unes mesures comunes i clares, així com unificar els criteris entre els diferents països, ja que en la majoria dels casos cada país aplica procediments propis que no necessàriament coincideixen. Per tant, el millor moment per planificar una crisi és abans que ocorri. Amb una planificació adequada es poden minimitzar els efectes negatius a curt i llarg termini. Durant la presentació de l'informe Compartint protocols, experiència i coneixement sobre la gestió i la comunicació en crisis alimentàries, els experts conclouen, segons l'AESAN:

  • És important comptar amb protocols o plantis de contingència.

  • Els mitjans de comunicació són molt importants en la informació que ofereixen i com l'ofereixen.

  • Els Estats membres demanen major implicació de la Comissió Europea en casos de crisis alimentàries.

  • Destaquen la necessitat de definir incidents per determinar quan han d'aplicar-se els protocols.

  • És important augmentar la col·laboració entre els diferents sectors (salut pública i seguretat alimentària).

Aprendre a protegir els aliments i prevenir possibles malalties transmeses per aliments és l'objectiu d'una bona gestió. Ha de tenir-se en compte que una crisi alimentària "no pot gestionar-se mitjançant els mètodes habituals", segons l'AESAN, perquè la gestió del risc és molt complexa. Així, han de tenir-se en compte aspectes com el risc, directe o indirecte, en la salut humana, la propagació d'est a la cadena alimentària i a altres comunitats autònomes o països.

Eines que faciliten la gestió

En la gestió d'una crisi alimentària és primordial comptar amb una xarxa d'alerta alimentària, un sistema de comunicació que permet que informació crucial sobre determinats aliments es transmeti de forma ràpida entre tots els sectors implicats. A Espanya, aquesta xarxa es materialitza amb el Sistema Coordinat d'Intercanvi Ràpid d'Informació (SCIRI); aquest s'integra en el de la UE, el Sistema d'Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF); i a la Xarxa Global de Seguretat Alimentària (INFOSAN).

El SCIRI, les bases del qual es van asseure en 1987, es va implantar en l'àmbit nacional i constitueix una eina eficaç en el cas que es detecti una alerta alimentària, és a dir, un problema químic, físic o microbiològic en un aliment. Inclou informació sobre la naturalesa del risc (gravetat, morbiditat i mortalitat) i les mesures que s'han implantat. La base d'aquest sistema és l'intercanvi ràpid d'informació entre les autoritats competents.

El RASFF és un dispositiu de la UE que també vigila la seguretat dels aliments que circulen pels seus països membres, reforça els controls per a una major innocuïtat. Un dels seus objectius és possibilitar l'intercanvi d'informació, en temps real, sobre les mesures que garanteixen la seguretat dels aliments i pinsos.

La xarxa INFOSAN s'encarrega d'intercanviar informació entre les diferents autoritats responsables de la innocuïtat dels aliments i està gestionada pel Departament d'Innocuïtat dels Aliments, Zoonosis i Malalties de Transmissió Alimentària de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). A través d'aquesta xarxa, es crea un llaç de comunicació entre els diferents països sobre temes com les principals malalties animals o les claus en la prevenció de malalties de transmissió alimentària.

RSS. Sigue informado

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions